Gloria Evangelina Anzaldúa

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaGloria Evangelina Anzaldúa
Gloria Anzaldua.jpg
Gloria Evangelina Anzaldúa (1990)
Dades biogràfiques
Naixement 26 de setembre de 1942
Harlingen, Texas
Mort 15 de maig de 2004(2004-05-15) (edat 61)
Santa Cruz, Califòrnia
Causa de mort Diabetis mellitus
Nacionalitat Americana
Activitat professional
Assagista, poeta, activista Escriptora, poeta, crítica literària, escriptora de literatura infantil i periodista
Obra
Obres destacades Borderlands/La Frontera: The New Mestiza
This Bridge Called My Back
Friends from the Other Side / Amigos del Otro Lado
Premis i reconeixements
Signatura
Modifica dades a Wikidata

Gloria Evangelina Anzaldúa (26 de setembre de 1942 – 15 de maig de 2004) era una acadèmica americana de l'anomenada teoria cultural Chicana, la teoria feminista, i la teoria queer. Va basar el seu llibre més conegut, Borderlands/La Frontera: The new Mestiza, en la seva vida transcorreguda entre la frontera de Mèxic i Texas, i va incorporar la seva experiència vital sobre la marginació social i cultural al seu treball.[cal citació]

Joventut[modifica | modifica el codi]

Anzaldúa nasqué a Rio Grande Valley al sud de Texas el 26 de setembre de 1942, d'Urbano Anzaldúa i Amàlia Anzaldúa (nascuda García). El besavi de Gloria Anzaldúa, Sr. Urbano, qui fou jutge de districte del municipi d'Hidalgo, fou el primer propietari del Ranxo Jesús María on va néixer. Sa mare va créixer en un ranxo veí propietat de la seva família anomenat "Los Vergeles" (els jardins). Allà conegué i esposà a Urbano Anzaldúa. Anzaldúa provenia d'una mescla de descendent espanyols - exploradors i colons - que anaren a les Amèriques en el setzè i dissetè segle, i de descendència indígena. El seu cognom prové del basc. 

Anzaldúa començà a menstruar amb només tres mesos d'edat, una raresa hormonal que fou la causa d'una parada del creixent a l'edat de dotze anys.[1] Com a nena, hauria portat una faixa  dissenyada per la seva mare per tal de dissimular el seu desenvolupament físic precoç. La seva mare també asseguraria que una tela col·locada en la seva roba interior contindria i amagaria la sang en cas de sagnat. Anzaldúa recorda, "treia [les teles tacades] fora de la cabana, les rentava, i les penjava a sota d'un cactus perquè ningú les veiés.... Els meus genitals... [eren] sempre un lloc pudent que gotejava sang i havien de ser amagats." Finalment, el 1980 va experimentar una histerectomia quan tenia 38 anys que tenia implicacions sobre les anomalies uterines, cervicals, i ovàriques.[2] Reflexionant sobre la seva malaltia, va anunciar: "vaig néixer rara [I was born a queer]"

Quan tenia onze anys, la seva família es va mudar a Hargill, Texas.[3] Malgrat les discriminacions viscudes com a sisena generació de "Tejanas" i com a dona, i  malgrat la mort del seu pare d'un accident de cotxe quan tenia catorze anys, Anzaldúa obtingué el seu diploma universitari. El 1968, va rebre un grau en Anglès, Art i Educació Secundària a la Pan American University, i un màster en Anglès i Educació a la Universitat de Texas a Austin. A Austin, es va unir a persones políticament molt actives com són Ricardo Sanchez, i Hedwig Gorski, que formaven part dels corrents de poesia cultural i dramatúrgia radical del moment.

Carrera i obra[modifica | modifica el codi]

Després d'obtenir un Grau (Bachelor of Arts) en anglès de la Pan American University (avui dia Universitat de Texas Rio Grande Valley), Anzaldúa treballà com a professora d'infantil i d'educació especial. El 1977, es va mudar a Califòrnia, on es va mantenir gràcies al seus textos, conferències, i cursos ocasional sobre feminisme, estudis Chicans, i escriptura creativa a la Universitat Estatal de San Francisco, la Universitat de Califòrnia, Santa Cruz, o la Florida Atlantic University, entre d'altres.

Gloria Anzaldúa és probablement més coneguda per haver co-editat This bridge Called My Back: Writtings by Radical Women of Color (1981) amb Cherríe Moraga, com també l'edició de Making Face, Making Soul/Haciendo Caras: Creative and Critical Perspectives by Women of Color(1990), i finalment co-editat This Bridge We Call Home: Radical Visions for Transformation (2002). També va escriure en to autobiogràfic Borderlands/La Frontera: The New Mestiza (1987). Va estar a punt de completar el manuscrit del llibre, Light in the Dark/Luz en lo Oscuro: Rewriting Identity, Spirituality, Reality, el qual volia presentar com la seva tesi doctoral. Ara ha estat publicat pòstumament per Duke University Press en 2015. També va escriure una sèrie de llibres infantils: Prietita Has a Friend (1991), Friends from the Other Side — Amigos del Otro Lado (1993), i Prietita y La Llorona (1996). A més a més,  és autora de diverses obres poètiques i de ficció, entrellaçant l'anglès i el castellà com si fos una sola llengua, idea provinent de la seva teoria de la identitat "borderlands". El seu assaig autobiogràfic, "La Prieta," va ser publicat majoritàriament anglès en This Bridge Called My Back, i majoritàriament en castellà en Este puente, mi espalda: Voces de mujeres tercermundistas en los Estados Unidos. En la seva escriptura, Anzaldúa utilitza una combinació única de vuit dialectes, dues variacions d'anglès i sis de castellà. D'alguna manera escrivint en "Spanglish," Anzaldúa crea una tasca àrdua pel lector no bilingüe dificultant-li la comprensió completa del text. Aquests sentiments de  frustració i irritació que sent el lector anglosaxó s'ha de veure en clau irònica, ja que reflexa les mateixes emocions que Anzaldúa va haver d'afrontar al llarg de la seva vida, on ha hagut d'esforçar-se per comunicar en un país on s'ha sentit castigada pel fet de no ser angloparlant. La llengua, una de les "fronteres" de les que parla Anzaldúa, és una característica essencial del seu estil narratiu. El seu llibre tracta l'orgull del propi patrimoni i el reconeixement de les moltes dimensions de la pròpia cultura.

Va fer contribucions remarcables en el camp del feminisme, la teoria cultural/Chicana i la teoria queer.[4] Una de les seves contribucions més importants fou la introducció del terme mestizaje a les audiències acadèmiques dels Estats Units. Essent aquest un estat que va més enllà de la concepció binaria en l'escriptura i el debat acadèmic. En les seves obres més teòriques, Anzaldúa fa una crida a l'ús del punt de vista de la "new mestiza", concepte que va descriure com un estat individual conscient de les seves identitats conflictives i entrellaçades, per tal de poder ser utilitzat com un nou punt de vista desafiant el pensament binari en el món Occidental. Va assenyalar que havent-se d'identificar amb un sexe etiquetat, perjudica la creativitat i condiciona la validesa o la serietat que les altre persones donen als productes de consum que crea dita persona.[5] El concepte de "new mestiza" és emprat en el feminisme postcolonial. De la mateixa manera que Anzaldúa sentia que no podia ser classificada racialment en un sol estatus, sentia que posseïa  una sexualitat múltiple (multi-sexuality). A mesura que anava creixent, Anzaldúa va expressar que sentia una "sexualitat intensa" cap al seu propi pare, els animals, i fins i tot els arbres. Més tard va tenir relacions amb homes i dones.

Mentre en general la raça divideix a les persones, Anzaldúa va demanar a les persones de races diferents d'enfrontar-se a les seves pors per a avançar cap a un món amb menys odi i més utilitat. En "La Conciencia de la Mestiza: Towards a New Consciousness," un text sovint utilitzat en els estudis gènere, Anzaldúa insisteix que el separatisme invocat pels Chicanos/Chicanas no està fent avançar la causa, però en comptes d'això, manté la mateixa divisió racial. Moltes de les obres d'Anzaldúa desafien l'estatus quo dels moviments en els quals s'havia implicat. Els va desafiar en un intent de procurar que el canvi real arribés a tothom més que quedar-se en grups específics. L'acadèmica Ivy Schweitzer va escriure, "la seva teorització de noves línies frontereres o consciència mestissa va contribuir a donar el salt a investigacions en diversos camps -- feminista, Americanista [i] postcolonial."[6]

Anzaldúa escrigué un discurs anometat “Speaking in Tongues: A Letter to Third World Women Writers" enfocat en el canvi cap a una justa i igualitària representació de gènere en la literatura, però lluny de qüestions racials i culturals a causa de l'augment de teòriques i escriptores. També menciona en l'assaig, el poder de l'escriptura per a crear un món que compensi alló que món real no ofereix.[7]

This Bridge Called My Back: La Prieta[modifica | modifica el codi]

L'assaig "La Prieta" tracta sobre la seva experiència - pensaments i horrors - que va constituir la seva vida a Texas. Anzaldúa s'identifica com una entitat sense una casa figurativa i/o amb persones amb qui se senti completament lligada. Per suplir aquesta carència, Anzaldúa creà el seu propi santuari, Mundo Zurdo, on la seva personalitat transcendeix les normes de conducta imposats per relacionar-se amb certs grups. En comptes d'això, en el seu Mundo Zurdo, és com un "Shiva, un cos amb molts braços i cames; un peu en terra marró, un en terreny blanc, un en la societat heterosexual, un en el món gai, el món de l'home i de les dones, una extremitat en el món literari, unes altres en els mons de la classe treballadora, el socialisme, i l'ocultisme".[8] El passatge descriu perfectament el camp de batalla identitari que l'autora va haver de viure durant la seva vida, a causa dels nombrosos conflictes manifestats al llarg del temps. Des de la infància, Anzaldúa va haver de tractar amb la realitat de ser una dona de color. Des del començament, va estar exposada a les discriminacions provinents de la pròpia comunitat, i al racisme i "la por de les dones i la sexualitat" de la seva pròpia família.[9] El racisme en el si de la seva família immediatament la va relegar com "l'altra" perquè no era blanca. Les persones blanques i de pell clara significava prestigi i reialesa, i les de color eren pràcticament l'escòria de la societat (tal com la seva mare criticava la seva prieta festejant amb un mojado del Perú). La casa on va créixer era una representació estereotipada de la família Chicana, en la qual la figura masculina era el cap autoritari, mentre la dona, la mare, estava limitada i encaixada en aquest paradigma. Tot i que Anzaldúa reconeix la posició difícil que la societat blanca i patriarcal ha donat a les dones de color, gais i lesbianes, no els titlla d'enemics, perquè estima que “llançar pedres no és la solució”[10] i que racisme i sexisme no venen només dels blancs però també de les persones de color. Durant tota la seva vida, el racisme i sexisme de la seva infantesa la persegueixen. Sovint li preguntaven les seves preferències o "lleialtats", que si les dones, o les persones de color, o les gais/lesbianes. La seva analogia amb Shiva és ben trobada ja que decideix anar en contra d'aquestes convencions i entrar al seu propi món: Mundo Zurdo, el qual permet el JO de fer un treball més profund, a transcendir les normes de les convencions social i, alhora, recrear el JO i la societat. Això és per Anzaldúa una espècie de religió, una que permet el JO tractar les injustícies que la societat tira a sobre seu, i ressorgir una persona millor, una persona més raonable.

Borderlands/La Frontera: The New Mestiza[modifica | modifica el codi]

Anzaldúa és coneguda principalment per aquest llibre semi-autobiogràfic, el qual parla de la seva vida transcorreguda en la frontera de Mèxic i Texas. Fou seleccionat un dels 38 millors llibres de 1987 per la revista literària Literary Journal. Borderlands examina la condició de les dones en la cultura chicana i llatina. Anzaldúa aborda diversos temes d'alta importància relacionats amb les experiències Chicanes: heteronormativitat, colonialisme, i dominació masculina. Dóna una visió molt personal de l'opressió de les lesbianes Chicanes i explica les expectatives sobre el comportament segons el gènere que normalitza la submissió de les dones a l'autoritat dels homes en la comunitat. Desenvolupa la idea del “new mestiza” com a “nova consciència elevada” que trencarà barreres i lluitarà contra el model dual de gènere home/dona. La primera meitat del llibre són una sèrie d'assajos, els quals introdueixen una visió d'una vida d'aïllament i soledat en el les zones frontereres entre les cultures. La segona meitat del llibre és poesia. En el llibre, Anzaldúa utilitza dues variacions d'anglès i sis variacions de castellà. La intenció és dificultar la lectura dels no bilingües, per tal que puguin entendre la frustració en la que ella va créixer. La llengua fou una de les barreres que Anzaldúa tractarà des de petita, i volgué que els lectors entenguessin com n'és de frustrant quan hi ha barreres de llengua. El llibre dona sortida a la  ràbia continguda i anima a estar orgullós del propi patrimoni i cultura.[11]

Espiritualitat[modifica | modifica el codi]

Anzaldúa es va descriure com una persona molt espiritual i va declarar haver experimentat quatre experiències místiques fora dels seu cos durant la seva vida. En moltes de les seves obres, fa referència a la Virgen de Guadalupe (Nostra Senyora de Guadalupe), a les divinitats Nahuatl i Tolteca, i a la Yoruba orishás Yemayá i Oshún.[12] El 1993, va lamentar-se que gran part dels acadèmics ignoressin els aspectes espirituals "insegurs" de Borderlands i deplorà les resistències generades envers aquesta part important de la seva obra. En les seves escriptures més tardanes, va desenvolupar els conceptes d'activisme espiritual i nepantleras per descriure diferents maneres de com els actors socials contemporanis poden combinar espiritualitat amb política per tal de promoure un canvi revolucionari.

"Terrorisme lingüístic"[modifica | modifica el codi]

Anzaldúa sentia una forta connexió entre llengua i identitat. Fou consternada amb les persones que abandonaven la seva llengua materna per tal d'adaptar-se a la societat en la que vivien. Creia que si les persones que eren criticades pels seus accents s'hi aferraven, eren individus forts. A Anzaldúa la renyaven sovint pel seu accent hispà inapropiat i creia que aquest era un aspecte important del seu patrimoni; per això, anomena el marcatge qualitatiu de llengua "terrorisme lingüístic."[13] Va passar molt temps promovent l'acceptació de totes les llengües i accents.[14] En un intent per exposar la seva postura en lingüística i etiquetes, Anzaldúa explicà "Mentre defenso posar Chicana, tejana, de classe treballadora, poeta bollera i feminista, i escriptora teòrica davant del meu nom, també ho faig per raons que difereixen de les de la cultura dominant... De manera que el Chicana i lesbiana i totes les altres persones dins meu no són esborrades, omeses, o assassinades."[15]

Premis[modifica | modifica el codi]

  • Before Columbus Foundation American Book Award (1986) - This Bridge Called My Back: Writings by Radical Women of Color [16]
  • Nomination in the Lambda Lesbian Small Book Press Award (1991)
  • Lesbian Rights Award (1991)
  • Sappho Award of Distinction ((1992)
  • National Endowment for the Arts Fiction Award (1991)
  • American Studies Association Lifetime Achievement Award (Bode-Pearson Prize - 2001).
  • A més, el seu llibre Borderlands/La Frontera: The New Mestiza va ser reconegut com un dels 38 millor llibres de 1987 per Library Journal i un dels 100 millors llibres del secle per ambdues revistes Hungry Mind Review i Utne Reader.

El 2012, va ser anomenada per Fòrum d'Igualtat com una de les 31 Icones del mes LGBT History Month [17]

Mort[modifica | modifica el codi]

Anzaldúa passà a millor vida el 15 de maig de 2004, a la seva casa de Santa Cruz a Califòrnia, d'unes complicacions causades per la diabetis. En aquell moment, estava treballant per la finalització de la seva tesi doctoral en literatura a la Universitat de Califòrnia, Santa Cruz.[18] Aquesta li fou atorgat pòstumament en 2005.

Diverses institucions avui dia fan premis en la seva memòria.

El Chicana/o Latina/o Centre de Recerca (CLRC) de la Universitat de Califòrnia, Santa Cruz ofereix anualment el premi Gloria E. Anzaldúa Distinguished Lecture Award i l'Associació d'Estudis Americans elGloria E. Anzaldúa Award for Independent Scholars and Continget Faculty. Respecte l'últim "...en honor a l'excepcional carrera d'Anzaldúa com a acadèmica independent i el seu treball com a professora adjunta, juntament amb les seves revolucionàries contribucions als estudis sobre dones de color i teoria queer. El premi inclou una afiliació permanent a l'ASA, un subscripció electrònica vitalícia a American Quarterly, cinc anys d'accés als recursos electrònics de la biblioteca de la Universitat de Texas a Austin, i 500$".[19]

El 2007, tres anys després de la mort de Gloria Anzaldúa, la Societat per l'Estudi de Gloria Anzaldúa (SSGA en anglès) es va crear per reunir acadèmics i membres de comunitat que continuen compromesos i compromeses amb la feina feta per Anzaldúa. El SSGA co-patrocina una conferència - El Mundo Zurdo - cada 18 mesos.[20]

El premi de poesia Gloria E. Anzaldúa és atorgat anualment, conjuntament amb el Anzaldúa Literary Trust, a un/a poeta que explori cóm el lloc dóna forma a la identitat, la imaginació, i la comprensió. Es valoren especialment poemes que exhibeixin múltiples vectors de pensament: artístic, teòric, i social, és a dir, polític. El primer premi és publica per Newfound, incloent 25 còpies pel donant, i 500$ .[21]

Arxius[modifica | modifica el codi]

Anzaldúa publicà i deixar de publicar manuscrits entre d'altres documents d'arxiu, que formen part la Col·lecció Llatinoamericana Benson de la Universitat de Texas a Austin. Anzaldúa també mantenia una col·lecció de figuretes, màscares, relíquies, espelmes, i altres record usats com a objectes sagrats a la seva casa de Santa Cruz, Califòrnia. Aquests altares, com ella els deia, formaven part integral de la seva vida espiritual i procés creatiu com a escriptora.[22] La col·lecció és actualment albergada pel departament de Col·leccions Especial de la Biblioteca Universitària a la Universitat de Califòrnia, Santa Cruz.

Obra[modifica | modifica el codi]

  • This Bridge Called My Back: Writings by Radical Women of Color (1981), New edition: Third Women Press, 2001 ISBN 0-943219-22-1
  • Borderlands/La Frontera: The New Mestiza (1987), Aunt Lute Books. ISBN 1-879960-12-5
  • Making Face, Making Soul/Haciendo Caras: Creative and Critical Perspectives by Feminists of Color, Aunt Lute Books (1990). ISBN 1-879960-10-9
  • Interviews/Entrevistas (2000) ISBN 0-415-92503-7
  • This Bridge We Call Home: Radical Visions for Transformation (2002), co-edited with AnaLouise Keating. Routledge. ISBN 0-415-93682-9
  • The Gloria Anzaldúa Reader, edited by AnaLouise Keating. Duke University Press (2009) ISBN 978-0-8223-4564-0
  • Light in the Dark/Luz en lo Oscuro: Rewriting Identity, Spirituality, Reality. Edited by AnaLouise Keating. Duke University Press (2015). ISBN 978-0-8223-6009-4

Llibres infantils[modifica | modifica el codi]

  • Prietita Has a Friend (1991)
  • Friends from the Other Side/Amigos del Otro Lado (1995))
  • Prietita y La Llorona (1996)
  • La fea (1958)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Gloria Anzaldúa, "La Prieta," The Gloria Anzaldúa Reader, ed.
  2. Anzaldúa, Gloria with AnaLouise Keating.
  3. Gloria Anzaldúa: Voices From the Gaps.
  4. Chicana Feminism - Theory and Issues.
  5. Gloria Anzaldúa, "To(o) Queer the Writer—Loca, escritoria y chicana", Invasions; writings by Queers, Dykes and Lesbians, 1994
  6. Schweitzer, Ivy «For Gloria Anzaldúa: Collecting America, Performing Friendship». PMLA, 121, 1, Special Topic: The History of the Book and the Idea of Literature, Jan 2006, pàg. 285–291. DOI: 10.1632/003081206x129774.
  7. Keating (ed.
  8. (205)
  9. (198)
  10. (207)
  11. Gloria Anzaldúa: Biography–Criticism
  12. Anzaldúa, Gloria E. Light in the Dark/Luz en lo Oscuro: Rethinking Identity, Spirituality, Reality.
  13. What is Linguistic Terrorism?, The Gloria E. Anzaldúa Foundation
  14. About Gloria, The Gloria E. Anzaldúa Foundation
  15. Anzaldúa, G. (1998).
  16. «[1]».
  17. «Gloria Andzaldua biography».
  18. Classes without Quizzes
  19. The Gloria E. Anzaldúa Award for Independent Scholars and Contingent Faculty 2010 | American Studies Association.
  20. «Society for the Study of Gloria Anzaldúa». [Consulta: 30 maig 2014].
  21. «Gloria E. Anzaldúa Poetry Prize». [Consulta: 7 febrer 2015].
  22. Cited in the Biography section of the UCSC finding aid.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Adams, Kate. “Northamerican Silences: History, Identity, and Witness in the Poetry of Gloria Anzaldúa, Cherríe Moraga, and Leslie Marmon Silko.” Eds. Elaine Hedges and Shelley Fisher Fishkin. Listening to Silences: New Essays in Feminist Criticism. NY: Oxford UP, 1994. 130-145. Print.
  • Alarcón, Norma. “Anzaldúa’s Frontera: Inscribing Gynetics.” Eds. Smadar Lavie and Ted Swedenburg. Displacement, Diaspora, and Geographies of Identity. Durham: Duke UP, 1996. 41-52. Print
  • Alcoff, Linda Martín. “The Unassimilated Theorist.” PMLA 121.1 (2006): 255-259 JSTOR. Web. 21 Aug 2012.
  • Almeida, Sandra Regina Goulart. “Bodily Encounters: Gloria Anzaldúa’s Borderlands / La Frontera.” Ilha do Desterro: A Journal of Language and Literature 39 (2000): 113-123. Web. 21 Aug 2012.
  • Anzaldúa, Gloria E., 2003. "La Conciencia de la Mestiza: Towards a New Consciousness", pp. 179–87, in Carole R. McCann and Seung-Kyung Kim (eds), Feminist Theory Reader: Local and Global Perspectives, New York: Routledge.
  • Bacchetta, Paola. "Transnational Borderlands. Gloria Anzaldúa’s Epistemologies of Resistance and Lesbians ‘of Color’ in Paris." In El Mundo Zurdo: Selected Works from the Society for the Study of Gloria Anzaldúa 2007 to 2009, edited by Norma Cantu, Christina L. Gutierrez, Norma Alarcón and Rita E. Urquijo-Ruiz, 109-128. San Francisco: Aunt Lute, 2010.
  • Barnard, Ian. “Gloria Anzaldúa’s Queer Mestizaje.” MELUS 22.1 (1997): 35-53 JSTOR. Web. 21 Aug 2012.
  • Blend, Benay. “‘Because I Am in All Cultures at the Same Time’: Intersections of Gloria Anzaldúa’s Concept of Mestizaje in the Writings of Latin-American Jewish Women.” Postcolonial Text 2.3 (2006): 1-13. Web. 21 Aug 2012.
  • Keating, AnaLouise, and Gloria Gonzalez-Lopez, eds. Bridging: How Gloria Anzaldua's Life and Work Transformed Our Own (University of Texas Press; 2011), 276 pp.
  • Bornstein-Gómez, Miriam. “Gloria Anzaldúa: Borders of Knowledge and (re)Signification.” Confluencia 26.1 (2010): 46-55 EBSCO Host. Web. 21 Aug 2012.
  • Capetillo-Ponce, Jorge. “Exploring Gloria Anzaldúa’s Methodology in Borderlands/La Frontera—The New Mestiza.” Human Architecture: Journal of the Sociology of Self-Knowledge 4.3 (2006): 87-94 Scholarworks UMB. Web 21 Aug 2012.
  • Castillo, Debra A.. “Anzaldúa and Transnational American Studies.” PMLA 121.1 (2006): 260-265 JSTOR. Web. 21 Aug 2012.
  • David, Temperance K. “Killing to Create: Gloria Anzaldúa’s Artistic Solution to ‘Cervicide’” Intersections Online 10.1 (2009): 330-40. WAU Libraries. Web. 9 July 2012.
  • Donadey, Anne. “Overlapping and Interlocking Frames for Humanities Literary Studies: Assia Djebar, Tsitsi Dangarembga, Gloria Anzaldúa.” College Literature 34.4 (2007): 22-42 JSTOR. Web. 21 Aug 2012.
  • Enslen, Joshua Alma. “Feminist prophecy: a Hypothetical Look into Gloria Anzaldúa’s ‘La Conciencia de la Mestiza: Towards a new Consciousness’ and Sara Ruddick’s ‘Maternal Thinking.’” LL Journal 1.1 (2006): 53-61 OJS. Web. 21 Aug 2012.
  • Fishkin, Shelley Fisher. “Crossroads of Cultures: The Transnational Turn in American Studies--Presidential Address to the American Studies Association, November 12, 2004.” American Quarterly 57.1 (2005): 17-57. Project Muse. Web. 10 Feb 2010.
  • Friedman, Susan Stanford. Mappings: Feminism and the Cultural Geographies of Encounter. Princeton, NJ: Princeton UP, 1998. Print.
  • Hartley, George. “‘Matriz Sin Tumba’: The Trash Goddess and the Healing Matrix of Gloria Anzaldúa’s Reclaimed Womb.” MELUS 35.3 (2010): 41-61 Project Muse. Web. 21 Aug 2012.
  • Hedges, Elaine and Shelley Fisher Fishkin eds. Listening to Silences: New Essays in Feminist Criticism. NY: Oxford UP, 1994. Print.
  • Hedley, Jane. “Nepantilist Poetics: Narrative and Cultural Identity in the Mixed-Language Writings of Irena Klepfisz and Gloria Anzaldúa.” Narrative 4.1 (1996): 36-54 JSTOR. Web. 21 Aug 2012.
  • Herrera-Sobek, María. “Gloria Anzaldúa: Place, Race, Language, and Sexuality in the Magic Valley.” PMLA 121.1 (2006): 266-271 JSTOR Web. 21 Aug 2012.
  • Hilton, Liam. “Peripherealities: Porous Bodies; Porous Borders: The ‘Crisis’ of the Transient in a Borderland of Lost Ghosts.” Graduate Journal of Social Science 8.2 (2011): 97-113. Web. 21 Aug 2012.
  • Keating, AnaLouise, ed. EntreMundos/AmongWorlds: New Perspectives on Gloria Anzaldúa. New York: Palgrave MacMillan, 2005.
  • Keating, AnaLouise. Women Reading, Women Writing: Self-Invention in Paula Gunn Allen, Gloria Anzaldúa and Audre Lorde. Philadelphia: Temple University Press, 1996.
  • Lavie, Smadar and Ted Swedenburg eds. Displacement, Diaspora, and Geographies of Identity. Durham: Duke UP, 1996. Print.
  • Lavie, Smadar. "Staying Put: Crossing the Israel–Palestine Border with Gloria Anzaldúa." Anthropology and Humanism Quarterly, June 2011, Vol. 36, Issue 1. This article won the American Studies Association’s 2009 Gloria E. Anzaldúa Award for Independent Scholars.
  • Mack-Canty, Colleen. "Third-Wave Feminism and the Need to Reweave the Nature/Culture Duality" pp. 154–79, in NWSA Journal, Fall 2004, Vol. 16, Issue 3.
  • Lioi, Anthony. “The Best-Loved Bones: Spirit and History in Anzaldúa’s ‘Entering into the Serpent.’” Feminist Studies 34.1/2 (2008): 73-98 JSTOR. Web. 27 Aug 2012.
  • Lugones, María. “On Borderlands / La Frontera: An Interpretive Essay.” Hypatia 7.4 (1992): 31-37 JSTOR. Web. 21 Aug 2012.
  • Martinez, Teresa A.. “Making Oppostional Culture, Making Standpoint: A Journey into Gloria Anzaldúa’s Borderlands.” Sociological Spectrum 25 (2005): 539-570 Tayor & Francis. Web. 21 Aug 2012.
  • Negrón-Muntaner, Frances. “Bridging Islands: Gloria Anzaldúa and the Caribbean.” PMLA 121,1 (2006): 272-278 MLA. Web. 21 Aug 2012.
  • Pérez, Emma. "Gloria Anzaldúa: La Gran Nueva Mestiza Theorist, Writer, Activist-Scholar" pp. 1–10, in NWSA Journal; Summer 2005, Vol. 17, Issue 2.
  • Ramlow, Todd R.. “Bodies in the Borderlands: Gloria Anzaldúa and David Wojnarowicz’s Mobility Machines.” MELUS 31.3 (2006): 169-187 JSTOR. Web. 21 Aug 2012.
  • Rebolledo, Tey Diana. “Prietita y el Otro Lado: Gloria Anzaldúa’s Literature for Children.” PMLA 121.1 (2006): 279-784 JSTOR. Web. 3 April 2012.
  • Reuman, Ann E. "Coming Into Play: An Interview with Gloria Anzaldua" p. 3, in MELUS; Summer 2000, Vol. 25, Issue 2.
  • Saldívar-Hull, Sonia. “Feminism on the Border: From Gender Politics to Geopolitics.” Criticism in the Borderlands: Studies in Chicano Literature, Culture, and Ideology. Eds. Héctor Calderón and José´David Saldívar. Durham: Duke UP, 1991. 203-220. Print.
  • Schweitzer, Ivy. “For Gloria Anzaldúa: Collecting America, Performing Friendship.” PMLA 121.1 (2006): 285-291 JSTOR. Web. 21 Aug 2012.
  • Smith, Sidonie. Subjectivity, Identity, and the Body: Women’s Autobiographical Practices in the Twentieth Century. Bloomington, IN: IN UP, 1993. Print.
  • Solis Ybarra, Priscilla. “Borderlands as Bioregion: Jovita González, Gloria Anzaldúa, and the Twentieth-Century Ecological Revolution in the Rio Grande Valley.” MELUS 34.2 (2009): 175-189 JSTOR. Web. 21 Aug 2012.
  • Stone, Martha E. "Gloria Anzaldúa" pp. 1, 9, in Gay & Lesbian Review Worldwide; January/February 2005, Vol. 12, Issue 1.
  • Vargas-Monroy, Liliana. “Knowledge from the Borderlands: Revisiting the Paradigmatic Mestiza of Gloria Anzaldúa.” Feminism and Psychology 22.2 (2011): 261-270 SAGE. Web. 24 Aug 2012.
  • Vivancos Perez, Ricardo F. Radical Chicana Poetics. London and New York: Palgrave Macmillan, 2013.
  • Ward, Thomas. "Gloria Anzaldúa y la lucha fronteriza", in Resistencia cultural: La nación en el ensayo de las Américas, Lima, 2004, pp. 336–42.
  • Yarbro-Bejarano, Yvonne. “Gloria Anzaldúa’s Borderlands / La Frontera: Cultural Studies, ‘Difference’ and the Non-Unitary Subject.” Cultural Critique 28 (1994): 5-28 JSTOR. Web. 21 Aug 2012.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]