Glosa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Glosa (llengua auxiliar)».
Glosadors improvisant el seu cant.

A les Illes Balears, la glosa és una mena de composició popular, oral i rimada, normalment improvisada en el mateix moment en què es declama. En la societat balear, rural i analfabeta, del segle XIX, la figura del "glosador" arribà a ser prou famosa, amb alguns d'ells que s'hi professionalitzaren, viatjant de poble en poble posant a prova les seves capacitats davant els reptes del públic o davant altres glosadors en els anomenats "combats de gloses".

Descripció[modifica | modifica el codi]

Glosa a Sabadell, 2014

Les estrofes són d'entre cinc i dotze versos, tot i que les més normals són les de sis i les de vuit. No hi pot haver la mateixa rima ni en els dos primers versos ni en els dos darrers, és a dir, la glosa no pot començar ni acabar amb la rima A A sempre A B o B A. A la resta de versos es pot combinar la rima de la manera que el glosador vulgui. No porten acompanyament musical.

Existeixen altres tipus de gloses que no són les habituals, com “la glosa de picat”. També els glosadors “de posat o de camilla”, que fan gloses més elaborades, i per tant necessiten més temps. O la “glosa circumstancial”. A vegades inclús la glosa utilitza la dècima, és a dir una estrofa que està composta per deu versos de quatre rimes, A B B A A C C D D C.

Molts de glosadors mallorquins del segle XIX i principis del XX eren analfabets: no sabien ni llegir ni escriure, però tenien una agilitat mental i una capacitat memorística immensa. Ara bé, aquests glosadors, que des de ben joves ja cantaven cançons populars apreses mentre treballaven al camp, no tenen successors: avui ningú no canta al camp.

El context a través del qual havien crescut i après els glosadors, avui ja ha desaparegut, però hi ha gloses, cançons, que han esdevingut tradicionals. La figura de glosador actual segueix aquestes línies però amb un gran component lúdic i una gran diferència del mètode amb què l'aprenen. Ara ja no es canten treballant al camp, sinó que és més una distracció i una eina de denúncia bastant eficaç.

El glosador, versador, corrandista, o cantador en llengua catalana té equivalents arreu del món: L'impprovisattore d'ottavine italià, el pytaris xipriota, el rimadoros cretenc, el bertsolari basc, el fistor gallec, el repentista espanyol, el trovero murcià, el pallador argentí, el griot africà. En una època en què la cultura escrita era reservada per a una elit, l'oralitat esdevenia l'eix per a l'accés al coneixement de notícies i llurs cants eren obres a recordar.

Actualment, hi ha glosadors dins Mallorca que han fet renéixer l'art de la glosa improvisada quan semblava que ja estava condemnada a la seva extinció. Mateu Matas, més conegut com a Mateu Xurí, és un glosador mallorquí, president dels Glosadors de Mallorca, considerat per molts com el millor glosador mallorquí de tots els temps. Realitza tallers en escoles, centres culturals i escoles d'estiu, en els quals transmet les tècniques d'improvisació, tradicionals i innovadores, de la poesia oral mallorquina, en llengua catalana.

Altres glosadors coneguts de picat de les illes que, malauradament, estan envellint, són en Joan Planissi de Manacor, en Toni Socias de Sa Pobla i en Rafel Roig des Carritxó, que ja tenen més de 70 anys, i en Jaume Juan d'Algaida ja frega els 60. I a Menorca, en Miquel Ametler i n'Esteve Barceló s'encarreguen d'una escola-taller de glosat per al jovent als instituts de secundària.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Munar, Felip (2001). Manual del bon glosador. Edicions Documenta Balear, Palma (Mallorca). ISBN 84-95694-12-3

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]