Glacera Beardmore

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Coord.: 83° 45′ S, 171° 00′ E / 83.750°S,171.000°E / -83.750; 171.000

Infotaula de geografia físicaGlacera Beardmore
Beardmore Glacier - Antarctica.JPG
Tipus Glacera de vall
Ubicació
Continent Antàrtida
Regió geogràficaRegió Antàrtica
83° 45′ S, 171° 00′ E / 83.75°S,171°E / -83.75; 171
Serralada Muntanyes Transantàrtiques
Modifica les dades a Wikidata

La Glacera Beardmore a l'Antàrtida, és una de les glaceres més gran del món, amb una llargada que supera els 160 km. La glacera és un dels passatges principals del barrera de gel de Ross per les cadenes muntanyoses de la reina Alexandra i de la Commonwealth de les muntanyes Transantàrtiques a la plataforma Antàrtica, i fou una de les primeres rutes al Pol Sud.

La glacera fou descoberta per Ernest Shackleton durant l'expedició Nimrod de 1908. Encara que Shackleton tornà enrere abans d'arribar al Pol Sud, havia descobert la primera ruta demostrada al pol, i amb això, es convertí en la primera persona a posar peu al gran planell polar. En 1911-1912, el capità Scott i el seu grup reeixient en arribar al Pol Sud pujant el Beardmore. Tanmateix, arribaven al pol un mes després que l'Expedició Amundsen, que havia pujat per la, fins aquell moment, desconeguda glacera Axel Heiberg.

La glacera Beardmore s'anomena així per Sir William Beardmore, un industrial escocès patrocinador de l'expedició i nascut el 1856.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Glacera Beardmore Modifica l'enllaç a Wikidata