Giuseppe Mercalli

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGiuseppe Mercalli
Osservatorio ximeniano, giuseppe mercalli sul vesuvio.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 maig 1850 Modifica el valor a Wikidata
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 març 1914 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Nàpols (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Nàpols Frederic II Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióSismòleg, vulcanòleg, professor d'universitat i geòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Nàpols Frederic II Modifica el valor a Wikidata

Giuseppe Mercalli (Milà, 21 de maig de 1850 - Nàpols, 20 de març de 1914[1]). Sismòleg i vulcanòleg italià, creador de l'escala que porta el seu nom

Mercalli va idear dues escales d'intensitat de terratrèmols, ambdues modificacions de l'escala Rossi-Forel. La primera,[2] ara en gran part oblidada, tenia sis graus mentre que l’escala Rossi-Forel en tenia deu.[3] La segona, ara coneguda com a escala d’intensitat de Mercalli, tenia deu graus i va elaborar les descripcions a l’escala Rossi-Forel. .[4]

L'escala d'intensitat de Mercalli encara es fa servir ara, encara que de forma modificada.[5] El físic italià Adolfo Cancani va ampliar l’escala Mercalli de deu graus amb l’afegit de dos graus al més intens de l’escala: XI (catàstrofe) i XII (enorme catàstrofe).[6]

Biografia[modifica]

Va ser ordenat sacerdot l'any 1872, fet que no li va impedir continuar amb els seus estudis. Fou deixeble d'Antonio Stoppani. L'any 1874 va completar els seus estudis de Ciències Naturals, per a dedicar-se a l'ensenyament d'aquesta disciplina al seminari de Monza.[7]

La seva activitat investigadora es pot emmarcar entre els anys 1880 i 1913. Va investigar els dipòsits glacials alpins de la Llombardia. L'any 1885 va continuar amb la seva activitat docent a Reggio Calabria. Posteriorment va impartir classes de geologia i de mineralogia a la Universitat de Catània.[8].

L'any 1892 es va dedicar a l'activitat docent en la matèria de vulcanologia i mineralogia a la Universitat de Nàpols. En aquesta mateixa ciutat, l'any 1911, va substituir Vittorio Matteucci en el lloc de director de l'Observatori Vesuvià.

En el període de 1892 a 1911, va ensenyar al Liceu ‘‘Vittorio Emanuele’’ de Nàpols, com a professor, entre d'altres, de Giuseppe Moscati. Entre els seus col·laboradors d'aquella època van destacar Achille Ratti, que posteriorment seria conegut com el pontífex Pius XI.

Va morir el 20 de març de 1914, després de l'incendi declarat a casa seva a Nàpols.[9]

Publicacions[modifica]

  • Els volcans i els fenòmens volcànics a Itàlia (Milà, 1885)
  • Monografia sobre els volcans actius de la Terra (1889)
  • Els terratrèmols de Casamicciola (1883)
  • El terratrèmol de Llombardia (1884)
  • El terratrèmol de Lecco (1887)
  • Els terratrèmols de les illes Pontines (1892)
  • El terratrèmol d'Andalusia (1897)
  • Els volcans actius de la Terra (Milà 1897)
  • Notícies vesubianes (1901-1907)
  • Estudis sobre els terratrèmols de la Calàbria meridional
  • Estudis sobre els terratrèmols de Messina (1908)
  • El despertar del Vesuvi (1913)

Referències[modifica]

  1. Giuseppe Luongo, in Miscellanea INGV, anno 2014 numero 24, op. cit., pag. 20
  2. Mercalli, Giuseppe. Vulcani e Fenomeni Vulcanici in Italia. 3. Milan: Francesco Vallardi, p. 217–218 (Geologia d’Italia). 
  3. Davison, C «On scales of seismic intensity and on the construction of isoseismal lines». Bull. Seismol. Soc. Am., 11, 1921, pàg. 95–129.
  4. Mercalli, Giuseppe «Sulle modificazioni proposte alla scala sismica De Rossi-Forel». Boll Soc Sismol Ital, 8, 1902, pàg. 184–191.
  5. Howell, Jr., B. F. (2003), "Biographies of interest to earthquake and engineering seismologists", International Handbook of Earthquake & Engineering Seismology (First ed.), Part B, Volume 81B, Academic Press, p. 1761, ISBN 978-0124406582
  6. Cancani, Adolfo «Sur l'emploi d'une double echelle sismique des intensitès, empirique et absolue». Gerlands Beitr Geophys, 2, 1904, pàg. 281–283.
  7. Mario Antonio Di Vito, Giovanni Pasquale Ricciardi, Giuliana Alessio, Sandro de Vita, Rosa Nappi e Tullia Uzzo, in Miscellanea INGV, anno 2014 numero 24, op, cit., pag. 40-41.
  8. Mario Antonio Di Vito, Giovanni Pasquale Ricciardi, Giuliana Alessio, Sandro de Vita, Rosa Nappi e Tullia Uzzo, in Miscellanea INGV, anno 2014 numero 24, op, cit., pag. 44.
  9. «Prof. G. Mercalli Burned To Death; Famous Director of Vesuvian Observatory Upsets Oil Lamp Upon Himself». , March 20, 1914.

Vegeu també[modifica]