Gliese 436

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'estrellaGliese 436
Dades d'observació
Constel·lació Lleó
Característiques físiques
Tipus espectral M3.5V
Velocitat de rotació 1 km/s
Més informació
Codi de catàleg
Modifica les dades a Wikidata

Gliese 436 és una estrella de tipus nana vermella a 33,1 anys llum de la Terra a la constel·lació del Lleó. Té una magnitud aparent de 10,67, insuficient per veure-la a ull nu, però visible amb telescopis d'aficionat de més de 6 cm d'obertura.[1][2] L'any 2004 es va verificar l'existència d'un planeta que orbita l'estrella (Gliese 436 b) i el 2012 es va anunciar un segon planeta, anomenat provisionalment UCF-1.01.[3]

Propietats[modifica]

Glieses 436 és una estrella de tipus M2.5V i, per tant, una nana roja. Els models estel·lars donen una mida estimada d'aproximadament un 42% del radi del Sol. El mateix models prediu que la temperatura de l'atmosfera més exterior és de 3.318 K, donant-li el color ataronjat d'una estrella de tipus M.[4][5] Les estrelles d'aquest tipus generen energia a un ritme molt lent, donant només un 2,5% de la lluminositat del Sol.[1]

Gliese 436 és més alguns milers de milions d'anys més vella que el Sol, i l'abundància d'elements pesants (més pesants que l'Heli-4) de només el 48% de la del Sol.[6][7][8] La velocitat de rotació és d'1,0 km/s i la cromosfera te poca activitat magnètica. Pertany al grup de les "Estrelles de disc" amb una velocitat en termes de coordenades galàctiques de U=+44, V=−20 i W=+20 km/s.[1]

Sistema planetari[modifica]

L'estrella te un sistema planetari, amb almenys un planeta confirmat, Gliese 436 b. El planeta té un període orbital de 2.6 dies terrestres i transita l'estrella vista des de la Terra. Té una massa de 22,2 masses terrestres i te un diàmetre aproximat de 55.000 km, donant una massa i un radi similar als planetes gelats gegants Urà i Neptú.[9][10] En general les mesures d'espectroscòpia Dopplers no poden donar la massa del planeta, i donen la mesura del producte M sin(i), on M és la massa del planeta i i és la inclinació de la seva òrbita, que acostuma a ser desconeguda. En el cas particular de Glieses 436 b, els transits permeten determinar la inclinació, donant que aquesta és molt propera als 90 graus. Per tant, la massa calculada és la massa real del planeta. Es creu que el planeta està format per gel calent amb un recobriment extern d'hidrogen i heli, d'aquí el nom de "Neptú ardent".[9]

L'orbita del planeta Gliese 436 b està desalineada amb la rotació de l'estrella i presenta una gran excentricitat.[11] Donat que les forces de marea haurien de circularitzar l'òrbita en poc temps (en termes astronòmics), suggereix que l'òrbita està pertorbada per algun altre planeta al sistema.[12]

Hipotètic segon planeta[modifica]

Aquest altre planeta —Gliese 436 c— es va anunciar el 2008 per part d'astrònoms espanyols, fruit de l'anàlisi de les dades orbitals de Gliese 436b. Els paràmetres donaven 5,2 dies de període orbital i un semieix major e 0,045 UA. Es pensava que el planeta tenia unes 5 masses terrestres i un radi 1,5 cops el de la Terra. Donada aquesta mida, el planeta hauria de ser rocós, de tipus terrestre.[13][14]

Anàlisis posteriors van mostrar que el sistema presentat no seria estable i el descobriment va ser retractat durant una conferència a Boston el mateix 2008.[15][16]

Tot i que va ser retractat aquest candidat, altres estudis van concloure que era plausible l'existència d'un segon planeta al voltant de Gliese 436.[17] Amb l'anàlisi d'un trànsit no registrat fins al moment l'11 de gener de 2005 i observacions d'astrònoms aficionats, s'ha suggerit que hi ha una tendència a incrementar-se la inclinació de l'òrbita de Gliese 436 b, encara que no s'ha pogut confirmar aquesta tendència. Aquest canvi d'inclinació seria compatible amb una pertorbació per part d'un planeta de menys de 12 masses terrestres i un radi orbital d'aproximadament 0,08 UA.[18]

Dos candidats més[modifica]

El juliol de 2012, la NASA va anunciar que astrònoms de la Universitat de Florida Central utilitzant el telescopi espacial Spitzer, creuen fermament que han observat un segon planeta. Aquest candidat va rebre la denominació UCF-1.01. Les seves mesures donen un radi d'aproximadament dos terços del de la Terra, assumint una densitat similar a la terrestre de 5,5 g/cm3, una massa estimada de 0,3 cops la de la Terra i una gravetat a la superfície de dos terços de la de la Terra.[19][20] Orbitaria a 0,0185 UA de l'estrella cada 1,3659 dies.

Els astrònoms creuen que han trobat evidències d'un segon planeta candidat, UCF-1.02, de mida similar, tot i que amb només un trànsit registrat el seu període orbital és encara desconegut.

Si aquests dos planetes es confirmen per altres observacions, rebran les designacions "Gliese 436 c" i "Gliese 436 d"[21]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Butler, R. Paul; Vogt, Steven S.; Marcy, Geoffrey W.; Fischer, Debra A.; Wright, Jason T. «A Neptune-Mass Planet Orbiting the Nearby M Dwarf GJ 436» (en en). The Astrophysical Journal, 617, 1, 2004, pàg. 580. DOI: 10.1086/425173. ISSN: 0004-637X. ISBN: {{{isbn}}}.
  2. Clay., Sherrod, P.. A complete manual of amateur astronomy : tools and techniques for astronomical observations. Mineola, N.Y.: Dover Publications, 2003, ©1981. ISBN 0486428206. 
  3. Mosher, Dave «New Planet Found: Molten "Mars" Is "Right Around the Corner"». National Geographic News, 19-07-2012. ISBN: {{{isbn}}}.
  4. Johnson, H. M.; Wright, C. D. «Predicted infrared brightness of stars within 25 parsecs of the sun» (en en). The Astrophysical Journal Supplement Series, 53, novembre 1983, pàg. 643–711. DOI: 10.1086/190905. ISSN: 0067-0049. ISBN: {{{isbn}}}.
  5. «The Colour of Stars» (en en). Australia Telescope, Outreach and Education, Commonwealth Scientific and Industrial Research Organisation. [Consulta: 22 desembre 2017].
  6. Bean, Jacob L.; Benedict, G. Fritz; Endl, Michael «Metallicities of M Dwarf Planet Hosts from Spectral Synthesis» (en en). The Astrophysical Journal Letters, 653, 1, 2006, pàg. L65. DOI: 10.1086/510527. ISSN: 1538-4357. ISBN: {{{isbn}}}.
  7. Bean, Jacob L.; Benedict, G. Fritz; Endl, Michael «Metallicities of M Dwarf Planet Hosts from Spectral Synthesis». The Astrophysical Journal Letters, 653, 01-12-2006, pàg. L65–L68. DOI: 10.1086/510527. ISSN: 0004-637X. ISBN: {{{isbn}}}.
  8. Saffe, C.; Gómez, M.; Chavero, C. «On the ages of exoplanet host stars». Astronomy and Astrophysics, 443, 01-11-2005, pàg. 609–626. DOI: 10.1051/0004-6361:20053452. ISSN: 0004-6361. ISBN: {{{isbn}}}.
  9. 9,0 9,1 Gillon, M.; Pont, F.; Demory, B.-O.; Mallmann, F.; Mayor, M. «Detection of transits of the nearby hot Neptune GJ 436 b». Astronomy & Astrophysics, 472, 2, setembre 2007, pàg. L13–L16. DOI: 10.1051/0004-6361:20077799. ISSN: 0004-6361. ISBN: {{{isbn}}}.
  10. «The Extrasolar Planet Encyclopaedia — Catalog Listing». [Consulta: 22 desembre 2017].
  11. Knutson, Heather A.; Madhusudhan, Nikku; Cowan, Nicolas B.; Christiansen, Jessie L.; Agol, Eric «A Spitzer Transmission Spectrum for the Exoplanet GJ 436b, Evidence for Stellar Variability, and Constraints on Dayside Flux Variations». The Astrophysical Journal, 735, 1, 01-07-2011, pàg. 27. DOI: 10.1088/0004-637X/735/1/27. ISSN: 0004-637X. ISBN: {{{isbn}}}.
  12. Deming, Drake; Harrington, Joseph; Laughlin, Gregory; Seager, Sara; Navarro, Sarah B. «Spitzer Transit and Secondary Eclipse Photometry of GJ 436b». The Astrophysical Journal, 667, 2, 01-10-2007, pàg. L199–L202. DOI: 10.1086/522496. ISSN: 0004-637X. ISBN: {{{isbn}}}.
  13. «arXiv mirror uk.arxiv.org has been discontinued» (en en). [Consulta: 22 desembre 2017].
  14. «New Super-Earth is Smallest Yet». Space.com. ISBN: {{{isbn}}}.
  15. Alonso, R.; Barbieri, M.; Rabus, M.; Deeg, H. J.; Belmonte, J. A. «Limits to the planet candidate GJ 436c». Astronomy & Astrophysics, 487, 1, agost 2008, pàg. L5–L8. DOI: 10.1051/0004-6361:200810007. ISSN: 0004-6361. ISBN: {{{isbn}}}.
  16. Pont, F.; Gilliland, R. L.; Knutson, H.; Holman, M.; Charbonneau, D. «Transit infrared spectroscopy of the hot neptune around GJ 436 with the Hubble Space Telescope». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society: Letters, 393, 1, 01-02-2009, pàg. L6–L10. DOI: 10.1111/j.1745-3933.2008.00582.x. ISBN: {{{isbn}}}.
  17. Bean, Jacob L.; Seifahrt, Andreas «Observational Consequences of the Recently Proposed Super-Earth Orbiting GJ436». Astronomy & Astrophysics, 487, 2, agost 2008, pàg. L25–L28. DOI: 10.1051/0004-6361:200810278. ISSN: 0004-6361. ISBN: {{{isbn}}}.
  18. Coughlin, Jeffrey L.; Stringfellow, Guy S.; Becker, Andrew C.; Lopez-Morales, Mercedes; Mezzalira, Fabio «New Observations and a Possible Detection of Parameter Variations in the Transits of Gliese 436b». The Astrophysical Journal, 689, 2, 20-12-2008, pàg. L149–L152. DOI: 10.1086/595822. ISSN: 0004-637X. ISBN: {{{isbn}}}.
  19. «Alien exoplanet smaller than Earth discovered» (en en-us). The Sydney Morning Herald, 24-07-2012. ISBN: {{{isbn}}}.
  20. «UCF scientists discover Earth-size planet; UCF scientists have discovered the closest planet yet that's Earth size.» (en en). tribunedigital-orlandosentinel. ISBN: {{{isbn}}}.
  21. Stevenson, Kevin B.; Harrington, Joseph; Lust, Nate B.; Lewis, Nikole K.; Montagnier, Guillaume «Two nearby sub-Earth-sized exoplanet candidates in the GJ 436 system». The Astrophysical Journal, 755, 1, 10-08-2012, pàg. 9. DOI: 10.1088/0004-637X/755/1/9. ISSN: 0004-637X. ISBN: {{{isbn}}}.

Coordenades: Sky map 11h 42m 11.0941s; +26° 42′ 23.652″