Glòria Julià Estelrich

De Viquipèdia
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 23:18, 6 juny 2016 amb l'última edició de Langtoolbot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGlòria Julià Estelrich
Glòria Julià.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 febrer 1983 Modifica el valor a Wikidata (38 anys)
Portocolom (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptora, música i poetessa Modifica el valor a Wikidata

Facebook: gloria.julia.estelrich Twitter: gloriajuliae Modifica el valor a Wikidata

Glòria Julià Estelrich (Portocolom (Felanitx), 2 de febrer de 1983) és una poeta, escriptora i músic mallorquina. Va passar la seva infància i adolescència al port on va néixer i, més tard, va estudiar a Palma i a Barcelona on es va llicenciar en filologia catalana per la Universitat de Barcelona el 2007. Té un Màster Oficial en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania. La seva tesi de Treball de Recerca es titula: “Dones fogueres: el cos, l’espai, l’espai del cos”, dirigit per Meri Torras. Tocada per la música i la poesia va ser cofundadora del grup musical Llunàtiques i del col·lectiu i la revista homònima Pèl Capell.

Publicacions

Va publicar el poemari Clandestima a l'Ed. Capaltard l'any 2006. D'aquest llibre Margalida Pons diu en el pròleg: «Si aquests poemes desterren tota noció de propietat no és perquè s'emparin d'un relativisme pervers, sinó perquè es despleguen com una invitació. Pots entrar-hi descalça o guarnida, entotsolat o amb els teus germans, pegant potades o tremolant: sempre hi trobaràs un punt que s'ajustarà estranyament als replans del teu desig, no és un exercici de simbiosi sinó d'acollença. La porta, però, és empesa, no oberta de bat a bat, perquè resguarda un territori misteriós, privat, al qual ni tu ni jo tindrem accés si no llegim desproveïts de tot el que ens fa ser vells. Conèixer aquest territori, el d'ella, és l'envit de Clandestima i del seu rar amar. Entra-hi. Entra-hi...»[1]

Recentment, ha publicat el seu segon llibre de poemes, Herba negra, amb AdiA Edicions (2014), amb un pròleg en forma de Mireia Calafell.

Ha estat inclosa a l'antologia Donzelles de l'any 2000.

Altres activitats

Forma part del col·lectiu Pèl Capell que es defineix amb aquestes paraules: “un col·lectiu vengut de Mallorca a causa d'un exili volgut (o no), que ens dedicam a trescar pel món enfonyant a tothom qui es deixa dins els nostres espectacles poètic-musicals, expressió de vida i d'excés incontenible. A partir de la reivindicació constant i la lluita per sortir del mercantilisme cultural, Pèl Capell proposa una excursioneta per l'expressió poètica actual vista amb ulls de jove; el compromís d'esclafar l'avorriment constant que ens provoca existir en un món així.” Amb aquest col·lectiu Glòria Julià va publicar l'antologia (on també hi ha poemes seus): "Pedra Foguera: poesia jove dels Països Catalans" (Documenta Balear, 2008). En aquest recull ens diu què és per a ella la poesia: “La poesia per a mi és comunicació, transmetre en paraules la vida de les persones i dels llocs. Entenc la poesia com a lluita en contra de totes les formes de poder, una manera de reivindicar la identitat de la petitesa. Poesia com a tot."[2]

Amb el grup musical Llunàtiques va publicar un disc el 2011 que porta per títol Dilluns. Aquest disc està molt relacionat amb la poesia, ja que totes les seves cançons són poemes musicats de poetes mallorquins, sobretot, i també de la resta dels Països Catalans. Per exemple, hi ha poemes de Miquel Bauçà, Antoni Vidal Ferrando, Blai Bonet, Maria Mercè Marçal, Pau Vadell, Glòria Julià, Vicent Andrés Estellés, etc.

Referències

  1. Julià, Glòria. Clandestima. Ed. Capaltard. Palma, 2006.p.15
  2. Pedra foguera. Antologia de poesia jove dels països catalans. Edicions Documenta Balear. Palma, 2008.p. 97