Giuseppe Vitali
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 agost 1875 Ravenna (Itàlia) |
| Mort | 29 febrer 1932 (56 anys) Bolonya (Itàlia) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Pisa |
| Activitat | |
| Camp de treball | Anàlisi matemàtica |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Bolonya (1930–1932) Universitat de Pàdua (1924–1930) Universitat de Mòdena (1922–1924) |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Pares | Domenico Vitali i Zenobia Casadio |
Premis | |
Giuseppe Vitali (Ravenna, 26 d'agost de 1875 - Bolonya, 29 de febrer de 1932) va ser un matemàtic italià.
Vida i obra[modifica]
Fill d'una família humil de ferroviaris,[1] el seu pare va ser destinat a Lecco, quan ell encara era a l'escola. Va acabar les seus estudis secundaris a Ravenna vivint a casa d'un oncle.[2] El curs 1895 va freqüentar els cursos de matemàtiques de la universitat de Bolonya, i l'any següent va obtenir una beca per la Scuola Normale Superiore de Pisa, en la qual es va graduar el 1899. Després d'un any com assistent d'Ulisse Dini a Pisa, va ser professor de matemàtiques de secundària successivament a Voghera i a Gènova fins al 1922.[3]
El 1923 va ser nomenat professor d'anàlisi matemàtica a la universitat de Mòdena.[4] A finals de 1926, un ictus el va deixar paralitzat de la part dreta del seu cos, però tot i així va poder seguir amb la seva activitat científica.[5] El 1930 va passar a la càtedra de Bolonya, però el 1932, mentre passejava amb el seu col·lega Ettore Bortolotti, va sofrir un nou atac i va caure fulminat.[6]
En morir va deixar inacabat un tractat titulat Moderna teoria delle funzioni di variabile reale que va ser acabat i publicat per Giovanni Sansone (1935) qui, a més, li va afegir un segon volum.
La major part de l'obra de Vitali està lligada a l'anàlisi real, havent enunciat un bon nombre de teoremes que porten el seu nom, sobre convergència, continuïtat i cobertura de les funcions reals.[7] També se li deu el descobriment del primer conjunt de nombres reals no mesurable: el conjunt de Vitali.
Referències[modifica]
- ↑ Borgato, 2012, p. 32.
- ↑ Tonolo, 1932, p. 67.
- ↑ Tonolo, 1932, p. 68.
- ↑ Tonolo, 1932, p. 73.
- ↑ Tonolo, 1932, p. 74.
- ↑ Tonolo, 1932, p. 81.
- ↑ Pepe, 1985, p. 187.
Bibliografia[modifica]
- Borgato, M. T.; Vaz Ferrerira, A. «Giuseppe Vitali: ricerca matematica e attività accademica dopo il 1918». A: A. Guerraggio (ed.). La matematica italiana tra le due guerre mondiali (en italià). Pitagora, 1987, p. 43-58. ISBN 9788837104092.
- Borgato, Maria Teresa. «Giuseppe Vitali: Real and Complex Analysis and Differential Geometry». A: Salvatore Coen (ed.). Mathematicians in Bologna 1861–1960 (en anglès). Birkhäuser, 2012. ISBN 978-3-0348-0226-0.
- Pepe, Luigi «Giuseppe Vitali e l'analisi reale» (en itali+a). Rendiconti del Seminario Matematico e Fisico di Milano, Vol. 54, Num. 1, 1985, pàg. 187-201. DOI: 10.1007/BF02924857. ISSN: 1424-9294.
- Tonolo, Angelo «Commemorazione di Giuseppe Vitali» (en itali+a). Rendiconti del Seminario Matematico della Università di Padova, Vol. 3, 1932, pàg. 67-81. ISSN: 0041-8994.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giuseppe Vitali |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Giuseppe Vitali» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Tricomi, F.G. «Vitali, Giuseppe». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 10 novembre 2019]. (anglès)
- Lampariello, Giovanni. «VITALI, Giuseppe». Enciclopedia Italiana, 1938. [Consulta: 10 novembre 2019]. (italià)