Gliese 169

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicGliese 169
Tipusestel Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)K7[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióTaure Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra11,2407 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)8,3 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva4.037 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi88,9622 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)174,5 mas/a [2]
171 mas/a [5] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−66,934 mas/a [2]
−54 mas/a [5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−35,68 km/s[2] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)4h 29m 0.1237s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)21° 55' 21.719''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat0,01[6] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Gliese 169 (GJ 169 / HD 28343 / HIP 20917) és un estel en la constel·lació del Taure visualment situada a 55 segons d'arc de κ Tauri.[7] De magnitud aparent +8,35, no és visible a ull nu. S'hi troba a 37,5 anys llum de distància del sistema solar. Els estels coneguts més properes a Gliese 169 són LP 415-636 i Gliese 174, situades respectivament a 6,4 i 6,9 anys llum de distància.[8]

Gliese 169 és un nan taronja de tipus espectral K7V, un estel que, com el Sol, obté la seva energia a partir de la fusió d'hidrogen en el seu interior.[7][9] Dins dels nans taronges, se situa entre els més freds i menys lluminosos; amb una incerta temperatura efectiva entre 4137 K i 4211 K,[10] la seva lluminositat visual equival al 3,7 % de la lluminositat solar.[11][8] De menor grandària que el Sol, la mesura del seu semidiàmetre angular (0,279 mil·lisegons d'arc) permet calcular el seu radi, que correspon a un 69 % del radi solar.[10] Els seus paràmetres són semblants als de 61 Cygni B —la component més tènue d'aquest sistema— o als de Gliese 638.

Gliese 169 apareix catalogat com un estel fulgurant en la base de dades SIMBAD, per la qual cosa rep la denominació de variable provisional NSV 1612.[7]

Referències[modifica]

  1. «G.P. Kuiper's spectral classifications of proper-motion stars». The Astrophysical Journal Supplement Series, octubre 1985, pàg. 197–227. DOI: 10.1086/191069.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  3. «UBV(RI)CJHK observations of Hipparcos-selected nearby stars» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 4, 21-04-2010, pàg. 1949–1968. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2009.16182.X.
  4. Eva Grebel «SP_Ace: a new code to derive stellar parameters and elemental abundances» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 11-02-2016, pàg. 2–2. DOI: 10.1051/0004-6361/201526758.
  5. 5,0 5,1 Afirmat a: AGK3. Pàgina: 153. Data de publicació: 1971.
  6. Davide Gandolfi «REM near-IR and optical photometric monitoring of pre-main sequence stars in Orion» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 04-11-2009, pàg. 1313-1330. DOI: 10.1051/0004-6361/200913327.
  7. 7,0 7,1 7,2 «NSV 1612 - Flare Star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 6 maig 2021].
  8. 8,0 8,1 Gliese 169 (The Internet Stellar Database)
  9. Gliese 169 Arxivat 2012-02-11 a Wayback Machine. (ARICNS)
  10. 10,0 10,1 Masana, E.; Jordi, C.; Ribas, I. «Effective temperature scale and bolometric corrections from 2MASS photometry». Astronomy and Astrophysics. pp. 735-746.
  11. Soubiran, C.; Bienaymé, O.; Mishenina, T. V.; Kovtyukh, V. V. «Vertical distribution of Galactic disk stars. IV. AMR and AVR from clump giants». Astronomy and Astrophysics. pp. 91-101.