Glossari de filosofia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Aquesta pàgina és un glosari d'-ismes de filosofia:

Taula de continguts

A[modifica | modifica el codi]

  • Abolicionisme, doctrina que propugna l'anul·lació de lleis, preceptes o costums que es consideren atemptatoris a principis humans i morals. En un principi, el terme es va aplicar al corrent que propugnava l'abolició de l'esclavitud humana.
  • Abolicionisme animal, idea que la propietat privada legal d'animals es injusta. En el moviment pels Drets dels Animals, el terme va començar a ser emprat pel filòsof nord-americà Gary Francione. Segons ell, l'abolicionisme és el moviment que té per objectiu posar fi a la concepció dels animals com a propietat, tot seguint una estratègia centrada en la difusió del veganisme i rebutjant la defensa de regulacions legals.
  • Absolutisme moral, algunes accions són correctes o incorrectes, amb independència del context de l'acte.
  • Absurdisme, predica que els esforços de l'home per a comprendre el sentit de l'univers són inútils, ja que, malgrat que l'home pugui tenir la necessitat de trobar-li un sentit, aquest no existeix.
  • Accidentalisme, nega la causalitat entre els esdeveniments, al contrari que el determinisme. L'accidentalisme també és un corrent polític que considera accidental o no essencial la forma de govern.
  • Actualisme, els processos naturals que actuaren en el passat són els mateixos que actuen en el present.
  • Agnosticisme, no creu en cap Déu, però no s'oposa a la idea que pugui existir.
  • Anarquisme, rebuig cap a l'Estat i qualsevol forma d'autoritat, jerarquia o coerció física, mental o espiritual.
  • Animisme, una personalitat, un ésser sobrenatural o una ànima, habita els objectes ordinaris i governa la seva existència.
  • Antitaurisme, critica la tauromàquia.
  • Aristotilisme, segueix la filosofia d'Aristòtil.
  • Ascetisme, abstinència voluntària del plaer.
  • Ateisme, creu en la no existència de Déu. Es consideren ateus tots aquells sistemes filosòfics que es fonamenten en el materialisme.
  • Atomisme, teoria de l'antiga Grècia segons la qual l'univers està constituït per petites partícules indivisibles que van denominar àtoms.

B[modifica | modifica el codi]

  • Benestarisme, els ciutadans tenen dret a viure en democràcia i amb la seguretat de poder gaudir d'uns certs serveis socials completament públics i gratuïts, com l'escolarització, la sanitat, la jubilació, etc.
  • Benestarisme animal, és moralment acceptable emprar animals no per a menjar, experimentació a la investigació, vestimenta i entreteniment, sempre que el sofriment innecessari sigui evitat.
  • Bramanisme, antic sistema social i religiós indi, entre el vedisme i l'hinduisme, que es fonamenta en la divisió de la societat en castes hereditàries.
    • Budisme, segueix les idees religioses i filosòfiques de Siddharta Gautama. Terme occidental que indica el sistema polimorf de creences i pràctiques relacionades en l'ensenyament i la persona del "El Buda". Malgrat la seva unitat originaria, el budisme es presenta com un complex força heterogeni, a causa dels diversos desenvolupaments i les diferents interpretacions de la doctrina primitiva, a part de la seva adaptabilitat a les característiques dels països on influenciava en el seu moviment missioner.

C[modifica | modifica el codi]

D[modifica | modifica el codi]

E[modifica | modifica el codi]

  • Eclecticisme, cada persona escull, sense principis determinats, les concepcions filosòfiques que li agraden d'altres escoles o persones, combinant-les i barrejant-les, encara que no arribi a formar-se un tot orgànic.
  • Emotivisme moral, l'autèntic fonament bàsic del judici moral no té contingut objectiu, sinó que exerceix només la funció d'expressar o suscitar sentiments o emocions.
  • Essencialisme, el que fa que un ésser sigui el que es precedeix l'existència, cosa que té per resultat negar la llibertat de l'individu.
  • Estructuralisme, l'objecte d'estudi és un sistema dividit en elements que es relacionen entre si afectant a la globalitat. Proposat per Saussure.
  • Existencialisme, es planteja la consciència de la pròpia existència humana concreta i considera de l'home com a responsable individual del seu ésser.

M[modifica | modifica el codi]

  • Modernisme, un conjunt de corrents filosòfics i epistemològics que es donen a finals del segle XIX[1] i principis del segle XX que tenen en comú el rebuig de la revelació com font de coneixement científic

S[modifica | modifica el codi]