Gloria Steinem
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (mul) Gloria Marie Steinem  25 març 1934 (92 anys)Toledo (Ohio) | ||
| Residència | Estats Units d'Amèrica | ||
| Formació | Smith College - Grau en Arts Waite High School | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Assaig, periodisme, política i feminisme | ||
| Ocupació | periodista, conferenciant, activista pels drets de les dones, actriu, activista pels drets humans, editora, activista, assagista, escriptora, reportera, activista política | ||
| Ocupador | Chayanne | ||
| Membre de | |||
| Moviment | Feminisme | ||
| Obra | |||
| Localització dels arxius | |||
| Família | |||
| Cònjuge | David Bale (2000–2003) | ||
| Germans | Susanne Steinem Patch | ||
| Premis | |||
| |||
Signatura _(transparent).png){kind=spacer} | |||
| Lloc web | gloriasteinem.com | ||
        | |||
_(cropped).jpg?lang=ca)
Gloria Marie Steinem (Toledo, Ohio, 25 de març de 1934) és una periodista i escriptora estatunidenca, considerada una icona del feminisme al seu país així com una activista pels drets de la dona, especialment durant els anys 1960 i 1970.[1][2] A banda, és membre honorària dels Socialistes Democràtics d'Amèrica.[3]
Filla de Leo Steinem, jueu que es dedicava a la venda ambulant d'antiguitats, i de Ruth Steinem, periodista, va néixer durant la Gran Depressió. Va passar la seva infància anant d'una part a una altra dels Estats Units. El para comprava i venia antiguitats i la família vivia en una caravana.[4]
Va ser columnista del New York Magazine i va cofundar la revista Ms.. El 1969 va publicar un destacat article titulat «After Black Power, Women's Liberation» (després del poder negre, l'alliberament de la dona),[5] que la va convertir en una de les referents en la segona onada de teoria feminista, juntament amb d'altres com Betty Friedan.
El 2005 va cofundar amb Jane Fonda i Robin Morgan el Women's Media Center,[6] una organització que lluita per millorar la visibilitat de les dones en els mitjans de comunicació. Treballa principalment com a activista i portaveu en temes d'igualtat a escala internacional.[4]
El 2013 va rebre la Medalla Presidencial de la Llibertat.[7]
Obres
[modifica]- 1957: The thousand Indias.
- 1963: The beach book.
- 1983: Outrageous acts and everyday rebellions (Actes escandalosos i rebel·lies quotidianes).
- 1986: Marilyn.
- 1991: La revolució interior.
- 1993: Moving beyond words.
- 2006: Doing sixty & seventy.
- 2016: My life on the road. / La meva vida a la carretera. Editorial Alpha Decay
Referències
[modifica]
- ↑ «Gloria Steinem Fast Facts» (en anglès). CNN.com. [Consulta: 18 juny 2017].
- ↑ «Gloria Steinem - facts, information, pictures» (en anglès). Encyclopedia.com. [Consulta: 18 juny 2017].
- ↑ Dreier, Peter. «Gloria Steinem Renews an Old Debate About Socialism and Feminism» (en anglès). Dissent, 20 febrer 2016. [Consulta: 12 agost 2022].
- 1 2 «Gloria Steinem» (en anglès). Encyclopedia.com, 29-05-2018. [Consulta: 14 octubre 2023].
- ↑ Steinem, Gloria. «After Black Power, Women's Liberation» (en anglès). New York Magazine, 04-04-1969. [Consulta: 14 octubre 2023].
- ↑ «Gloria Steinem, Jane Fonda, and Robin Morgan, Co-Founders of the Women's Media Center» (en anglès). Time, 17-11-2014. [Consulta: 14 octubre 2023].
- ↑ «Presidential Medal of Freedom Recipient - Gloria Steinem» (en anglès). Obama White House Archives. [Consulta: 14 octubre 2023].
- Persones vives
- 100 dones de la BBC de 2023
- Feministes estatunidencs
- Escriptors d'Ohio
- Persones de Toledo (Ohio)
- Alumnes del Smith College
- Receptors de la Medalla Presidencial de la Llibertat
- Premis Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats
- Activistes contra la mutilació genital femenina
- Feministes contra la pornografia
- Membres dels Socialistes Democràtics d'Amèrica
- Naixements del 1934
- Escriptors estatunidencs del segle XXI
- Escriptors estatunidencs del segle XX
- Polítics d'Ohio
- Feministes del segle XX
- Polítics estatunidencs del segle XX
- Feministes del segle XXI
- Polítics estatunidencs del segle XXI