Glòria del matí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Ipomoea violacea
Ipomoea tricolor.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: 'Magnoliophyta'
Classe: 'Magnoliopsida'
Ordre: 'Solanales'
Família: 'Convolvulaceae'
Gènere: 'Ipomoea'
Espècie: I. violacea
Nom binomial
Ipomoea violacea
Linnaeus

Ipomoea violacea i Ipomoea purpurea són plantes conegudes vulgarment com a glòria del matí, en referència a que a la nit es tanquen les flors. Pertanyen a la família de les Convolvulàcies, originària d'Amèrica Central i del Nord (en especial de Mèxic).

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

Alguns autors no distingeixen aquestes dues espècies d'Ipomoea tricolor. D'altra banda, hi ha escrits que el donen com a sinònim d'Ipomoea purpurea (BOE, 6 de febrer de 2004). Algunes publicacions tracten les tres com espècies diferents (Austin & Huáman 1996), situant-les en tres subgèneres separats:

  • Ipomoea violacea dins del subgènere Erpipomoea Choisy.
  • Ipomoea tricolor dins del subgènere Quamoclit (Moench) Clarke; secció Tricolor.
  • Ipomoea purpurea dins del subgènere Ipomoea; secció Pharbitis (Choisy) Griseb; sèrie Pharbitis (Choisy) D. F. Austin.

Actualment es tendeix a considerar que Ipomoea violacea i Ipomoea tricolor són realment sinònims de la mateixa espècie (House, H.D. 1908; Wagner, Hildebert 1988; Wiersema & Wiersema, 1999), si bé sembla més exacte pensar en Ipomoea violacea inclosa en el tàxon Ipomoea tricolor (Burrows & Tyrl 2001).

Dins d'aquesta família destaca, des d'un punt de vista taxonòmic, la presència d'alcaloides com el de la banya del sègol. Aquest es considera un fet aïllat dins de les plantes superiors.

Moltes espècies de convolvuàcies poden sintetitzar alcaloides tropànics, pirrolizidínics, isoquinoplínics i ergolínics (Máñez & Giner, 2005). Els gèneres més representatius són Argyreia, Ipomoea, Cuscuta, Stictocardia i Turbina.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Procedeix principalment d'Amèrica del Nord -en especial de la zona de Mèxic- i d'Amèrica Central. S'ha naturalitzat a tots els països tropicals. Ha estat introduïda a Europa com a ornamental.

Planta herbàcia perenne, encara que conreada com a anual (Turó, 2001), grimpadora fins als 4 metres d'altura, de creixement ràpid, amb tiges gràcils, fines, volubles, ramoses a la seva part superior, semillenyoses a la base. Té les fulles ovals (amb dos lòbuls) o cordiformes, de 7-16 cm de llarg, alternes, verdes. Totes les parts contenen un làtex blanc enganxós (Carrington, 1993). Pedicels glabres o amb fina pilositat.

Flors grans de 4-6 cm d'ample, vistoses, infundibiliformes, de simetria radial, en forma de "campaneta", en carrassos pedunculats que parteixen de les axil·les dels fulls, d'1-4 elements; corol·la inicialment de color blanc durant la prefloració --que és concoca-- després blaus o porpres amb la part estreta de color blanc, amb marges escariosos (d'aparença membranosa o seca). 5 sèpals lliures persistents, amb àpexs aguts o acuminats. Un estil més llarg que els estams, acabat en 2 estigmes globosos. Ovari súpero. 5 estams soldats a la corol·la, no sobresurten.

Fruit en càpsula dehiscent, amb 4 valves per alliberar les seves 4 llavors. Aquestes són ovalades, amb dues cares planes i una de convexa, de color negre.

Etnobotànica[modifica | modifica el codi]

La seva primera menció data de 1651, dels escrits de Francisco Hernández, el metge personal del Rei d'Espanya que va passar diversos anys a Mèxic estudiant les plantes medicinals que utilitzaven els indígenes. En la seva Història general de les coses a la Nova Espanya, Sahagún descriu: "Hi ha una planta que en diuen coatl xoxouhqui (serp verda). Dóna un gra que porta el nom d'ololiuqui (cosa rodona). Embriaga i torna boig... és medicinal. " (Monroy, 1996).

Existeixen moltes varietats d'aquesta espècie, però només algunes són psicoactives. Constitueixen un dels principals al·lucinògens sagrats de xinatecs, mixteques, mazatecs, zapotecs i altres grups indígenes d'Oaxaca. El ritual modern realitzat amb llavors d'ololiuqui incorpora molts elements cristians --els noms de llavors de la verge o llavors del mantell de María així ho mostra--, com són invocacions als sants i oracions, barrejades amb creences i ritus pagans.

Els indis de Mèxic utilitzaven --i ho continuen fent-- aquesta espècie, igual com una altra d'efectes similars, la Rivea corimbosa, a fi de sentir els seus efectes al·lucinògens que, segons ells, provoquen grans poders endevinatoris, curatius i religiosos.

Generalment el procés és el següent:

- Moldre les llavors fins a aconseguir una pols molt fina. De fet, si les llavors s'ingereixen senceres no donen cap efecte tòxic, fins i tot si es parteixen (Gómez Fdez, 1998).

- Llançar la pols en una mica d'aigua o qualsevol licor. Cal assenyalar que ha de ser fredament aquest procés, ja que la calor destrueix els principis actius (alcaloides).

- Mantenir en remull tota la nit, filtrar bé el líquid amb un drap, i beure'l (Wasson, 1964; Otero, 2001).

Aquesta espècie creix en terrenys assolellats però amb abundant aigua, ben drenats. Abans de sembrar s'han de deixar les llavors en remull en aigua tèbia durant dues hores. Floreixen als dos mesos. S'han d'enterrar a una profunditat d'1 cm aproximadament, i separades entre elles almenys 12 cm (Otero, 2001).

Farmacognòsia[modifica | modifica el codi]

Taula comparativa d'alcaloides en les llavors de Rivea corymbosa (L) Hall. f. i Ipomoea violacea L. (en percentatges) (Hofmann, 1964;Dr. Duke's Phytochemical and Ethnobotanical Databases, veure enllaços internet)

Alcaloides Rivea corymbosa (ololiuqui, badoh) Ipomoea violacea (badoh negre)
Amida de l'àcid d-lisèrgic (ergina) 0.0065 0.035
Amida de l'àcid d-isolisèrgic (isoergina) 0.0020 0.005
Xhanoclavina 0.0005 0.005
Elimoclavina 0.0005 0.005
Lisergol 0.0005 ....
Ergometrina .... 0.005
Alcaloides totals 0.012 0.06

Aquests alcaloides s'han identificat i separat de les fulles d'Ipomoea violacea per cromatografia de capa fina i amb tècniques d'espectrometria de masses (Weber, 1976).

També han estat purificats a partir de les llavors de la planta, mitjançant cristal·lització fraccionada, cromatografia de columna de òxid d'alumini o de capa fina amb òxid d'alumini i sílica gel (Hofmann, 1964).

El component principal de la barreja d'alcaloides és l'amidol de l'àcid lisèrgic (ergina), obtingut per hidròlisi alcalina d'alcaloides ergòtics. La riquesa en alcaloides, entre els quals també hi ha certes clavines (com l'elimoclavina i el lisergol) oscil·len entre un 0,01 i un 0,06%.

Els alcaloides són termolàbils: escalfats a 121 °C perden un 25-40% d'activitat.

Varietats neurotòxiques de l'Ipomoea violacea, com la "Pearly Gates" no només tenen major concentració d'alcaloides, si no que fins i tot a dosis menors d'aquests resulten tan tòxiques com les espècies no tan actives.[1] Els seus efectes són bastant similars a l'LSD pur.

Activitat clínica i farmacològica[modifica | modifica el codi]

Els problemes més destacats són d'índole neurològic. Principalment es consumeixen les llavors, d'efectes al·lucinògens. Aquests depenen de la dosi: el consum de 20-50 llavors es consideren una dosi baixa, 100 a 150 mitjana, i 200 a 500 alta, podent donar efectes realment indesitjables, fins i tot arribant a temptatives de suïcidi (Burrows, 2001).

La intoxicació aguda causa excitació central i disfunció motriu.

L'efecte al·lucinogen de les lisergamides, inclosa la N,N-dietil-lisergamida o LSD, semisintètica, sembla que està associat a l'agonisme parcial del receptor 5-HT_{2A} (receptor de la serotonina que s'expressa de forma molt abundant a les neurones piramidals i GABAérgiques) i, indirectament, a l'estimulació de neurones glutaminèrgiques (Máñez & Giner, 2005).

S'han descrit episodis al·lucinatoris, de pànic, incoherència en la parla, sensació de mans i peus freds, nàusees, ganes de riure o plorar i olor forta corporal.

Encara que dins del gènere hi ha espècies que poden produir efectes tòxics del tracte digestiu, donant quadres de diarrea bàsicament, en el cas d'Ipomoea violacea no s'han descrit problemes sobre això.

L'ergometrina s'usa com a agent uterotònic i hemostàtic. De fet, l'ergometrina produeix contraccions més ràpides que l'oxitocina.

Es pot extremar les precaucions davant de la possibilitat de confusió o adulteració amb altres espècies del gènere que són potencialment molt tòxiques. Encara que no es coneixen casos d'intoxicació mortal, es pot evitar el seu consum en els casos d'afeccions hepàtiques (Otero, 2001).

Imatges[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Burrows, 2001

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Aranda Monroy, Raúl: Ololiuhqui: Coaxiutl, Planta Serpiente. Evidencias Arqueológicas de Xico. Espacios. Nº 20, año XIV, ICSH. México. pág.125-128. 1996.
  • Austin, F. & Huáman, Zósimo: A synopsis of Ipomoea (Convlovulaceae) in the Americas. TAXON 45. pág.3-41. February 1996.
  • Bärtels, Andreas: Guía de Identificación de las Plantas tropicales ornamentales y útiles. Ediciones Omega. pág.196. 2005.
  • BOE núm.32, de divendres 6/2/2004-5061 MINISTERIO DE SANIDAD Y CONSUMO. ORDEN SCO/190/2004, de 28 de gener, "por la que se establece la lista de plantas cuya venta al público queda prohibida o restringida por razón de su toxicidad".
  • Burrows, George E. & Tyrl, Donald J.: Toxic Plants of North America. Iowa State University Press. pág.374-381. 2001.
  • Carrington, Sean: Wild Plants of Barbados. Ed. Macmillan Caribbean. pág.82. 1993.
  • Consolino, Francesca & Banfi, Enrico: Guía de Plantas Trepadoras. Ediciones Grijalbo. pág.104. 1994.
  • Gómez Fernández, J.Ramón: La toxicidad de las plantas ornamentales. Ed. Oikos-Tau. pág.101-102. 1998.
  • Hofmann, Albert: The Active Principles of Seeds of Rivea corymbosa and Ipomoea violacea. Aldous Huxley Memorial Issue. Vol. I, nº 3. The Psychedelic Review. pág.302-316. 1964. http://www.maps.org/psychedelicreview/v1n3/013275was.pdf
  • Máñez Aliño, Salvador & Giner Pons, Rosa María: Farmacognòsia: de la natura al medicament. PUV Universitat de València. pág.210-211. 2005.
  • Otero Aira, Luís: Las plantas alucinógenas. Ed.Paidotribo. pág.103-106. 2001.
  • Polunin, Oleg: Guía de Campo de las Flores de Europa. Ediciones Omega. pág. 379. 3ª ed. 1982.
  • Wagner, Hildebert: Pharmazeustische Biologie. Drogen und ihre Inhaltsstoffe. Ed. Fischer Verlog, Gustav. pág.222-223. 1988.
  • Wasson, R.Gordon: Notes of the Present Status of Ololiuhqui and the other Hallucinogens of Mexico. Aldous Huxley Memorial Issue. Vol. I, nº 3. The Psychedelic Review. pág.287-301. 1964. http://www.maps.org/psychedelicreview/v1n3/013275was.pdf
  • Weber, M. Jeffrey & Ma, T.S.: Separation of the Alkaloids in the Leaves of Ipomoea violacea Using Thin Layer Chromatography. Mikrochimica Acta. Microchemical Investigations of Medicinal Plants. XIII. pág. 217-225. 1976.
  • Weber, M. Jeffrey & Ma, T.S.: Identification of the Alkaloids in the Leaves of Ipomoea violacea Using Preparative Thin Layer Chromatography and Solid Probe Mass Spectrometry. Mikrochimica Acta. Microchemical Investigations of Medicinal Plants. XIV. pág. 227-242. 1976.
  • Wiersema, John H. & Wiersema, Blanca L.: World Economic Plants. A Standart Reference. CRC Press LLC. pág.273. 1999.

Enllaços d'Internet[modifica | modifica el codi]