Godella

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaGodella
Escut de Godella
Escut de Godella
Ayuntamiento de Godella.JPG

Localització
Localització de Godella respecte del País Valencià.png
39° 31′ 06″ N, 0° 24′ 37″ O / 39.5183728°N,0.4103159°O / 39.5183728; -0.4103159
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província Província de València
Comarca Horta Nord
Municipis 1
Població
Total 13.029 (2016)
• Densitat 1.551,07 hab/km²
Gentilici Godellenc, godellenca
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 8,4 km²
Altitud 30 m
Limita amb
Partit judicial Paterna
Història
Festa major
Sant Bertomeu i Sant Sebastià
A les darreries de l'agost
Organització i govern
• Alcalde Eva Sanchis i Bargues (Compromís)
Indicatius
Codi postal 46110
Codi INE 46135
Codi ARGOS 46135
Altres dades
Agermanament França Noisy-le-Roi (França)

Web www.godella.es
Modifica dades a Wikidata

Godella és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Situat en l'Horta de València, al nord-oest de la capital. El terreny participa de la plana de l'Horta i dels pujols calcaris que s'eleven cap a l'interior, fins a arribar a una altura superior als 120 m en les Colònies i Camarena, en l'extrem nord-oest del terme. El relleu accidentat ve constituït per l'últim esglaó del suau anticlinal calcari que separa les conques del riu Túria i del barranc del Carraixet.

La part baixa de l'horta està formada per sediments quaternaris. El barranc dels Frares és l'accident de major importància.

Campolivar[modifica | modifica el codi]

Campolivar és un barri residencial d'aquest municipi, considerat de luxe, situat al nord-oest del casc urbà de Godella, prop de la carretera de València a Bétera. Ocupa els històrics terrenys dels barons de Campolivar, on es troba la seua residència d'estiu. L'ocupen un gran nombre de xalets. En 2002 tenia 2.517 habitants.

Límits[modifica | modifica el codi]

El terme municipal de Godella limita amb les següents localitats: Bétera, Burjassot, Paterna, Rocafort i València (pedanies de Massarrojos, Borbotó i Poble Nou), totes elles de la província de València.

Accés[modifica | modifica el codi]

S'accedeix a Godella per la carretera CV-310 que enllaça l'eixida 494 de l'Autovia de la Mediterrània A-7 amb l'eixida 5 de l'Autovia del Túria CV-35, així com d'altres carreteres secundàries des dels municipis propers. També es pot fer via transport públic mitjançant les estacions de Godella i Burjassot-Godella de la Línia 1 de Metro de València que comuniquen el municipi amb el centre de la ciutat de València i altres pobles dels voltants (Montcada, Rocafort, Bétera, Burjassot i Alfara del Patriarca, i des de la de Santa Gemma de la Línia 4 de Metro de València, que el comunica amb el Parc Científic de la Universitat de València, el Campus de Burjassot-Paterna de la Universitat de València, i la seu de Radiotelevisió Valenciana.

Història[modifica | modifica el codi]

Dels primers temps de l'Edat dels Metalls (eneolític) procedeixen les restes més antigues trobades fins ara al terme de Godella. Procedeixen de la Covatella i formen un nivell inferior, possiblement d'un soterrament col·lectiu, sobre el qual es troba altre estrat de l'època romana. Els restants vestigis arqueològics són tots ells d'època romana.

En temps de la Reconquesta per part de la Corona d'Aragó era una alqueria àrab, de les dues que apareixen amb el nom de Godayla al Llibre del Repartiment. El rei Jaume I la va donar a l'aragonès Pedro Maza en 1238, però també va donar terres pertanyents a aquesta alqueria a Sancho Pérez de Novailes, a Pascual Castellet i a Pedro Azlor. Va passar després a ser propietat de Sancho Tena, i a principis del segle XVI, a Bartolomé Almenar. Posteriorment va quedar a mans de la família Juliá Muñoz, i finalment als barons de Santa Bàrbara.

La historiografia tradicional afirma que l'expulsió dels moriscs, en 1609, va deixar gairebé sense habitants a Godella, però va ser repoblada abans que altres llocs, donada la seva proximitat a la ciutat de València. Però Godella no va quedar despoblada després de l'expulsió dels moriscos, atès que era un poble de "cristians vells", és a dir, sense moriscos, com ho relaten les relacions de l'època (Relación de las casas de christianos viejos y nuevos...(1609). Tampoc als documents del segle XVI o anteriors s'esmenta cap habitant morisc. Si Godella perd població a l'inici del segle XVI és, tal com s'afirma, per exemple, als Querns de Godella n. 1, perquè el senyor del lloc, Cristòfol Munyoz, s'endugué vassalls de Godella als pobles d'Aioder i Fuentes, que sí que havien quedat despoblats després de l'expulsió dels moriscos (carta pobla d'Aioder i Fuentes de 1614. ARV. Real Justícia L.807, pp 591-612.

Com a curiositat, la primera pel·lícula amb argument del cinema espanyol, anomenada El ciego de la aldea, datada el 1906 i dirigida per Ángel García Cardona, fou rodada a Godella. El film fou recuperat per la Filmoteca de Catalunya.

Política i govern[modifica | modifica el codi]

Composició de la Corporació Municipal[modifica | modifica el codi]

El Ple de l'ajuntament està format per 17 regidors: 5 del Partit Popular, 4 de Compromís, 3 del Partit Socialista del País Valencià, 2 de Ciutadans, 2 de Canviem entre tots i 1 d'Esquerra Unida del País Valencià-Acord Ciutadà.

Escut de Godella.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Godella

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg José María Musoles Granada 2.508 28,51% 5 (Red Arrow Down.svg-3)
Compromís per Godella Compromís (isotip).svg Eva Pilar Sanchis Bargues 1.554 21,53% 4 (Green Arrow Up.svg+2)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Salvador Soler Chulia 1.164 16,13% 3 (Red Arrow Down.svg-2)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Ciudadanos-mosca.svg Sento Rodríguez Cotanda 833 11,54% 2 (Green Arrow Up.svg+2)
Canviem entre tots (CET) CET-Canviem-entre-tots.png Remedios Cataluña Sánchez 770 10,67% 2 (Green Arrow Up.svg+2)
Esquerra Unida del País Valencià-Acord Ciutadà Logo EUPV sin tipografía.png Joan Cardo Serra 625 8,66% 1 (Red Arrow Down.svg-1)
Unió, Progrés i Democràcia Logo de UPyD.png Ana María Fernández Sal 119 1,65% 0
Vots en blanc Transparent.gif 95 1,32%
Total vots vàlids i regidors 7.218 100 % 17
Vots nuls 67 0,92%**
Participació (vots vàlids més nuls) 7.285 74,40%**
Abstenció 2.507* 25,60%**
Total cens electoral 9.792* 100 %**
Alcaldessa: Eva Pilar Sanchis Bargues (Compromís) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (10 vots: 4 de Compromís, 3 de PSPV, 2 de CET i 1 d'EUPV[1])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[2] Junta Electoral de la Zona de València.[3] Periòdic El Mundo.[4]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

Edifici de l'Ajuntament de Godella.

Des de 2015 l'alcaldessa de Godella és Eva Pilar Sanchis Bargues de la Coalició Compromís.[5][6]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Eugenio Català Barrachina CIDI 19/04/1979 --
1983 - 1987 Eugenio Català Barrachina PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Eugenio Català Barrachina PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Enrique Bargues PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 Maria José Serra PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 Enrique Bargues PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003 - 2007 Maria Rosa Roca Castelló PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Salvador Soler Chulià PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011 - 2015 Salvador Soler Chulià
Josep Manel San Félix
Eva Sanchis i Bargues
PSPV-PSOE
EUPV
Compromís
11/06/2011
29/06/2013
04/07/2014
Pacte de govern PSPV+EUPV+Compromís
Des de 2015 Eva Sanchis i Bargues Compromís 13/06/2015 --
Fonts: Generalitat Valenciana[6]

Demografia[modifica | modifica el codi]

La principal característica de Godella són les diverses urbanitzacions existents en el seu terme municipal que han fet que es produïsca un fort corrent d'immigració de classe mitjana-alta des d'altres municipis de la comarca. Té una població de 13.125 habitants, segons el cens de 2014.

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2006 2012 2013
2.200 2.697 2.861 3.345 4.574 4.702 5.117 5.702 7.804 9.621 11.222 12.581 12.911 13.217 13.226

Economia[modifica | modifica el codi]

La principal activitat econòmica del poble és l'agricultura. La terra cultivada representa aproximadament el 58% del total. També hi ha activitat industrial (indústria del calcer, del tèxtil, la manufactura d'artesanies i del moble, així com la producció de focs artificials). Durant la dècada de 1970 potencià el sector terciari.[7]

Monuments[modifica | modifica el codi]

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

  • Eglésia Parroquial de San Bertomeu Apòstol.D'estil renaixentista, amb una sola nau i creuer. Va ser inaugurada en 1754. En 1954 se li va incorporar, com a capella de la comunió, la primitiva església d'estil ogival, amb arcs de pedra i artesanat mudèjar, del segle XIV, de gran riquesa ornamental. En el seu interior es troba una escultura del Crist de la Pau, obra d'Ignasi Pinazo Martínez.
  • Església Parroquial del Salvador. Edificada en 1730 sobre les restes d'un antic ermitori. En els seus voltants s'estén el Viacrucis, amb els seus casetons, jardins i escalinates.

Monuments civils[modifica | modifica el codi]

Monument en memòria del tenor Lambert Alonso, prop a l'estació de metro de Godella

Són dignes d'esment la casa-estudi del pintor Pinazo Camarlench, avui convertida en Museu, així com un monument erigit al mateix pintor en 1921. També un altre monument al tenor i pintor Lambert Alonso, de 1930.

Festes[modifica | modifica el codi]

  • Festes Majors. Celebra les seves festes en honor a Sant Bertomeu el 24 d'agost. També festeja al seu patró Sant Sebastià, Sant Antoni, Mare de Déu dels Desemparats, El Salvador, Verge del Rosari i a la Verge de l'Assumpció. Durant aquestes festes, i des de l'any 1977 es porten a terme també les festes de moros i cristians. En la setmana posterior se celebra la festa del Crist de La Pau, obra d'Ignacio Pinazo Martínez.

Cultura[modifica | modifica el codi]

El poble té diverses associacions culturals, esportives, d'activisme polític, etc. Al seu territori hi són el Casino Musical de Godella, l'Associació Ferroviària de Godella, l'Asociación Valenciana de Bonsai, la Sociedad Protectora de Animales de Godella, etc.[cal citació] Compta amb emissora de ràdio pròpia, Ràdio Godella, que va ser fundada en 1994 i des de 2007 està adherida a la Xarxa d'Emissores Municipals Valencianes. Emet per internet i a la 98.0 de la FM.[8]

Poblacions agermanades[modifica | modifica el codi]

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Redacció «Compromís, PSOE, CET y EU revalidan el pacto de izquierdas en Godella e invisten a Sanchis alcaldesa». hortanoticias.com, 13-06-2015 [Consulta: 19 agost 2015].
  2. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals 2015 - Eleccions Locals 2015» (en castellà), 02-06-2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
  3. Junta Electoral de la Zona de València «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Valencia sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 79, 28-04-2015, pàg. 42 [Consulta: 3 agost 2015].
  4. El Mundo. «Resultats municipals 2015» (en castellà), 24-05-2015. [Consulta: 11 juliol 2015].
  5. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  6. 6,0 6,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Godella. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 setembre 2015].
  7. «Godella». L'Horta. València poble a poble. [Consulta: 18∕9∕2011].
  8. Ràdio Godella al web de l'Ajuntament de Godella

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]