Gonçal Castelló i Gómez-Trevijano

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGonçal Castelló i Gómez-Trevijano
Biografia
Naixement9 d'octubre de 1912
Mort1r de febrer de 2003 (90 anys)
FormacióUniversitat de València
Es coneix perescriptor
Activitat
OcupacióEscriptor
PartitPartit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans
Modifica les dades a Wikidata

Gonçal Castelló i Gómez-Trevijano (Gandia, 9 d'octubre de 1912- Barcelona, 1 de febrer de 2003) fou un escriptor valencià, autor de diverses novel·les relacionades amb la Guerra Civil espanyola i les seves conseqüències. Fou soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i va rebre l'Estelada d'Or dels Països Catalans a Barcelona, així com el premi Jaume Roig de l'Ajuntament de València el 1982. Ha sigut un dels grans lluitadors i activistes per la llibertat dels Països Catalans al llarg del temps.

Biografia[modifica]

Es llicencià en Dret i Filosofia i Lletres per la Universitat de València durant la República. En aquest període s'afilià a les joventuts del PCE, amb la qual cosa es mostrà com un defensor del règim existent en aquells moments. Després a la Guerra Civil va lluitar amb l'Exèrcit de la República com a Cap d'Estat Major de la divisió 54 del cos d'exèrcit "A", al front de "Levante". Acabada la guerra va passar 6 anys a la presó Model de València, on es va dedicar a perfeccionar el seu nivell d'estudis.

Posat en llibertat, el jutge l'obligà a residir durant el franquisme a Madrid. Allí va exercir de procurador judicial, i va començar a escriure novel·les aprofitant les experiències viscudes a la guerra i a la presó. A Madrid va començar a forjar el seu valencianisme i catalanisme. Va fer una gran amistat amb Joan Fuster, i amb un grup d'amics a Madrid creà la Colla Tirant lo Blanc. A València, per amistat amb Senent, treballà a la revista Gorg i quan va ser suprimida es va fer càrrec dels "Quaderns de Gorg" que van durar encara un any.

A principis dels 70 es va fer membre de l'Assemblea de Catalunya, moviment clandestí que advocava pel retorn de la democràcia i per les llibertats de Catalunya. El 1973 li van publicar la seva primera novel·la, Viure a Madrid, i després de la fi del franquisme i l'establiment de la monarquia parlamentària a Espanya, li'n van publicar sis més, a més de tres reculls de contes. Milità en el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) durant els anys de la transició política, i el 2002 ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya. Durant els darrers anys de la seva vida va viure a Barcelona, casat amb Elisabet Orri, en els quals va participar sovint en actes catalanistes i literaris, tant a Catalunya com al País Valencià.

Obra[modifica]

  • Viure a Madrid. València: Editorial Gorg, 1973.
  • Dia a Dia des dels Països Catalans. Novel·la. Barcelona: Edicions La Magrana, 1977.
  • Un sopar de Roders. Conte. València: Editorial Prometeo, 1978.
  • Sumaríssim d'urgència. Novel·la. València: Editorial Prometeo, 1978. (1990, 2a ed. Editorial "El Llamp" Barcelona).
  • La Clau d'un Temps. Novel·la. València: Editorial Prometeo, 1982. Premi Jacme Roig de l'Ajuntament de València, 1982.
  • I tant que volava! Conte. València: Editorial Prometeo, 1984.
  • A gat vell ratolí tendre. Conte. Barcelona: Editorial "El Pont"
  • Terra guanyada i altres contes. Contes. Barcelona: Editorial El Llamp.
  • València dins la Tempesta. Novel·la. València: Editorial del Bullent, 1987.
  • Vida i miracles d'Antoni Miró. Biografia. Alcoi: Edicions Marfil, 1994.

Enllaços externs[modifica]