Good Morning Vietnam

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de pel·lículaGood Morning Vietnam
Robin Williams Aviano.jpg
Fitxa tècnica
Direcció Barry Levinson
Protagonistes
Producció Larry Brezner
Mark Johnson
Guió Mitch Markowitz
Música Alex North
Fotografia Peter Sova
Muntatge Stu Linder
Productora Touchstone Pictures
Silver Screen Partners III
Distribuïdora Buena Vista Pictures
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 1987
Durada 121 minuts
Idioma original Anglès
Lloc de rodatge Tailàndia
Color en color
Format 1.85:1
Temàtica
Gènere Drama bèl·lic
Tema principal Guerra del Vietnam
Palmarès
Nominacions
Premis
Més informació
IMDb Fitxa 7.3/10 stars
FilmAffinity Fitxa 6.7/10 stars
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Metacritic Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

Good Morning Vietnam és un film estatunidenc, situat a mig camí entre les exaltacions patriòtiques i la visió crítica i descoratjadora d'una de les guerres més impopulars de la història.[1]

Context de l'època[modifica]

A principis de 1966, l'enviament d'assessors militars i de forces de combat al llunyà Vietnam marca el punt d'inflexió en la participació dels Estats Units en el conflicte bèl·lic que des de fa més de vint anys assola el petit país asiàtic. El desplaçament d'una força expedicionària d'aquestes característiques suposa per l'Exèrcit estatunidenc un enorme esforç logístic al que també contribueixen nombroses figures del món de l'espectacle, enviades a les bases d'ultramar per a entretenir als soldats i mantenir alta la seva moral. Malgrat tot, aquestes esporàdiques presències no poden comparar-se amb el paper que juga l'emissora de ràdio de les Forces Armades, verdader nexe d'unió entre els soldats i oficials, i d'un país que deixaren enrere. L'únic dolent és que aquesta emissora continua encrestada en les velles radiofórmules del passat, quelcom que comença a canviar de manera absolutament radical amb l'arribada a Saigon d'Adrian Cronauer, sergent de les Forces Aèries responsable en la vida civil d'una petita emissora local de Pittsburgh.

Només arribar al seu nou destí, Cronauer comença donar mostres d'un caràcter indòmit i poc d'acord amb l'estricta disciplina que els comandaments esperen d'ell. Col·locat al front d'un programa matinal d'una hora de durada, el desmanegat suboficial sorprèn tothom en l'estudi quan només situar-se davant el micròfon comença desplegar les seves increïbles qualitats histriòniques, amb les que elabora un boig monòleg que tan sols interromp per emetre algunes de les cançons que en aquests moments triomfen en les llistes de rock, pop i soul de la rereguarda. Algú digué soul, aquest ritme cent per cent negre, apassionat i vehement, que corre pels Estats Units de costa a costa captivant la joventut i atemorint als benpensants? Tanmateix, res a veure amb la idea que té l'Exèrcit del que ha de ser un programa per ajudar als soldats a afrontar les primeres hores del nou dia.

Com és lògic, el debut de Cronauer no deixa indiferents a ningú. Per els comandaments es tracta d'un episodi un xic desagradable que no hauria d'haver ocorregut; per als que treballen a l'emissora, aquesta frenètica hora de ràdio que ha commogut l'edifici fins als seus fonaments ha suposat un espectacle inigualable; per als soldats estacionats en les bases i en el front, una injecció d'adrenalina i ritme que, paradoxalment, els ha fet sentir-se més a prop de casa seva.

Des d'aquesta primera emissió hom intueix que no està davant una pel·lícula a l'ús sobre la Guerra del Vietnam. De sobte, dóna la sensació de què l'inflamat discurs patrioter i delirant desenvolupat des de principis de la dècada pels Stallone, els Norris i d'altres oportunistes de torn (aquests que a l'empara del reaganisme més recalcitrant volgueren reescriure la història guanyant en el cinema la guerra que havien perdut en el front de batalla i en la rereguarda) ha tocat la seva fi. Contràriament al que venia sent habitual, el personatge encarnat per amb passió per Robin Williams resta mancat d'esperit militar i d'ardor guerrer, atributs que supleix amb elevades dosis d'irreverent bon humor. Per si no n'hi hagués prou, la seva aparença poc o res té a veure amb el clàssic soldat convençut d'ésser portador dels valors de la societat occidental, malgrat que això no ha de portar-nos a l'error de concloure que el personatge té quelcom a veure amb els moviments contestataris que des de mitjans dels seixanta començaven a prendre cos en la societat civil americana. Ni l'un ni l'altra, Adrian Cronauer és un professional de la ràdio adscrit a l'Exèrcit que fa l'únic que sap fer: entretenir. Altra cosa és que la seva peculiar professionalitat el porti a qüestionar indirectament l'ordre establert i a modernitzar, sense ell saber-ho o sense que aquest sigui el seu principal objectiu, els serveis auxiliars de l'Exèrcit, contraposant la més urgent modernitat i el seu estrafolari sentit de l'humor a la desraó de la guerra, de qualsevol guerra.

La direcció del film[modifica]

A les ordes de Barry Levinson, un director especialment dotat per a la comèdia dramàtica i per a la rememoració d'aquesta època en què la societat nord-americana a perdre definitivament la seva innocència –-només s'ha de fer un esguard a títols tan estimables com Diner o Tin Men en els que uneix evocació i ironia i una certa tendresa--, Good Morning Vietnam s'estructura sobre dues línies paral·leles que acaben per confluir en un final agredolç. Per una part, assistim a la permanent exhibició de vitalitat que desenvolupa el seu protagonista, al seu gust per la música més contemporània sense atendre a estúpids perjudicis racials o estètics –-el que contribueix a justificar una de les millors bandes sonores del cinema americà dels vuitanta i els noranta, on se citen des de clàssics de l'entertainment com Louis Amstrong a bandes d'un sol i perdurable èxit com The Rivieras, passant per portaveus de l'alegre pop britànic i per gurus de la música negra com James Brown--, i la seva clara identificació amb el jove soldat anònim més interessat en la simple supervivència física i emocional que en una improbable victòria.

Per altra, a un lent però dolorós procés de presa de consciència al llarg del qual la seva aparent ingenuïtat és posada a prova de forma quasi constant pel tancament mental dels seus superiors, els quals malgrat l'èxit i l'enorme popularitat del programa, acabaran per considerar-lo una nosa, enviant-lo a casa inclús contra la seva voluntat, i pels disgustos d'una guerra que encara amb la relativa seguretat de la rereguarda comença a mostrar la seva cara més amargant: no per casualitat, Cronauer serà rellevat del seu càrrec quasi al mateix temps en què s'inicia la part més cruel del conflicte.

Crítica sobre el film i resultat comercial[modifica]

Good Morning, Vietnam, s'ubica a mig camí entre les exaltacions patriòtiques i la visió crítica i descoratjadora d'una guerra impopular entre la societat nordamericana, el que la situaria entre Rambo i Apocalipsis Now. La pel·lícula va viure una trajectòria comercial desigual, que alguns consideren que no acabà d'estar a l'altura de la seva enorme qualitat. Joaquín Luqui, l'home que introduí en la ràdio espanyola la figura del disc-jòquei, saludà la seva estrena assenyalant amb verdader entusiasme el que ell entenia com un homenatge a una època i a una manera de fer ràdio que aconseguia equiparar l'humor quasi surrealista i actualitzat dels germans Marx, l'absència de correcció política, considerant que només algú com Adrian Cronauer podia fer bromes amb el camuflatge dels uniformes per al combat en la jungla, i la recuperació de clàssics menors del millor so dels seixanta. Lloà fins a l'extenuació l'ingent treball de Robin Williams, actor capaç de fondre en una sola la doble dimensió humana i artístic del seu personatge. La pel·lícula aconseguí un resultat de taquilla més que discret, al que no assoliren contribuir els factors ja assenyalats i altres com els premis internacionals de què es va fer creditor el seu protagonista. Ha estat el pas del temps el que més ha jugat a favor del títol. Alguns consideren que mereix figurar entre els cinc millors títols sobre l'aproximació cinematogràfica a la Guerra de Vietnam.

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Good Morning Vietnam» (en anglès). The New York Times.
  • Revista de cinema ACCIÓN d'octubre de 2014 (ISNN-2172-0517)

Enllaços externs[modifica]

Portal

Portal: Cinema