Gneu Octavi (pretor 205 aC)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGneu Octavi
Biografia
Naixement segle III aC
Mort segle II aC ()
  Governador romà 


  Pretor 


  Edil romà 

Activitat
Ocupació Militar
Període República Romana
Família
Fills Gneu Octavi
Pare Gneu Octavi Ruf (qüestor 230 aC)
Modifica les dades a Wikidata

Gneu Octavi (en llatí Cnaeus Octavius) va ser un magistrat romà que va viure entre els segles III i II aC. Era fill de Cnaeus Octavius Rufus, qüestor l'any 230 aC, i formava part de la gens Octàvia, una família romana d'origen plebeu.

Va ser edil plebeu l'any 206 aC amb Espuri Lucreci, i juntament amb ell va ser també elegit pretor el 205 aC. Octavi va obtenir Sardenya com a província i en aigües de l'illa va capturar vuitanta naus de càrrega cartagineses. L'any 204 aC va entregar el comandament a Tiberi Claudi Asel·le, però el seu mandat va ser prorrogat un any més i el senat li va encarregar la vigilància de la costa amb una flota de 40 vaixells. També va portar provisions i subministraments a l'exèrcit romà a Àfrica.

L'any 203 aC el senat va tornar a prorrogar el seu comandament per a la protecció de la costa de Sardenya i com l'any anterior va portar subministraments a Àfrica, però aquesta vegada el va sorprendre una terrible tempesta que va destruir la major part de la seva flota, uns 200 vaixells de transport i 30 naus de guerra. L'any 202 aC Octavi va estar present a la batalla de Zama, i el seu comportament va fer-li guanyar la confiança d'Escipió que li encarregà encapçalar la marxa de les forces de terra cap a Cartago mentre ell bloquejava el port per mar.

L'any 201 aC Octavi va tornar a Itàlia amb part de la flota i va entregar 38 vaixells al propretor Marc Valeri Leví per la guerra contra Filip V de Macedònia. No va estar gaire temps inactiu, i l'any 200 aC el senat el va enviar a Àfrica, a Cartago, com un dels tres ambaixadors davant del rei Masinissa I, i davant de Vermina, el fill de Sifax.

L'any 194 aC va ser un dels comissionats per fundar una colònia romana a Crotona. L'any 192 aC, just abans de l'inici de la Guerra Romano-Síria contra Antíoc el gran, va ser enviat a Grècia per defensar els interessos romans de la zona.[1]

Referències[modifica]

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. III. London: John Murray, 1876, p. 6.