Glàndula de Bartholin

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula anatomiaGlàndula de Bartholin
Skenes gland.jpg
A baix de tot, en forma de forat rodó molt petit i dintre del cercle dibuixat en negre, les glàndules de Bartolí en uns llavis majors vaginals.
Detalls
Llatíglandula vestibularis major Modifica el valor a Wikidata
Part deaparell reproductor femení Modifica el valor a Wikidata
artèria púdica externa profunda Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
MeSHD001472 Modifica el valor a Wikidata
TAA09.2.01.016 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 9598 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
Grayp.1266
EB Onlinescience/Bartholins-gland Modifica el valor a Wikidata
Terminologia anatòmica

Les glàndules vestibulars majors o glàndules de Bartholin (foren descrites per primer cop per Caspar Bartholin) són cadascuna de les dues glàndules de l'aparell genital femení que desemboquen a cada costat de l'orifici vaginal dels mamífers, llevat dels cetacis, sirenis i pinnípedes. Segreguen un líquid mucós, destinat a lubrificar la vulva i la vagina en el moment del coit.[1][2] A la dona estan situades als llavis majors de la vulva, a cada costat de la meitat posterior. Cada una d'aquestes glàndules pesa uns quatre o cinc grams, té una longitud compresa entre els 10 i els 15 mil·límetres, uns 8 d'alçada i uns 5 de gruix.

Les glàndules de Bartholin poden patir una incisió per error en el transcurs d'una episiotomia mal feta (vegeu violència obstètrica). Si, a més, aquesta incisió s'infecta es produeix una bartolinitis. Una altra infecció que es pot donar en aquestes glàndules és la causant de la gonorrea.

Les glàndules homòlogues en el sistema reproductor masculí són les glàndules de Cowper.

Referències[modifica]