Glaucus atlanticus

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuGlaucus atlanticus Modifica el valor a Wikidata
Blue dragon-glaucus atlanticus (8599051974).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumMollusca
ClasseGastropoda
OrdreNudibranchia
FamíliaGlaucidae
GènereGlaucus
EspècieGlaucus atlanticus Modifica el valor a Wikidata
G.Forst., 1777

Glaucus atlanticus és una espècie de gasteròpode nudibranqui de la família Glaucidae.[1][2] Està emparentat estretament amb Glaucilla marginata, un altre membre de la família Glaucidae. Aquesta espècie és cosmopolita i pelàgica, habitant sobretot aigües tropicals i temperades.[3] S'alimenta d'altres animals com ara de caravel·les portugueses, de les quals obté el verí que posteriorment emmagatzema i usa.[4] Els espècimens d'aquesta espècie són hermafrodites, com la majoria de nudibranquis.

Descripció[modifica]

La mida normal d'aquesta espècie varia entre els 3 i els 4 cm de llargada.[5] En la seva part dorsal presenta una coloració blava platejada i al ventre un blau pàl·lid. Presenta ratlles blaves fosques o negres al llarg del peu. Té un cos troncocònic aplanat amb sis apèndixs que es ramifiquen en ceres. Les seves dents amb ràdula s'assemblen a dagues.[6]

Hàbitat i distribució[modifica]

Aquest nudibranqui és pelàgic, amb una distribució cosmopolita pels mars del món, en aigües temperades i tropicals.[3] Algunes regions on es troba aquest nudibranqui inclouen l'est i la costa sud de Sud-àfrica, aigües europees, la costa est d'Austràlia i Mozçambic. Aquesta espècie flota cap per avall sobre la tensió superficial de l'aigua del mar.[2] Encara que viuen a mar obert, poden ser arrossegades accidentalment cap a la riba, el que fa que de vegades puguin ser albirats a les platges.

Cicle de vida i comportament[modifica]

G.atlanticus depreda altres organismes pelàgics més grossos, com ara l'altament verinosa caravel·la portuguesa (Physalia physalis), Velella velella, Porpita porpita i Janthina janthina.[4] En alguns casos, aqauests animals poden esdevenir caníbals quan es presta l'oportunitat. G. atlanticus és capaç d'alimentar-se de P. physalis perquè compta amb immunitat davant el verí d'aquesta espècie de medusa. Aquests nudibranquis consumeixen la caravel·la portuguesa sencera i sembla que seleccionen i emmagatzemen les toxines i els nematocists per al seu propi ús. El verí es recull en sacs especialitzats en les puntes de les seves cerates (els "dits" de les seves extremitats). Atès que Glaucus emmagatzema el verí, pot produir-ne un més potent i mortal que el de la Caravel·la portuguesa. Amb l'ajuda d'un sac ple de gas en el seu estómac, aquesta espècie flota per la superfície marina. A causa de la ubicació d'aquesta bossa, flota a l'inrevés: la superfície dorsal és en realitat el peu. La veritable superfície dorsal és d'un color gris platejat; aquesta coloració li serveix de camuflatge i l'ajuda a defensar-se dels depredadors tant per sobre com per sota. És àmpliament discutit en l'àmbit científic si aquest nudibranqui es mou per si mateix o és arrossegada pels corrents. Glaucus atlanticus, com la majoria de nudibranquis, és hermafrodita contenint tant òrgans sexuals masculins com femenins. Al contrari d'altres nudibranquis, l'aparellament no transcorre per la part dreta, sinó per la ventral. Després de la copula produeixen cadenes d'ous.[7]

Galeria[modifica]

Referències[modifica]

  1. Lalli, Carol M.. Pelagic snails : the biology of holoplanktonic gastropod mollusks. Stanford, Calif.: Stanford University Press, 1989. ISBN 0804714908. 
  2. 2,0 2,1 «Glaucus atlanticus Forster, 1777» (en anglès). WoRMS - World Register of Marine Species. [Consulta: 27 juny 2019].
  3. 3,0 3,1 Churchill, Celia K. C.; Valdés, Ángel; Ó Foighil, Diarmaid «Afro-Eurasia and the Americas present barriers to gene flow for the cosmopolitan neustonic nudibranch Glaucus atlanticus» (en anglès). Marine Biology, 161, 4, 2014-4, pàg. 899–910. DOI: 10.1007/s00227-014-2389-7. ISSN: 0025-3162.
  4. 4,0 4,1 Lalli, Carol M.. Pelagic snails : the biology of holoplanktonic gastropod mollusks. Stanford, Calif.: Stanford University Press, 1989. ISBN 0804714908. 
  5. «Marine Species Identification Portal : Glaucus atlanticus». [Consulta: 27 juny 2019].
  6. Thompson, T. E.; McFARLANE, I. D. «Observations on a collection of Glaucus from the Gulf of Aden with a critical review of published records of Glaucidae (Gastropoda, Opisthobranchia)» (en anglès). Proceedings of the Linnean Society of London, 178, 2, 1967-7, pàg. 107–123. DOI: 10.1111/j.1095-8312.1967.tb00967.x.
  7. Debelius, Helmut.. Nudibranchs of the world. 1st ed. Frankfurt, Germany: IKAN-Unterwasserarchiv, 2007. ISBN 9783939767060.