Godella

Plantilla:Infotaula geografia políticaGodella
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 31′ 06″ N, 0° 24′ 37″ O / 39.5184°N,0.4103°O / 39.5184; -0.4103
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarcaHorta Nord Modifica el valor a Wikidata
CapitalGodella (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població13.414 (2023) Modifica el valor a Wikidata (1.616,14 hab./km²)
Gentilicigodellera, godeller, godellana, godellà Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialvalencià (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície8,3 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud30 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialPaterna
Dades històriques
Festa patronalSant Bertomeu i Sant Sebastià
A les darreries de l'agost
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataEl picatos Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46110 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE46135 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46135 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webgodella.es Modifica el valor a Wikidata

Godella és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Geografia[modifica]

Situat en l'Horta de València, al nord-oest de la capital. El terreny participa de la plana de l'Horta i dels pujols calcaris que s'eleven cap a l'interior, fins a arribar a una altura superior als 120 m en les Colònies i Camarena, en l'extrem nord-oest del terme. El relleu accidentat ve constituït per l'últim esglaó del suau anticlinal calcari que separa les conques del riu Túria i del barranc del Carraixet.

La part baixa de l'horta està formada per sediments quaternaris. El barranc dels Frares és l'accident de major importància.

Campolivar[modifica]

Campolivar és un barri residencial amb un gran nombre de xalets de luxe, situat al nord-oest del nucli urbà de Godella, prop de la carretera de València a Bétera. Ocupa els històrics terrenys dels barons de Campolivar, on es troba la seua residència d'estiu. En 2002 tenia 2.517 habitants.

Límits[modifica]

El terme municipal de Godella limita amb les següents localitats: Bétera, Burjassot, Paterna, Rocafort i València (pedanies de Massarrojos, Borbotó i Poble Nou), totes elles de la província de València.

Accés[modifica]

Es pot accedir a Godella per la carretera CV-310, que enllaça l'eixida 494 de l'Autovia de la Mediterrània A-7 amb l'eixida 5 de l'Autovia del Túria CV-35, així com d'altres carreteres secundàries des dels municipis propers. També es pot fer via transport públic mitjançant les estacions de Godella i Burjassot-Godella de la Línia 1 de Metro de València que comuniquen el municipi amb el centre de la ciutat de València i altres pobles dels voltants (Montcada, Rocafort, Bétera, Burjassot i Alfara del Patriarca, i des de la de Santa Gemma de la Línia 4 de Metro de València, que el comunica amb el Parc Científic de la Universitat de València, el Campus de Burjassot-Paterna de la Universitat de València, i la seu de Radiotelevisió Valenciana.

Història[modifica]

Les restes més antigues trobades fins ara al terme de Godella pertanyen als primers temps de l'Edat dels Metalls (eneolític); procedixen de la Covatella i formen un nivell inferior, possiblement d'un soterrament col·lectiu, sobre el qual hi ha un altre estrat de l'època romana. Els restants vestigis arqueològics són d'època romana.

En temps de la Reconquesta per part de la Corona d'Aragó, Godella era una alqueria àrab, de les dues que apareixen amb el nom de Godayla al Llibre del Repartiment. El rei Jaume I la va donar a l'aragonès Pedro Maza en 1238, però també va donar terres pertanyents a esta alqueria a Sancho Pérez de Novailes, a Pascual Castellet i a Pedro Azlor. Va passar després a ser propietat de Sancho Tena, i a principis del segle xvi, a Bartolomé Almenar. Posteriorment va quedar a mans de la família Juliá Muñoz, i finalment als barons de Santa Bàrbara. A finals del segle xviii el poble tenia 863 habitants, que augmentaren a 1.821 l'any 1877. Ja en el segle xx, sobrepassava els 2.600 habitants en 1910 i els 4500 l'any 1940.[1]

La historiografia tradicional afirma que l'expulsió dels moriscs, en 1609, va deixar Godella quasi despoblada i va ser repoblada abans que altres llocs, donada la seua proximitat a la ciutat de València. No obstant això, el motiu de no quedar despoblada és perquè era un poble de cristians vells, tal com ho relaten les relacions de l'època (Relación de las casas de christianos viejos y nuevos...(1609). De fet, en els documents del segle xvi o anteriors no s'esmenta cap habitant morisc. Per tant, si Godella perd població a l'inici del segle xvi és, tal com s'afirma, per exemple, als Querns de Godella núm. 1, perquè el senyor del lloc, Cristòfol Munyoz, s'endugué vassalls de Godella als pobles d'Aiòder i Fuentes, que sí que havien quedat despoblats després de l'expulsió dels moriscs (carta pobla d'Aiòder i Fuentes de 1614. ARV. Real Justícia L.807, pp 591-612).

Com a curiositat, la primera pel·lícula amb argument del cinema espanyol, anomenada El ciego de la aldea, datada en 1906 i dirigida per Ángel García Cardona, fou rodada a Godella. El film fou recuperat per la Filmoteca de Catalunya.

Política i govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 17 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 5 regidors del Partit Popular (PP), 4 de Compromís per Godella (Compromís), 4 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 3 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) i 1 d'Unides Podem-Esquerra Unida Godella (Podem-EUPV).


Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Godella

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular José María Musoles Granada 1.938 29,64% 5 ()
Compromís per Godella Eva Pilar Sanchis Bargues 1.380 21,10% 4 ()
Partit Socialista del País Valencià-PSOE Teresa Bueso Marqués 1.354 20,71% 4 (+1)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Francisco Javier Beltrán Giner 1.119 17,11% 3 (+1)
Unides Podem-Esquerra Unida Godella[a] Irene Ferré Manzanero 657 10,5% 1 (-2)
Altres candidatures[b] 28 0,43% 0
Vots en blanc 63 0,96%
Total vots vàlids i regidors 6.539 100 % 17
Vots nuls 32 0,49%
Participació (vots vàlids més nuls) 6.571 66,31%**
Abstenció 3.338* 33,69%**
Total cens electoral 9.909* 100 %**
Alcaldessa: Eva Pilar Sanchis Bargues (Compromís) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (9 vots: 4 de Compromís, 4 de PSPV i 1 de Podem-EUPV[2])
Fonts: Ministeri de l'Interior,[3] Junta Electoral de Zona de València,[4] Periòdic Ara.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Edifici de l'Ajuntament de Godella.

Des de 2014 l'alcaldessa de Godella és Eva Pilar Sanchis Bargues de la Coalició Compromís.[6][7]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Eugenio Català Barrachina CIDI 19/04/1979 --
1983–1987 Eugenio Català Barrachina PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Eugenio Català Barrachina PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Enrique Bargues García PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Maria José Serra PP 17/06/1995 --
1999–2003 Enrique Bargues PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003–2007 Maria Rosa Roca Castelló PP 14/06/2003 --
2007–2011 Salvador Soler Chulià PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011–2015 Salvador Soler Chulià
Josep Manel San Félix
Eva Sanchis i Bargues
PSPV-PSOE
EUPV
Compromís
11/06/2011
29/06/2013
04/07/2014
Pacte de govern
2015–2019 Eva Sanchis i Bargues Compromís 13/06/2015 --
2019-2023 Eva Sanchis i Bargues
María Teresa Bueso Marques
Compromís
PSPV-PSOE
15/06/2019
05/06/2021
--
Pacte de govern
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[7]

Demografia[modifica]

La principal característica de Godella són les diverses urbanitzacions existents en el seu terme municipal que han fet que es produïsca un fort corrent d'immigració de classe mitjana-alta des d'altres municipis de la comarca. Té una població de 13.125 habitants, segons el cens de 2014.

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2006 2012 2013
2.200 2.697 2.861 3.345 4.574 4.702 5.117 5.702 7.804 9.621 11.222 12.581 12.911 13.217 13.226

Economia[modifica]

La principal activitat econòmica del poble és l'agricultura. La terra cultivada representa aproximadament el 58% del total. També hi ha activitat industrial (indústria del calcer, del tèxtil, la manufactura d'artesanies i del moble, així com la producció de focs artificials). Durant la dècada de 1970 potencià el sector terciari.[8]

Monuments[modifica]

Monuments religiosos[modifica]

  • Església Parroquial del Salvador. Edificada en 1730 sobre les restes d'un antic ermitori. En els seus voltants s'estén el Viacrucis, amb els seus casetons, jardins i escalinates.

Monuments civils[modifica]

Monument en memòria del tenor Lambert Alonso, prop a l'estació de metro de Godella

Són dignes d'esment la casa-estudi del pintor Pinazo Camarlench, avui convertida en Museu, així com un monument erigit al mateix pintor en 1921. També un altre monument al tenor i pintor Lambert Alonso, de 1930.

Festes[modifica]

  • Festes Majors. Celebra les festes en honor de Sant Bertomeu el 24 d'agost. També festeja al seu patró Sant Sebastià, Sant Antoni, Mare de Déu dels Desemparats, El Salvador, Verge del Rosari i a la Verge de l'Assumpció. Des de l'any 1977, durant estes festes es porten a terme també les de moros i cristians. En la setmana posterior se celebra la festa del Crist de La Pau, obra d'Ignacio Pinazo Martínez.

Cultura[modifica]

El poble té diverses associacions culturals, esportives, d'activisme polític. Compta amb emissora de ràdio pròpia, Ràdio Godella, que va ser fundada en 1994 i des de 2007 està adherida a la Xarxa d'Emissores Municipals Valencianes. Emet per internet i a la 98.0 de la FM.[9]

Poblacions agermanades[modifica]

Fills il·lustres[modifica]

Notes[modifica]

  1. En les eleccions de 2015 Canviem entre tots (CET) obtingué 2 regidors i Esquerra Unida (EUPV) n'obtingué 1.
  2. També participaren a les eleccions municipals de 2019: Contigo Somos Democracia (Contigo) (28 vots, 0,43%).

Referències[modifica]

  1. «Godella». A: Juan Piqueras Haba (director). Geografia de les comarques valencianes. vol. III. València: Foro Ediciones, S. L., 1995, p. 298-299. ISBN 84-8186-021-2. 
  2. Redacció «Compromís i PSOE s'alternaran l'alcaldia de Godella durant els propers quatre anys de legislatura». València Extra, 15-06-2019.
  3. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 13 d’abril 2020].
  4. Junta Electoral de Zona de València «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Valencia sobre proclamación de candidaturas a las elecciones Locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 38 [Consulta: 12 abril 2020].
  5. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Godella», 26-05-2019. [Consulta: 12 abril 2020].
  6. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  7. 7,0 7,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Godella. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  8. «Godella». L'Horta. València poble a poble. [Consulta: 18∕9∕2011].
  9. Ràdio Godella al web de l'Ajuntament de Godella

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]