Gobi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Gobi (peix)».
Desert del Gobi
Desert del Gobi
El desert vist des del satèl·lit
País Xina i Mongòlia
Coordenades 43° N, 103° E / 43°N,103°E / 43; 103Coord.: 43° N, 103° E / 43°N,103°E / 43; 103
Superfície 1,295,000 km2
Longitud 1600 km
Amplada 500km

El Gobi (en mongol: Говь; en xinès: 戈壁; en pinyin: gē bì, abans conegut com a Xamo) és una vasta regió desèrtica o una estepa desèrtica d'1.036.000 km², situada entre el nord de la Xina i el sud de Mongòlia. És el cinquè desert més extens del món. L'envolten les muntanyes d'Altai i les estepes de Mongòlia pel nord, l'altiplà del Tibet i la planura del nord de la Xina pel sud-oest. La paraula Gobi és ambigua, ja que ni a Mongòlia ni a la Xina es fa servir per a una zona específica. En lloc d'això, en llengua mongol Gobi (i en xinès, Gebi) s'utilitza per a descriure el paisatge de roques i de còdols d'Àsia central. Els deserts calents de sorra de la Xina s'anomenen Xamo, altrament escrit Shamo, i es fa servir incorrectament per a anomenar el Gobi, que sols en una petita part és un desert sorrenc. A la Xina, també d'aquesta regió se'n diu Han-hai ('llac sec'). Històricament, s'ha destacat per haver format part de l'Imperi mongol i per la localització de diverses ciutats importants al llarg de la ruta de la Seda, ara connectades per carreteres i pistes. És travessat pel ferrocarril transmongolià, que uneix Ulaanbaatar amb Pequín.

Situació del desert de Gobi

El Gobi s'estén 2.000 km de sud-oest a nord-est i 800 km és el màxim de nord a sud. És més ample a l'oest, al llarg de la línia que uneix el llac Bosten (altrament dit Baghrash Kol) i Lop Nor.

En sentit ample, el Gobi s'estén a través de la zona àrida d'Àsia central. Això abasta una llarga banda de deserts i semideserts des del Pamir (a la longitud 77º est) fins a les muntanyes Hinggan (116 a 118° Est), a la frontera amb Manxúria. Al nord, la frontera del Gobi, la formen la serralada Altai i Khangai; al sud, limita amb la serralada Nanshan (muntanyes Altun-Shan i Qilian Shan) i el sud de Kunlun Shan (muntanyes Prschewalski i muntanyes Marco Polo), i també el nord àrid de l'altiplà tibetà. Això també inclou l'altiplà Ordos, i els deserts de Dzungaria i del Taklamakan.

Segons Théodore Monod, en canvi, el Gobi es limitaria estrictament a les estepes del sud de Mongòlia i del nord de la Mongòlia interior. A l'oest, segons Monod, faria frontera amb el desert d'Alashan i de Bejschan. Al nord, es trobaria amb les muntanyes Altai i l'est de Manxúria i al nord amb les estepes i prats (més humits) del nord de Mongòlia. Els vents del desert del Gobi arriben fins a uns 70 km de Pequín.

El Gobi no és, parlant amb propietat, un veritable desert, sinó més aviat un monòton semidesert o una estepa desèrtica. Només el 3% del Gobi és format per dunes de sorra (que en mongol s'anomenen Els) i la major part és coberta de roques. En aquest desert hi ha llacs, alguns dels quals són salats.

Zones[modifica | modifica el codi]

El Gobi està compost per diferents regions geogràfiques i ecològiques, basades en les seves variacions de clima i topografia.

  • El Bejschan (també escrit Beishan) és principalment un desert muntanyós; dóna un enllaç entre el desert de Gobi amb la conca del Tarim. Monod classificà el Bejschan com a desert, però hi ha unes determinades plantes i animals que fan que sigui un ecosistema únic.

Actualment, una autopista travessa el desert i connecta Xinjiang amb l'est de la Xina.

  • Alashan (en mongol, es pronuncia «alxa») és un desert sorrenc situat al sud-oest del Gobi de la Xina; voreja pel sud les muntanyes Nanschan i pel sud-est el riu Groc; a l'est, les muntanyes Helan Shan. És a una altitud entre 1.000 i 1.500 metres i a la zona de Badan Jaran hi ha Biluthu, que és la muntanya de sorra més alta del món, amb 1.610 metres d'altitud.

Segons l'explorador Przhevalsky, a la plana d'Alashan hi va haver probablement un gran llac; encara hi resten alguns llacs salats. Gairebé no hi ha oasis a Alashan. A l'oest d'Alashan, hi ha dunes de fins a 520 m (que s'anomenen Biluthu), i aquestes són les dunes més altes del món. Alguns llacs que hi ha entre les dunes tenen caràcter sagrat per als mongols.[1] Els habitants d'Alashan actualment són xinesos Han, mongols i Hui.

Clima[modifica | modifica el codi]

Climograma d'Hami al Gobi de la Xina

Per la seva situació, és un desert fred i d'una gran aridesa, de clima continental rigorós. L'escassa població es concentra al voltant dels nombrosos oasis, però la majoria dels habitants són nòmades, dedicats a la cria de cabres, ovelles, cavalls i camells.

Principalment per la manca de grans superfícies d'aigua i l'escassedat de vegetació, les diferències entre les temperatures màximes i mínimes diàries hi són molt elevades. En alguns dies d'hivern les temperatures baixen fins -65°C. Encara que en els turons del sud-est el monsó arriba a l'estepa, la zona del Gobi té una pluviometria mitjana anual d'entre 30 i 200 litres. Els hiverns són especialment secs; a la primavera i principi d'estiu hi pot haver tempestes de neu i sorra; per tant, aquesta zona no és hiperàrida com sí que ho és el veí desert de Taklamakan.

Paleontologia[modifica | modifica el codi]

Al Gobi, s'han trobat fòssils importants de diferents eres geològiques. La majoria dels descobriments d'ous de dinosaures i dels seus nius provenen d'aquesta zona. En altres períodes geològics, hi havia una vegetació més abundant que nodria els dinosaures.

Flora[modifica | modifica el codi]

Hi ha plantes adaptades a la secada, però aquesta zona és molt susceptible al sobrepasturatge i el pas de vehicles. La influència humana es nota sobretot a la part est del Gobi, on hi ha més pluja i més ramats.

Les famílies de plantes herbàcies més representades al Gobi són: Amaranthaceae, Chenopodiaceae, Euphorbiaceae, Molluginaceae, Poaceae, Polygonaceae, Portulacaceae i Zygophyllaceae. La majoria de plantes que tenen un metabolisme C4 pertanyen a tres famílies: Chenopodiceae (41 espècies), Poaceae (25 espècies) i Polygonaceae, del gènere Calligonum (6 espècies). Les quenopociàcies amb metabolisme C4 representen el 45% del total de quenopodiàcies presents al Gobi i són molt importants ecològicament en els ambients salins i els deserts freds. L'abundància relativa de les quenopodiàcies s'incrementa a mesura que augmenta l'aridesa. S'han naturalitzat provinents d'altres zones gramínies dels gèneres Setaria, Echinochloa, Eragrostis, Panicum i Chloris, en zones pertorbades i els oasis. Altres gèneres ben representats són: Artemisia, Allium, Ephedra, Aristida, Stipa, Calamagrostis, Trisetum, Elymus, Juniperus, Kochia, Populus i Ulmus[2]

Entre els arbusts, hi ha Haloxylon ammodendron i Iljinia regelii a més d'altres arbusts dels gèneres Salsola i Anabasis, que poden viure amb menys de 100 litres anuals de pluja. Moltes de les espècies de metabolisme C4 són halòfits suculentes. L'abundància relativa de plantes quenopodiàcies amb metabolisme C3 augmenta a mesura que ho fa l'aridesa. Els arbres hi són escassos i es limiten al marge dels cursos d'aigua, els llacs i les zones amb aigua subterrània; hi són presents, per exemple: Populus euphratica i Tamarix ramosissima.[3]

Hi ha un canvi sobtat entre els arbusts del semidesert (amb Artemisia tschernieviana, Ephedra przewalskii, Nitraria sphaerocarpa, Reaumuria soongorica i Zygophyllum xanthoxylon) i les comunitats d'arbusts nans de les muntanyes.[4]

A les depressions salines i les dunes, estan mesclats psamòfits (plantes que viuen a la sorra) com, per exemple, Calligonum mongolicum, Haloxylon ammodendron (saxaül negre)] i halòfits com, per exemple, Aeluropus littoralis var. sinensis, Kalidium foliatum, Salicornia perennans. Les plantes que proliferen en les depressions inundables del terreny, com Achnatherum splendens i Phragmites, proporcionen un farratge important.

Les espècies que hi predominen són: els alls (Allium spp), Stipa gobica, Salsola ruthenica, Anabasis brevifolia, Stina gobica i el serpoll (Thymus serpyllum), Stipa klemenzii, Arenaria capillaris, Agropyron cristatum, Artemisia frigida[5]

Fauna[modifica | modifica el codi]

Al Gobi, i zones de l'entorn, hi ha el llop, l'hemió, la gasela persa, el jerbu petit, el turó de l'estepa i el lleopard de les neus.[6]

L'argalí, Ovis ammon, és una espècie silvestre d'ovella; està amenaçada d'extinció a Mongòlia, a causa de la caça furtiva i la competició amb les ovelles domèstiques.

1.000 hemions es varen reintroduir al Gobi. Hi ha uns 300 camells bactrians salvatges (Camelus ferus bactrianus).[7]

Ecologia[modifica | modifica el codi]

La biomassa de les plantes augmenta lentament durant la primavera i arriba al màxim a mitjan estiu.[8]

Els sòls acostumen a ser terra bruna del tipus Gobi i solontxac (sòl salí). A Mongòlia, els ramats de cabres han augmentat molt recentment, i degraden més que les ovelles les herbes de les pastures. La llana de tipus cashmere és una exportació important de Mongòlia i l'increment de producció és un problema ecològic. Després de la caiguda del comunisme, els ramats s'han privatitzat i ja no hi ha un control estatal efectiu de les zones de pastura. A la Mongòlia interior de la Xina, es tracta de controlar la sobrepastura amb grans barreres de terra de pastura i reassentaments humans; a més, s'han fet grans plantacions de vegetació en allò que s'ha anomenat la Gran Muralla Verda de la Xina, per tal de limitar els efectes de les tempestes de sorra.

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gobi Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Earl, G. Windsor. Journal of the Indian Archipelago and Eastern Asia (en anglès). Mission Press, 1850, p.458. 
  2. Bedunah, Donald J.; Schmidt, Sabine M.. «Rangelands of Gobi Gurvan Saikhan National Conservation Park, Mongolia» (en anglès). Rangelands, vol.22, n.4, 1969, p.18-24 [Consulta: 17/7/2012].
  3. http://www.springerlink.com/content/4ngnhgcmpvwy7k1q/
  4. http://www.ingentaconnect.com/content/schweiz/phyt/2004/00000034/00000002/art00001
  5. http://agris.fao.org/agris-search/search/display.do?f=1994%2FJP%2FJP94059.xml%3BJP9304172
  6. http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1046/j.1365-3008.1997.d01-17.x/abstract
  7. Agris.fao
  8. Shurentuya Begzsurena et al., Livestock Responses to droughts and severe winter weather in the Gobi Three Beauty National Park, Mongolia. Colorado State University