Glomerulonefritis
Micrografia d'una biòpsia renal tenyida amb hematoxilina i eosina d'un pacient amb glomerulonefritis ràpidament progressiva que mostra la formació de mitja lluna fibrocelular prominent i moderada proliferació mesangial en un glomèrul. ![]() | |
Tipus | nefritis, glomerulopatia i malaltia (individual) ![]() |
---|---|
Especialitat | nefrologia ![]() |
Clínica-tractament | |
Símptomes | nefritis ![]() |
Medicació | |
Classificació | |
CIM-10 | N01, N03, N18 N00, N01, N03, N18 |
CIM-9 | 580-582 |
CIAP | U88 ![]() |
Recursos externs | |
Enciclopèdia Catalana | 0112265 ![]() |
DiseasesDB | 5245 |
MedlinePlus | 000484 ![]() |
Patient UK | Glomerulonephritis-(GN) ![]() |
MeSH | D005921 ![]() |
UMLS CUI | C0017658 ![]() |
DOID | DOID:2921 ![]() |
La glomerulonefritis (també coneguda com a nefritis glomerular), abreujada GN, és una malaltia renal (en general de tots dos ronyons), caracteritzada per la inflamació dels glomèruls, o els petits vasos sanguinis en els ronyons. Es pot presentar amb símptomes aïllats hematúria i/o proteïnúria (sang o proteïna en l'orina, respectivament), o com una síndrome nefròtica, un síndrome nefrítica, una insuficiència renal aguda o crònica. Les GNs primàries no són conseqüència d'una altra afecció de base i les seves manifestacions clíniques estan restringides al ronyó, mentre que les GNs secundàries apareixen en el context d'una malaltia sistémica.[1] Es classifiquen en diferents patrons patològics, que poden agrupar-se en tipus no proliferatius o proliferatius. Diagnosticar el patró de GN és important perquè el resultat i el tractament és diferent pels diferents tipus. Les causes principals són les que són pròpies del ronyó, mentre que les causes secundàries estan associades amb certes infeccions (per patògens bacterians, virals o parasitaris), fàrmacs, malalties sistèmiques (lupus eritematós sistèmic,[2] vasculitis) o diabetis mellitus.[3]
Tipus[modifica]
No proliferatiu[modifica]
Es caracteritza per formes de glomerulonefritis en què no es canvia el nombre de cèl·lules. Aquestes formes solen derivar en la síndrome nefròtica. Les causes són:
- Malaltia de canvis mínims.
- Glomerulosclerosi focal i segmentària.
- Glomerulonefritis membranosa.[4]
- Malaltia de la membrana basal prima.[5]
- Glomerulopatia per fibronectina.[6]
Proliferatiu[modifica]
Es caracteritza per un nombre més gran de cèl·lules als glomèruls. Aquestes formes solen presentar-se amb una tríada de sang a l'orina, disminució de la producció d'orina i hipertensió, la síndrome nefrítica. Aquestes formes solen progressar fins a una insuficiència renal terminal al cap de setmanes a anys (segons el tipus).
- Nefropatia per IgA.
- Glomerulonefritis postinfecciosa.[7]
- Glomerulonefritis membranoproliferativa.[8]
- Glomerulonefritis ràpidament progressiva.[9]
Referències[modifica]
- ↑ Fernández Fresnedo, G «Glomerulonefritis primarias» (en castellà). Nefrologia al día, 2020; Oct 5 (rev), pàgs: 17. ISSN 2659-2606 [Consulta: 2 març 2021].
- ↑ Ruiz-Olivares, M; Cañadas-De la Fuente, GA; Gómez-Urquiza, JL; Fernández Castillo, R «Glomerulonefritis lúpica y otras glomerulonefritis autoinmunes» (en castellà). Rev de Nefrol Dialisis y Transpl, 2014; 34 (4), pp: 230-240. ISSN 2346-8548 [Consulta: 3 març 2021].
- ↑ Krafts, K «A simple summary of glomerulonephritis» (en anglès). Pathology Student. University of Minnesota, 2013; Gen 29, pàgs: 5 [Consulta: 2 març 2021].
- ↑ Praga Terente, M «Glomerulonefritis: Nefropatía Membranosa» (en castellà). Nefrologia al día, 2019; 16 Nov (rev), pàgs: 16. ISSN 2659-2606 [Consulta: 2 març 2021].
- ↑ Tryggvason, K; Patrakka, J «Thin Basement Membrane Nephropathy» (en anglès). J Am Soc Nephrol, 2006 Mar; 17 (3), pp: 813-822. ISSN 1533-3450. DOI: 10.1681/ASN.2005070737. PMID: 16467446 [Consulta: 2 març 2021].
- ↑ «Glomerulopatía por fibronectina» (en castellà). FEMEXER, 04-03-2015. [Consulta: 2 novembre 2021].
- ↑ Sotsius, F «Postinfectious glomerulonephritis» (en anglès). Nephrol Dial Transplant, 2001; 16 (Supl 6), pp: 68-70. ISSN 1460-2385. DOI: 10.1093/ndt/16.suppl_6.68. PMID: 11568248 [Consulta: 2 març 2021].
- ↑ O'Brien, F «Glomerulonefritis membranoproliferativa (Glomerulonefritis mesangiocapilar, glomerulonefritis lobular)» (en castellà). Manual MSD (Versión profesional). Merck Sharp & Dohme Corp, 2020; Gen (rev), pàgs: 5 [Consulta: 2 març 2021].
- ↑ Naik, RH; Shawar, SH «Rapidly Progressive Glomerulonephritis» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2020 Des 9; NBK557430 (rev), pàgs: 12. PMID: 32491362 [Consulta: 3 març 2021].
Bibliografia[modifica]
- Couser, William G.; Johnson, Richard J. The etiology of glomerulonephritis: roles of infection and autoimmunity (en anglès). Kidney Int, 2014 Nov; 86 (5), pp: 905-914. PMID: 24621918. DOI 10.1038/ki.2014.49 [Consulta: 2 febrer 2021].
- López-Gómez, Juan M.; Rivera, Francisco. Registro de glomerulonefritis de la Sociedad Española de Nefrología en 2019: pasado, presente y nuevos retos (en castellà). Nefrología, 2020 Jul-Ag; 40 (4), pp: 371-383. ISSN 1989-2284. DOI 10.1016/j.nefro.2020.04.012 [Consulta: 2 febrer 2021].
Enllaços externs[modifica]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Glomerulonefritis |
- Glomerulonephritis Learning in 10, 2018 Nov (en anglès)
- Simposio Glomerulonefritis Sociedad Española de Nefrología, 2020 Des (en castellà/anglès)