Gobionotothen marionensis

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuGobionotothen marionensis Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaNototheniidae
GènereGobionotothen
EspècieGobionotothen marionensis Modifica el valor a Wikidata
(Günther, 1880)[1][2][3]
Nomenclatura
Sinònims
  • Notothenia angustifrons sandwichensis (Nybelin, 1947)
  • Notothenia marionensis (Günther, 1880)[4]

Gobionotothen marionensis és una espècie de peix pertanyent a la família dels nototènids.[5]

Descripció[modifica]

  • Pot arribar a fer 20 cm de llargària màxima.
  • 7 espines i 29 radis tous a l'aleta dorsal i 27 radis tous a l'anal.
  • El dors té franges transversals, les quals esdevenen punts als flancs.
  • Les aletes pectorals presenten un reguitzell de petites taques fosques als radis (sovint amb una taca negrosa a la part superior de la base de les susdites aletes).[6][7]

Alimentació[modifica]

Menja copèpodes, isòpodes, crustacis (com ara, Pseudonototanais werthi, Leucothoe, Gitanopsis i Nototanais antarcticus), poliquets sedentaris (Polycirrus), algues i d'altres invertebrats bentònics.[8][9]

Depredadors[modifica]

A les illes del Príncep Eduard és depredat per l'ós marí antàrtic (Arctocephalus gazella)[10] i a l'Argentina pel dofí fosc (Lagenorhynchus obscurus).[11][12]

Hàbitat[modifica]

És un peix d'aigua marina, bentopelàgic i de clima polar (46°S-61°S) que viu entre 100 i 150 m de fondària.[6][13]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba a l'oceà Antàrtic: les illes de Geòrgia del Sud, Sandwich del Sud, Crozet i del Príncep Eduard.[14][15][16][17][18]

Observacions[modifica]

És inofensiu per als humans.[6]

Referències[modifica]

  1. Balushkin, A. V., 1976. A short revision of notothenids (Notothenia Richardson and related species) from the family Nototheniidae. Pp. 118-134. A: Skarlato, O. A. (ed.). Zoogeography and systematics of fish. Akad. Nauk USSR, Zool. Inst., Leningrad. Revision Notothenids: 1-195.
  2. «Entrada a uBio» (en anglès). [Consulta: 8 abril 2020].
  3. Günther, A., 1880. Report on the shore fishes procured during the voyage of H. M. S. Challenger in the years 1873-1876. A: Report on the scientific results of the voyage of H. M. S. Challenger during the years 1873-1876. Zoology. V. 1 (pt 6): 1-82, Pls. 1-32.
  4. Catalogue of Life (anglès)
  5. The Taxonomicon (anglès)
  6. 6,0 6,1 6,2 FishBase (anglès)
  7. Miller, R.G., 1993. A history and atlas of the fishes of the Antarctic Ocean. Foresta Institute, Nevada.
  8. FishBase (anglès)
  9. Bushula, T., E.A. Pakhomov, S. Kaehler, S. Davis i R.M. Kalin, 2005. Diet and daily ration of two small nototheniid fish on the shelf of the sub-Antarctic Prince Edward Islands. Polar Biol. 28(8):585-593.
  10. Klages, N.T.W. i M.N. Bester, 1998. Fish prey of fur seals Arctocephalus spp. at subantarctic Marion Island. Mar. Biol. 131(3):559-566.
  11. FishBase (anglès)
  12. Alonso, M.K., E.A. Crespo, N.A. Garcia, S.N. Pedraza i M.A. Coscarella, 1998. Diet of dusky dolphins, Lagenorhynchus obscurus, in waters off Patagonia, Argentina. Fish. Bull. 96(2):366-374.
  13. Miller, R.G., 1993.
  14. FishBase (anglès)
  15. Dewitt, H.H., P.C. Heemstra i O. Gon, 1990. Nototheniidae. P. 279-331. A: O. Gon i P.C. Heemstra (eds.). Fishes of the Southern Ocean. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  16. Eastman, J.T. i R.R. Eakin, 2000. An updated species list for notothenioid fish (Perciformes; Notothenioidei), with comments on Antarctic species. Arch. Fish. Mar. Res. 48(1):11-20.
  17. Hureau, J.-C., 1985. Nototheniidae. P. 323-385. A: W. Fischer i J.C. Hureau (eds.). FAO species identification sheets for fishery purposes. Southern Ocean (Fishing areas 48, 58 and 88). Roma. Vol. 2:233-470.
  18. Kellermann, A. (ed.), 1990. Identification key and catalogue of larval Antarctic fishes. Ber. Polarforsch. 67:1-136.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]