Glutatió peroxidasa

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de proteïnaGlutatió peroxidasa
GlutPeroxidase-1GP1.png
Substància enzim i família de proteïnes
Nombre EC 1.11.1.9
Locus Cr. 3 p21.3
Identificadors
Símbol GPX1
HUGO 4553
Entrez 2876
OMIM 138320
RefSeq NM_000581
P07203
Modifica dades a Wikidata
Infotaula de proteïnaGlutatió peroxidasa
Substància enzim i família de proteïnes
Nombre EC 1.11.1.9
Locus Cr. 5 q23
Identificadors
Símbol GPX3
HUGO 4555
Entrez 2878
OMIM 138321
RefSeq NM_002084
P22352
Modifica dades a Wikidata
Infotaula de proteïnaGlutatió peroxidasa
Substància enzim i família de proteïnes
Nombre EC 1.11.1.9
Locus Cr. 6 p21.32
Identificadors
Símbol GPX5
HUGO 4557
Entrez 2880
OMIM 603435
RefSeq NM_001509
O75715
Modifica dades a Wikidata
Infotaula de proteïnaGlutatió peroxidasa
Substància enzim i família de proteïnes
Nombre EC 1.11.1.9
Locus Cr. 6 p21
Identificadors
Símbol GPX6
HUGO 4558
Entrez 257202
OMIM 607913
RefSeq NM_182701
P59796
Modifica dades a Wikidata

La glutatió peroxidasa (PDB 1GP1) és el nom genèric d'una família d'enzims amb activitat peroxidasa que, com a principal rol biològic, tenen la funció de protegir els organismes del dany oxidatiu. Bioquímicament, la glutatió peroxidasa s'encarrega de reduir lípids oxidats i molècules lliures de peròxid d'hidrogen als corresponents alcohols i aigua, respectivament. Hi ha molts isozims codificats per diferents gens els quals es diferencien, bàsicament, per la seva situació dins la cèl·lula i per la diferent especificitat de substrat. La més abundant és la Glutatió peroxidasa 1 (GPX1), present en el citoplasma de la majoria de teixits de mamífers, el substrat de la qual és el peròxid d'hidrogen.

La reacció típica de l'enzim és:

2GSH + H2O2 → GSSG + 2H2O,

on, GSH representa un monòmer reduït de l'enzim i GSSG dos monòmers oxidats. Després de la reacció, la glutatió reductasa s'encarrega de reduir l'enzim perquè pugui tornar a començar el cicle:

GSSG + NADPH + H+ → 2 GSH + NADP+.

La glutatió peroxidasa és una glicoproteïna tetramèrica que conté quatre residus de selenocisteïna, estem parlant, doncs, d'una selenoproteïna.