Vés al contingut

Giuseppe Viani

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGiuseppe Viani
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 setembre 1909 Modifica el valor a Wikidata
Treviso (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 gener 1969 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Ferrara (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Alçada193 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes83 kg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista (–1943), entrenador de futbol Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDavanter Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1926–1928 Treviso F.B.C. 1993 21(10)
1928–1934 FC Inter de Milà 137(11)
1934–1938 SS Lazio 114(1)
1938–1939 U.S. Livorno 1915 27(0)
1939–1940 Juventus FC 5(0)
1940–1942 Associazione Sportiva Siracusa
1942–1943 U.S. Salernitana 1919
  Entrenador Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
– AC Milan Modifica el valor a Wikidata

Giuseppe "Gipo" Viani (13 de setembre de 1909 - 6 de gener de 1969) va ser un futbolista italià, de la província de Treviso, que jugava com a migcampista. Posteriorment va fer d'entrenador de futbol.

Carrera com a jugador

[modifica]

Viani va néixer a Treviso. Va jugar tota la seva carrera al sistema de futbol italià; és especialment conegut pel seu temps a l'Ambrosiana i la Lazio.[1]

Carrera com a entrenador

[modifica]

Després de retirar-se del món del futbol, Viani va passar a dirigir molts clubs de futbol italians, com ara l'AC Milan, la Roma i la selecció italiana, entre d'altres. Va viure com a entrenador la final de la Copa d'Europa de 1958, que el Milan va perdre per 2-3 contra el Reial Madrid a Heysel, i que suposà la tercera Copa d'Europa consecutiva per als blancs.[2] Va entrenar Itàlia als Jocs Olímpics d'estiu de 1960 a Roma, juntament amb Nereo Rocco, ajudant l'equip a aconseguir la quarta posició al torneig.[3][4][5]

Estil com a entrenador

[modifica]

Durant la seva etapa a la Salernitana a la dècada de 1940, Viani va idear un sistema tàctic que va arribar a ser conegut als mitjans italians com a "vianema", influenciat pel verrou de Karl Rappan, i que al seu torn també va inspirar l'estratègia defensiva italiana del catenaccio, popularitzada posteriorment per Rocco i Helenio Herrera. El sistema es va originar a partir d'una idea que un dels jugadors del club, Antonio Valese, va plantejar a l'entrenador. Viani va modificar el sistema anglès de migcampista (WM), conegut com a sistema a Itàlia, fent que el seu migcampista central (conegut com a centromediano metodista a Itàlia) es retirés a la línia defensiva per actuar com a defensor addicional i marcar un davanter centre contrari, deixant en canvi el seu lateral (que, en aquell moment, era similar al rol modern de central) lliure per funcionar com el que era essencialment un precursor del rol d'escombrador, creant una formació 1–3–3–3; Ocasionalment també feia servir un defensa en el rol de davanter centre, i amb la samarreta número nou, per retrocedir i marcar els davanters rivals, alliberant així els laterals de les seves tasques de marcar. El seu equip defensava darrere la pilota i posteriorment intentava marcar des dels contraatacs. Tot i que aquesta estratègia ultradefensiva va ser inicialment criticada per membres de la premsa italiana, inclòs el periodista Gianni Brera, Andrea Schianchi de La Gazzetta dello Sport assenyala que aquesta modificació va ser dissenyada per ajudar els equips més petits a Itàlia, ja que el sistema home a home sovint posava els jugadors directament entre si, afavorint els equips més grans i rics amb jugadors individuals més forts.[6][7][5][8][9][10]

Palmarès

[modifica]

Com a jugador

[modifica]

Inter de Milà

Com a entrenador

[modifica]

Salernitana

Roma

Milà

Individual

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «RSSSF.com». Arxivat de l'original el 18 març 2008. [Consulta: 29 setembre 2007].
  2. ↑ «Copa d'Europa de 1958». UEFA.com. [Consulta: 28 juny 2025].
  3. ↑ ACMilan.com Arxivat 2005-11-27 a Wayback Machine.
  4. ↑ Gianni Brera. «Gianni Brera: "Rivera, rendimi il mio Abatino…"» (en italià). Storie di Calcio, 19-02-2016. [Consulta: 7 desembre 2016].
  5. ↑ 5,0 5,1 «Nereo Rocco» (en italià). Storie di Calcio. [Consulta: 5 novembre 2015].
  6. ↑ Andrea Schianchi. «Nereo Rocco, l'inventore del catenaccio che diventò Paròn d'Europa» (en italià). La Gazzetta dello Sport, 02-11-2014. [Consulta: 5 novembre 2015].
  7. ↑ «Storie di schemi: l'evoluzione della tattica» (en italià). Storie di Calcio, 24-12-2015. [Consulta: 19 maig 2020].
  8. ↑ (en italià) .
  9. ↑ Chichierchia, Paolo. «Piccola Storia della Tattica: la nascita del catenaccio, il Vianema e Nereo Rocco, l'Inter di Foni e di Herrera (IV parte)» (en italià). www.mondopallone.it, 08-04-2013. Arxivat de l'original el 20 agost 2014. [Consulta: 19 maig 2020].
  10. ↑ Wilson, Jonathan. Inverting The Pyramid: The History of Soccer Tactics. London: Orion, 2009, p. 159–65. ISBN 978-1-56858-963-3. 
  11. ↑ «Totti, Zanetti e Allegri tra i premiati dell'8ª edizione della 'Hall of Fame del calcio italiano'» (en italià). FIGC.it, 19-02-2019. Arxivat de l'original el 16 gener 2021. [Consulta: 20 maig 2019].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Giuseppe_Viani&oldid=36295194»