Godfrey Kneller

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGodfrey Kneller

Autoretrat de Godfrey Kneller (1685, oli sobre tela, 75'6 × 62'9 cm, National Portrait Gallery, Londres) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Gottfried Kneller Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementGottfried Kniller
8 agost 1646 Modifica el valor a Wikidata
Lübeck Modifica el valor a Wikidata
Mort19 octubre 1723 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSt Mary's Church, Twickenham (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Pintor de cambra
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Nacionalitat Sacre Imperi Romanogermànic (més tard, britànic Regne Unit Regne Unit)
Activitat
Ocupaciópintor, dibuixant Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: 1677–1720 Modifica el valor a Wikidata)
Artpintor, dibuixant, aquarel·lista i miniaturista
GènereRetrat Modifica el valor a Wikidata
MovimentBarroc
ProfessorsRembrandt van Rijn i Ferdinand Bol Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJacob van der Roer, Friedrich Wilhelm Weidemann i John Vanderbank Modifica el valor a Wikidata
Influències
Influències en
Jan Boeckhorst,[1] William Aikman, John Ellys, James Fellowes, Thomas Gibson, Thomas Murray, Peter Pelham, John Vanderbank, John Baptist Medina i John Scougal[2]
MecenesCarles II, Jaume II, Guillem III, Maria II, Anna de la Gran Bretanya i Jordi I[3]
Obra
Obres destacables
Altres
TítolBaronet Modifica el valor a Wikidata
CònjugeSusanna Grave (el 23 de gener del 1704)[4]
PareZacharias Kneller Modifica el valor a Wikidata
GermansAndreas Kneller i Johann Zacharias Kneller Modifica el valor a Wikidata
Premis

Godfrey Kneller, originàriament Gottfried Kniller, (Lübeck, 1646 - Londres, 1723) fou un pintor, dibuixant, aquarel·lista i miniaturista[5] nascut al Sacre Imperi Romanogermànic i establert a la capital anglesa, el qual es convertí en el retratista barroc més important d'Anglaterra durant el final del segle xvii i principi del xviii.[6]

Biografia[modifica]

Primers anys i formació[modifica]

Fill de Zacharias Kniller (1611-1675), un pintor de retrats, Godfrey Kneller va néixer a la Ciutat Lliure de Lübeck[4] (Sacre Imperi Romanogermànic). En comptes de seguir la carrera militar a la que estava predestinat, va optar per estudiar matemàtiques a la Universitat de Leiden a les Set Províncies Unides dels Països Baixos.[7] Més tard, el seu interès es va tornar cap a l'art i se'n va anar a Amsterdam a estudiar amb Ferdinand Bol (un deixeble de Rembrandt van Rijn) i més endavant, juntament amb el seu germà Johann Zacharias Kneller,[8] a Itàlia (1672,[6] Roma i Venècia)[7] amb Carlo Maratta i Gian Lorenzo Bernini,[9] abans de tornar a Lübeck (1675)[7] i, finalment, traslladar-se a Anglaterra l'any 1676.[7][10]

La seua pintura més antiga prové d'aquesta època: un retrat de Johann Philipp von Schönborn (1605-1673), llavors arquebisbe i elector de Magúncia, la qual va fer el 1666.[7]

Arribada a Londres[modifica]

Retrat d'Isaac Newton per Godfrey Kneller (1689)

Després d'acabar la seua formació, Kneller i el seu germà van viatjar a Anglaterra on, gràcies al mecenatge del duc de Monmouth, va treballar com a pintor de la cort per a diversos reis anglesos.[8] El seu primer quadre pintat a la capital britànica fou un retrat del comerciant John Banckes (1637-1710) el 1676, el qual es conserva actualment al Tate Britain de Londres.[7] Altres encàrrecs per pintar retrats li van arribar amb rapidesa, incloent-hi un del rei Carles II el 1678.[7] L'oportuna mort dels seus rivals més seriosos (especialment la de Peter Lely el 1680) i la seua arrogant autosuficiència li van permetre esdevindre el pintor principal de la cort i de l'alta societat angleses[11] cap al principi del regnat de Jaume II (1685).[12] Abans, el 1684, el rei Carles II el va fer enviar a París per a pintar el retrat de Lluís XIV de França.[7] La bona posició de Kneller es va perllongar durant la mort de Carles II, el regnat de Jaume II (del 1685 fins a 1688), l'esclat de la Revolució Gloriosa del 1688 i l'ascensió al tron de Guillem III i la seua muller Maria II (1689-1702).[7] Fou nomenat primer pintor del rei juntament amb John Riley en accedir Guillem III i Maria II al tron el 1689 (i es va convertir en l'únic portador d'aquest càrrec en morir Riley el 1691), cavaller (sir) el 1692 i baronet el 1715.[12] A més, també fou guardonat el 1695 amb un títol honorífic de Doctor en Dret per la Universitat d'Oxford i nomenat Cavaller de l'Imperi Romà el 1700, la qual cosa demostra la seua fama per tot Europa.[7]

Va pintar diverses sèries d'obres, com les anomenades Belleses de Windsor (una sèrie de retrats de dones aristòcrates) i catorze retrats d'almiralls per encàrrec de la reina Anna (1665-1714, la germana menor de la reina Maria) després de la seua ascensió al tron el 1702.[7] El 1704 Kneller es va casar amb la vídua Susanna Grave i no van tindre mai fills.[7]

El convers xinès (1687, Palau de Kensington, Londres)

El 1711 (i fins al 1716) es va convertir en director de la primera acadèmia de pintura i dibuix a Anglaterra a Great Queen Street (Londres),[8] càrrec en el qual el va succeir James Thornhill. Kneller va crear un estudi taller a Londres amb un ampli equip d'ajudants especialistes, molts dels quals eren estrangers (sobretot flamencs i italians),[13] organitzats per a produir massivament retrats segons els dictats de la moda. Els models només havien de posar per al dibuix dels rostres i els detalls es desenvolupaven a partir de fórmules d'eficàcia demostrada (diuen que, de vegades, havia arribat a emprar fins a catorze models en un dia).[14] Els retrats que l'estudi produïa habitualment d'aquesta manera eren falaguers i mecànics (les enormes perruques aleshores de moda creaven una gran monotonia en els quadres masculins), però Kneller era capaç de fer quadres d'una qualitat molt més gran quan tenia models que el motivaven especialment: exemples excel·lents en són El convers xinès (1687, Palau de Kensington, Londres) i El prior Matthew (1700, Trinity College, Cambridge). Molts altres exemples de la seua obra, entre els quals hi ha els retrats del Kit-Cat Club, es troben a la National Portrait Gallery de Londres.[12]

Kneller es va fer molt ric, tant per la venda de les seues obres com per les seues inversions. Es va fer construir una casa de camp luxosa a Middlesex (Whitton House).[7] Les seues obres creades després del 1710 foren criticades per no tindre la mateixa qualitat que les seus obres anteriors i el volum de producció del seu taller va minvar.[7]

Va morir el 19 d'octubre del 1723 a causa d'unes febres a la seua casa de Great Queen Street[8] i amb, potser, centenars d'obres sense acabar al seu estudi.[7] Fou enterrat a l'església de St. Mary's (Twickenham, Gran Londres), on havia estat treballant com a coadjutor de les obres de reconstrucció de la nau central, del segle xiv, que es va esfondrar el 1713.[15] Un monument a la seua memòria fou erigit a l'abadia de Westminster[8] el 1730.[16]

Estil[modifica]

Retrat de Lluís XIV (1684, Castell de Windsor)

El seu estil grandiós i elegant (tot i que menys elegant i més directe que el de Peter Lely),[12] i el seu colorisme refinat li van fer guanyar l'èxit en els ambients aristocràtics (Sir Christopher Wren, El comte de Romney),[9] però la influència de la seua massiva obra va ésser opressiva.[12] Fou el darrer pintor estranger que va dominar la pintura anglesa, però va caldre que arribessin un William Hogarth o un Joshua Reynolds per a trencar les convencions que va popularitzar.[12]

A banda dels britànics, Kneller va pintar també a altres deu monarques europeus (com ara, Lluís XIV de França),[8][17] així com a altres personalitats cèlebres del moment. La prolífica producció de Kneller es pot considerar tècnicament competent, tot i que li manca inspiració i originalitat, ja que es limitava a satisfer els requisits dels seus benefactors, amb unes disposicions aduladores i elegants, les quals eren les adequades als convencionalismes i gustos del moment.[3] Li són atribuïdes unes 870 pintures[7] i en l'actualitat és una de les estrelles de la col·lecció de pintura britànica de la Tate Gallery de Londres.[13]

A més dels seus retrats de la reialesa, Kneller és recordat pels seus retrats de membres del Kit-Cat Club, un club social al qual pertanyia Kneller. Va crear uns 40 retrats durant les dues primeres dècades dels anys 1700, en un format inusual llavors de 36 per 28 polzades (només el cap, les espatlles i les mans dels seus models), un format que es va convertir en estàndard per als retrats anglesos del segle xviii.[7]

Obres destacades[modifica]

Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Artcyclopedia (anglès)
  2. ↑ RKD Netherlands Institute for Art History (anglès) i (neerlandès)
  3. ↑ 3,0 3,1 El poder de la palabra (castellà)
  4. ↑ 4,0 4,1 BuscaBiografias (castellà)
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 The Art Renewal Center (anglès)
  6. ↑ 6,0 6,1 Encyclopædia Britannica (anglès)
  7. ↑ 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 7,11 7,12 7,13 7,14 7,15 7,16 Fine Arts Museums of San Francisco (anglès)
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 Maestros del retrato: Sir Godfrey Kneller - Trianarts (castellà)
  9. ↑ 9,0 9,1 Biografías y Vidas (castellà)
  10. ↑ Wilton, Andrew, 1993. The Swagger Portrait: Grand Manner Portraiture in Britain from Van Dyck to Augustus John, 1630-1930. Londres: The Tate Gallery. ISBN 9781854371065. [1]
  11. ↑ Gran Enciclopèdia Catalana (català)
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 12,5 Triadó, J-R.; Chilvers, Ian; Osborne, Harold; Farr, Dennis, 1996. Diccionari d'Art d'Oxford. Des del segle V aC fins a l'actualitat. Barcelona: Edicions 62. ISBN 8429742271. Pàgs. 432-433.
  13. ↑ 13,0 13,1 Enciclonet (castellà)
  14. ↑ Ciudad de la Pintura (castellà)
  15. ↑ Abadia de Westminster (anglès)
  16. ↑ Tate, Londres (anglès)
  17. ↑ 18,00 18,01 18,02 18,03 18,04 18,05 18,06 18,07 18,08 18,09 18,10 18,11 National Galleries of Scotland (anglès)
  18. ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 19,4 19,5 19,6 19,7 Tate, Londres (anglès)
  19. ↑ 20,00 20,01 20,02 20,03 20,04 20,05 20,06 20,07 20,08 20,09 20,10 20,11 20,12 20,13 20,14 20,15 20,16 20,17 20,18 20,19 20,20 20,21 The Royal Collection, Londres (anglès)
  20. ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3 21,4 21,5 21,6 21,7 ArtsHeaven Arxivat 2017-02-06 a Wayback Machine. (anglès)
  21. ↑ 22,0 22,1 L'Ermitage, Sant Petersburg (anglès) i (rus)
  22. ↑ Thiel, Pieter J. J. van, 1976. All the paintings of the Rijksmuseum in Amsterdam: A completely illustrated catalogue. Amsterdam: Gary Schwartz. ISBN 9789061790105. Pàg. 322. [2]
  23. ↑ Tate Gallery, 1989. The Tate Gallery 1984-1986: Illustrated Catalogue of Acquisitions/Including Supplement to Catalogue of Acquisitions 1982-1984. Londres: Tate Publishing. ISBN 9781854370051. Pàgs.71-72. [3]
  24. ↑ National Gallery of Canada, Ottawa (anglès)

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Godfrey Kneller
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Godfrey_Kneller&oldid=33359579»