Vés al contingut

Gliese 667 Cb

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicGliese 667 Cb
TipusSúper Terra i planeta extrasolar Modifica el valor a Wikidata
Descobert perHARPS Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment2009[1] i gener 2013[2] Modifica el valor a Wikidata
Mètode de descobrimentespectroscòpia Doppler[2] Modifica el valor a Wikidata
Cos pareGliese 667 C (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióEscorpió Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Dades orbitals
Semieix major a0,05043 ua[3] Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat e0,15[3] Modifica el valor a Wikidata
Període orbital P7,2 d[3] Modifica el valor a Wikidata
Distància angular θ0,00737 ″ Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Massa0,0176 M_J[1] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi138,0171 mas[4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−215,545 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)1.131,612 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)17h 18m 58.8272s[4] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-35° 0' 11.3871''[4] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Gliese 667 Cb és un planeta extrasolar[5] que orbita l'estel de tipus M de la seqüència principal Gliese 667 C, localitzat aproximadament a 23 anys llum a la constel·lació de l'Escorpió. Aquest planeta té una massa 5,7 vegades la de la Terra (classificant-se com una superterra) i triga una setmana a completar el seu període orbital, sent el seu semieix major d'aproximadament 0,05 ua. No obstant això, a diferència de la majoria dels exoplanetes coneguts, la seva excentricitat no es coneix, però és habitual que es desconega la seva inclinació.[6] Aquest planeta va ser detectat per HARPS el 19 d'octubre de 2009, juntament amb 29 altres exoplanetes.

El planeta està fora de la zona d'habitabilitat del seu estel, sent extremadament calent amb una temperatura de 155 °C, assumint una atmosfera com la de la Terra. És probable que el planeta bloquejat gravitacionalment, així, un costat del planeta s'hi troba a la llum del dia permanent i l'altre costat a la foscor permanent.[7]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Afirmat a: Enciclopèdia Extrasolar Planets. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès.
  2. 2,0 2,1 Xavier Bonfils «The HARPS search for southern extra-solar planets. XXXI. The M-dwarf sample» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1-2013, pàg. 109–109. DOI: 10.1051/0004-6361/201014704.
  3. 3,0 3,1 3,2 Suvrath Mahadevan «Disentangling planets and stellar activity for Gliese 667C» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 2, 10-09-2014, pàg. 24. DOI: 10.1088/2041-8205/793/2/L24.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  5. «Planet GJ 667 C b» (en anglès). Extrasolar Planets Encyclopaedia. Observatori Meudon. [Consulta: 13 desembre 2020].
  6. Anglada-Escudé, Guillem; etal «A dynamically-packed planetary system around GJ 667C with three super-Earths in its habitable zone». Astronomy and Astrophysics, 556, 07-06-2013, pàg. A126. Arxivat de l'original el 2013-06-30. arXiv: 1306.6074. Bibcode: 2013A&A...556A.126A. DOI: 10.1051/0004-6361/201321331 [Consulta: 25 juny 2013].
  7. Potentially Habitable Planets of Star Gliese 667C Explained (Infographic) - Space.com