Glycine
 soia  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fabales |
| Família | Fabaceae |
| Subfamília | Papilionoideae |
| Gènere | Glycine Willd. |
Glycine és un gènere de plantes amb flors al qual pertany la soia (Glycine max). La majoria de les espècies d'aquest gènere es troben a Austràlia però la soia és originària d'Àsia oriental. Unes poques espècies s'estenen d'Austràlia a Àsia oriental (per exemple G. tomentella i G. tabacina). Conté unes 28 espècies.
El nom del gènere Glycine deriva del grec i significa tubercle dolç
Descripció[modifica]
Les espècies d'aquest gènere són enfiladisses o reptants, rarament són erectes. Són herbàcies anuals o perennes. Presenten bràctees. Fan inflorescències. Les flors són zigomorfes i pentàmeres. Com totes les lleguminoses tenen tavelles i enriqueixen el sòl amb nitrogen atmosfèric gràcies a bacteris que tenen a les arrels.
Taxonomia[modifica]
Subgènere Glycine
- Glycine albicans Tindale & Craven
- Glycine aphyonota B.E.Pfeil
- Glycine arenaria Tindale
- Glycine argyrea Tindale
- Glycine canescens F.J.Herm.
- Glycine clandestina J.C.Wendl.
- Glycine curvata Tindale
- Glycine cyrtoloba Tindale
- Glycine falcata Benth.
- Glycine gracei B.E.Pfeil & Craven
- Glycine hirticaulis Tindale & Craven
- Glycine hirticaulis subsp. leptosa B.E.Pfeil
- Glycine lactovirens Tindale & Craven
- Glycine latifolia (Benth.) C.Newell & Hymowitz
- Glycine latrobeana (Meissner) Benth.
- Glycine microphylla (Benth.) Tindale
- Glycine montis-douglas B.E.Pfeil & Craven
- Glycine peratosa B.E.Pfeil & Tindale
- Glycine pescadrensis Hayata
- Glycine pindanica Tindale & Craven
- Glycine pullenii B.E.Pfeil, Tindale & Craven
- Glycine rubiginosa Tindale & B.E.Pfeil
- Glycine stenophita B.E.Pfeil & Tindale
- Glycine syndetika B.E.Pfeil & Craven
- Glycine tabacina (Labill.) Benth.
- Glycine tomentella Hayata
Subgènere Soja (Moench) F.J. Herm.
- Glycine soja Siebold & Zucc.
- Soia, Glycine max (L.) Merr.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Glycine |
Referències taxonòmiques recents:
- Pfeil, B.E., Craven, L.A., Brown, A.H.D., Murray, B.G. and Doyle, J.J. (2006). Three new species of northern Australian Glycine (Fabaceae, Phaseolae), G. gracei, G. montis-douglas and G. syndetika. Australian Systematic Botany, 19, 245-258.
- Pfeil, B.E. and Craven, L.A. (2002). New taxa in Glycine (Fabaceae: Phaseoleae) from north-western Australia. Australian Systematic Botany, 15, 565-573.
- Pfeil, B.E., Tindale, M.D. and Craven, L.A. (2001). A review of the Glycine clandestina species complex (Fabaceae, Phaseoleae) reveals two new species. Australian Systematic Botany, 14, 891-900.
- Pfeil, B.E. and Tindale, M.D. (2001). Glycine. in Flora of NSW, revised edition. Vol. 2, ed. G. Harden. Sydney, NSW University Press.
- Doyle, J.J., Doyle, J.L., Brown, A.H.D. and Pfeil, B.E. (2000). Confirmation of shared and divergent genomes in the Glycine tabacina polyploid complex (Leguminosae) using histone H3-D sequences. Systematic Botany, 25, 437-448.
- Tindale M.D. and Craven L.A. (1993) Glycine pindanica (Fabaceae: Phaseolae), a new species from west Kimberley, Western Australia. Australian Systematic Botany 6, 371-376.
- Tindale M.D. and Craven L.A. (1988) Three new species of Glycine (Fabaceae: Phaseolae) from North-western Australia, with notes on amphicarpy in the genus. Australian Systematic Botany 1, 399–410.
- Tindale, M.D. (1986) Taxonomic notes on three Australian and Norfolk Island species of Glycine Willd. (Fabaceae: Phaseolae) including the choice of a neotype for G. clandestina Wendl. Brunonia 9: 179-191.
- Tindale, M.D. (1984) Two new eastern Australian species of Glycine Willd. (Fabaceae). Brunonia 7: 207-213.
- Newell, C.A. and Hymowitz, T. (1980). A taxonomic revision on the genus Glycine subgenus Glycine (Leguminosae). Brittonia 32:63-69.
- Hermann, F.J. (1962). A revision of the genus Glycine and its immediate allies, Tech. Bull. U.S.D.A. 1268.
Older Taxonomic References:
- Hayata, Ic. Pl. Formos. 9: 29 (1920)
- G.Bentham, Glycine, Fl. Austral. 2: 242–245 (1864)