Gnomònica

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
No s'ha de confondre amb gnòmica.

Gnomònica és la ciència encarregada d'elaborar teories i reunir coneixements sobre la divisió de l'arc diürn o trajectòria del Sol sobre l'horitzó, mitjançant l'ús de projeccions específiques sobre superfícies. Aquesta ciència és molt útil per al disseny i construcció dels rellotges de sol i en cartografia (projecció gnomònica).[1]

Hi va haver un moment en la història de la rellotgeria en què els rellotges de sol van tenir una gran rellevància pel fet que eren els únics instruments capaços de donar l'hora amb precisió suficient com per a regular la vida quotidiana de les persones. Per aquesta raó, la gnomònica es considerava una ciència amb aportació de valor als costums de la societat.

A poc a poc, durant el segle XVII, els rellotges mecànics van anar millorant fins al punt que eren suficientment precisos com per a substituir els rellotges de sol. D'aquesta manera, s'aconseguien majors autonomies (de l'ordre de dies) i majors precisions (de l'ordre de segons). És per aquesta raó que la ciència dels rellotges de sol (gnomònica) va anar decaient a poc a poc.

Etimologia[modifica]

La paraula gnomònica prové del grec gnonmos ('coneixement' i 'indagació'). És molt possible que la paraula hagi tingut com a origen el fet de poder predir la posició de l'ombra del pal dels rellotges de sol. Però, aquesta ciència no sempre s'ha anomenat igual; per exemple, en el segle V apareix el terme sciotereo, que significa 'observar l'ombra', i Clement d'Alexandria en el segle II va referir-se a la gnomònica com a sciografia en els seus escrits. N'existeixen posteriorment altres denominacions curioses, com ara horografia ('escriptura de rellotges') o bé fotosciatèrica ('escriptura de llum').

Història[modifica]

Vegeu també: Història de la gnomònica

Història de la projecció en cartografia[modifica]

La gnomònica ha estat sempre unida, per una banda, al concepte de mesura del temps i, d'altra banda, a la idea d'aplicació cartogràfica de representació en mapes terrestres, encara que se suposa que el primer a emprar aquest tipus de projecció va ser el físic grec Tales de Milet per a construir mapes estel·lars.

Alguns mapes terrestres de l'any 1803 van emprar aquesta projecció sobre els sis plànols tangents a una esfera (que formen un cub). Es va emprar sobretot en els segles XVI i fins a mitjan segle XX en la projecció de la superfície terrestre sobre les cares de diferents poliedres.

Història de la gnomònica en el disseny de rellotges solars[modifica]

L'autor grec que va iniciar el domini d'aquesta tècnica, i potser és el més important, va ser Heròdot d'Halicarnàs (484 - 426 aC), que féu una petita ressenya en la seva Història (2, 109, 3) dels coneixements grecs del temps, dient que havien adquirit la divisió del dia en dotze parts dels babilonis. Per tant, el sistema horari dels grecs era temporani: amb això es vol dir que l'hora s'entenia com la dotzena part de l'arc diürn recorregut pel Sol, però com que tal arc varia al llarg de l'any, l'hora també varia. Per aquesta raó, a aquest sistema se l'anomena també d'hores desiguals. Els romans, al seu torn, van heretar aquest sistema de divisió del dia dels grecs. Plini el Vell (ca. 100-59 aC), en la seva obra Història natural (llibre XXXVI, capítol XIV), relata la història del rellotge que l'emperador August va fer construir al Camp de Mart, aprofitant un obelisc.

En els segles XVIII i XIX, a poc a poc, es va anar abandonant aquesta projecció com a predominant en l'elaboració de rellotges solars i es va passar a emprar altres projeccions com ara: azimutal, ortogràfica, Lambert, etc., donant lloc a rellotges solars més elaborats i amb nous dissenys més suggeridors.

La gnomònica en els últims segles[modifica]

Després del decaïment de la gnomònica a causa de la reeixida evolució de la rellotgeria mecànica durant el segle XVII, es pot dir que aquesta va caure en oblit fins que, a finals del segle XVIII i començament del XIX, es van descobrir les troballes arqueològiques de l'Etna, on es trobaren rellotges de sol, cosa que va despertar la curiositat dels científics.

La gnomònica ha anat decaient a poc a poc fins a convertir-se en una simple afició, coberta per una quantitat d'associacions culturals repartides per tots els països del món; a Europa, n'hi ha associacions a Holanda, a Alemanya, França, Itàlia, Espanya, etc. En països com Japó o bé Estats Units, hi ha importants grups encarregats de divulgar la ciència dels rellotges de sol.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «gnomònica». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia[modifica]

  • Storia della Gnomònica, Roccasecca (primera edició), 1992-1994.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gnomònica Modifica l'enllaç a Wikidata