Gliese 876

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Gliese 876
Dades d'observació
Època J2000.0      Equinocci J2000.0
Constel·lació Aquarius
Ascensió recta 22h 53m 16.7s
Declinació -14° 15′ 49″
Magnitud aparent (V) 10.18
Característiques
Tipus espectral M3.5V
Índex de color U-B 1.15
Índex de color B-V 1.59
Variable del tipus BY Draconis
Astrometria
Velocitat radial (Rv) -1,7 km/s
Moviment propi (μ) RA: 960,33 mas/Any
Dec.: -675,64 mas/any
Paral·laxi (π) 212,59 ± 1,96 mas
Distància 15.3 ± 0.1 anys-llum
(4.7 ± 0.04 pc)
Magnitud absoluta (MV) 11,82
Detalls
Massa 0,32 ± 0,03 M
Radi 0,36 R
Lluminositat 0,0124 L
Temperatura 3.480 ± 50 K
Metal·licitat 75% solar
Rotació 96,7 dies
Edat 9,9 × 109 anys
Altres designacions
IL Aquarii, Ross 780, G 156-057, BD-15°6290, GCTP 5546.00, LHS 530, Vys 337, HIP 113020

Gliese 876 és una estrella nana vermella localitzada aproximadament a 15 anys-llum dins la constel·lació d'Aquari. Com a estrella variable té la designació IL Aquarii. Des de 2006 aquesta estrella és coneguda per tenir planetes extrasolars, incloent un planeta amb una massa menor que la meitat de Neptú.

Distància i visibilitat[modifica | modifica el codi]

Gliese 876 es troba a prop del sistema solar. D'acord amb els mesuraments astromètrics fets pel satèl·lit Hipparcos, l'estrella té una paral·laxi de 212,59 mil·lèsimes de segon d'arc,[1] que correspon a la distància de 4,70 parsecs (15,3 anys-llum. Malgrat estar tan a prop, aquesta estrella és massa feble per ser vista amb l'ull nu i només es pot veure amb un telescopi.

Característiques de l'estrella[modifica | modifica el codi]

A causa del fet que és una estrella nana, Gliese 876 és menys massiva que el Sol: les estimacions suggereixen que només té un 32% de la massa solar.[2] La temperatura de la superfície de Gliese 876 és més freda que la del cor del sistema solar, i un radi menor.[3] Aquests factors combinats fan que la lluminositat de l'estrella sigui només com un 1,24% del Sol, encara que la majoria d'aquesta radiació és en la longitud d'ona de l'infraroig.

Les estimacions de l'edat i metal·licitat dels estels freds és dificultosa per la formació de molècules diatòmiques en la seva atmosfera, la qual cosa fa l'espectre extremadament complex. Adaptant l'espectre observat al model d'espectres, s'estima que Gliese 876 té una abundància lleugerament més baixa d'elements pesants comparat amb el Sol (al voltant d'un 75% de l'abundància de ferro).[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gliese 876 Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «HIP 113020». The Hipparcos and Tycho Catalogues. ESA, 1997.
  2. Marcy, G. i cols.. «A Planetary Companion to a Nearby M4 Dwarf, Gliese 876». The Astrophysical Journal, vol. 505, 2, 1998, pàg. L147 – L149.
  3. Johnson, H., Wright, C.. «Predicted infrared brightness of stars within 25 parsecs of the sun». The Astrophysical Journal Supplement Series, vol. 53, 1983, pàg. 643 – 711.
  4. Bean, J.L. i cols.. «Metallicities of M Dwarf Planet Hosts from Spectral Synthesis». Astrophysical Journal Letters, vol. 653, 2006, pàg. L65 – L68.