Vés al contingut

Gloria Mundi (pel·lícula de 2019)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaGloria Mundi
Fitxa
DireccióRobert Guédiguian Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Ariane Ascaride
Jean-Pierre Darroussin
Gérard Meylan
Anaïs Demoustier Modifica el valor a Wikidata
ProduccióMarc Bordure i Robert Guédiguian Modifica el valor a Wikidata
GuióRobert Guédiguian i Serge Valletti Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMichel Petrossian Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de soLaurent Lafran Modifica el valor a Wikidata
FotografiaPierre Milon Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeBernard Sasia Modifica el valor a Wikidata
ProductoraAgat Films & Cie - Ex Nihilo Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorVertigo Média Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena5 setembre 2019 Modifica el valor a Wikidata
Durada106 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióMarsella Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt9584814 TMDB: 572521 FilmAffinity: 288287 Modifica el valor a Wikidata

Gloria Mundi és una pel·lícula dramàtica italo-francesa dirigida per Robert Guédiguian i estrenada el 2019. Ha estat subtitulada al català.[1]

Argument

[modifica]

Daniel surt de la presó on fa molts anys que està tancat i torna a Marsella. Sylvie, la seva exdona, li va advertir que era avi: la seva filla Mathilda acaba de donar a llum una petita Glòria. El temps ha passat, cadascú ha fet o refet la seva vida...

En venir a conèixer el nadó, en Daniel descobreix una família mixta que lluita per tots els mitjans per mantenir-se dempeus. Quan un cop del destí trenca aquest fràgil equilibri, Daniel, que no té res a perdre, farà tot el possible per ajudar-los.

Repartiment

[modifica]

Banda sonora original

[modifica]

La música de Michel Petrossian deixa molt espai per a obres preexistents:[2]

  • Pavane pour une infante défunte, Maurice Ravel
  • Ma mère l'Oye - Apothéose : le jardin féérique, Maurice Ravel
  • Deux trois barres, AMG
  • En attendant, Lossa
  • Coming Up, The Spectre
  • Kiss Me Goodnight, La Griffe, Pierre Terrasse
  • Broken English, Marianne Faithfull

Pel que fa a l'escena d'obertura, de molts llocs, induïts per error pel mateix Guédiguian,[3] atribueix la música a Bach, sense més detalls. De fet, prové de La Messa da Requiem de Giuseppe Verdi, un fragment de l'ofertori, dirigit per Arturo Toscanini.[3][4][5]

Crítica

[modifica]

La pel·lícula és molt popular entre la premsa, obté una mitjana de 4/5 a Allociné segons la interpretació de les ressenyes recollides pel lloc.[6]

A Le Parisien li va encantar la pel·lícula i va dir que

« El guió està fet d'acer temperat, suavitzat pel personatge de Daniel, profundament humà, tendrement commovedor, que busca recuperar-se escrivint poemes breus. Estem capturats, atrapats, embolcallats per la vida quotidiana d'aquest clan perseguit, brutalitzat, per una mena de maledicció que se li enganxa a la pell.[7] »

Première també li va agradar molt la pel·lícula i va dir que

« Per sobre d'aquesta humanitat ferida, hi ha la música inquietant de Ravel inspirada en un conte de Perrault. Tot es reprodueix i desreprodueix constantment. És magnífic.[8] »

Taquilla

[modifica]

Distincions

[modifica]

Sobre la pel·lícula

[modifica]

La pel·lícula és, entre altres coses, una denúncia de l'egoisme i les relacions opressives que es desenvolupen en la nostra societat capitalista, de la seva uberització. L'exergue de Gloria Mundi és:

« L'alçada de la dominació s'aconsegueix quan el discurs dels amos és mantingut i recolzat pels esclaus.[12] »

l'autor de la qual és Guédiguian mateix, qui va fustiva el discurs macronià sobre els « primers de la corda ».[13][14]

A l'inici de la pel·lícula, Guédiguian ret homenatge –a través d'imitacions i préstecs visuals i sonors– al curtmetratge Vie de Artavazd Pelechian (1993).[15]

Notes i referències

[modifica]
  1. ↑ Gloria Mundi a Filmin
  2. ↑ Benoit Basirico. «Gloria Mundi (2019) - la BO • Musique de Michel Petrossian • - Soundtrack • :: Cinezik.fr». www.cinezik.org.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Robert Guédiguian – « Gloria Mundi »». Culturopoing.
  4. ↑ «« Gloria Mundi », le tableau d'un monde ubérisé, au bord de l'épuisement». Le Monde.fr.
  5. ↑ Uzal, Marcos. ««Gloria Mundi», Guédiguian haut en colères». Libération.
  6. ↑ «Gloria Mundi». Allociné..
  7. ↑ Par Pierre Vavasseur Le 26 novembre 2019, à 18h50. ««Gloria Mundi» : Guédiguian, radical et bouleversant». leparisien.fr.
  8. ↑ «Gloria Mundi : Guédiguian enchante [Critique]». Premiere.fr.
  9. ↑ JP-Boxoffice.com ; page du film Gloria Mundi, consulté le 21 décembre 2019.
  10. ↑ Jean-Claude Raspiengeas, la-croix.com, 8 septembre 2019 [1]
  11. ↑ Chiara Mastroianni, Nicolas Bedos et Lambert Wilson primés au 34e festival du film romantique de Cabourg, sur actu.fr, consulté le 30 juin 2020
  12. ↑ Sabrina Guintini. «Robert Guédiguian : « Un film est une réunion de famille »». lamarseillaise.fr.
  13. ↑ Marie-Hélène Dacos-Burgues. «Gloria Mundi». revue-quartmonde.org.
  14. ↑ Jean-Michel Frodon. ««Gloria Mundi», la danse macabre du néo-libéralisme». slate.fr.
  15. ↑ Enrique Seknadje. «Robert Guédiguian - "Gloria Mundi"». Culturopoing..

Bibliografia

[modifica]
  • Jean-Sébastien Chauvin, « La mauvaise société » ; Jean-Sébastien Chauvin et Stéphane Delorme, « Entre l'émotion et l'intelligence » (entretien avec Robert Guédiguian), Cahiers du cinéma, numéro 760, novembre 2019, p. 18-24
  • Vincent Thabourey, Positif, numéro 706, décembre 2019, p. 42-43

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gloria_Mundi_(pel·lícula_de_2019)&oldid=36267718»