Vés al contingut

Good Will Hunting

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 16:53, 9 juny 2016 amb l'última edició de Pallares (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de pel·lículaGood Will Hunting
Fitxa
DireccióGus Van Sant
Protagonistes
ProduccióLawrence Bender
GuióMatt Damon
Ben Affleck
MúsicaDanny Elfman
Michael Quinn
Elliott Smith
Rory Dall O'Cahan
FotografiaJean Yves Escoffer
MuntatgePietro Scalia
ProductoraA Band Apart i Miramax Films Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorMiramax Films
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1997
Durada126 minuts
Idioma originalanglès
RodatgeToronto Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format1.85:1 Modifica el valor a Wikidata
Pressupost10 milions de dòlars
Recaptació225.900.000 $ (mundial) Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereDrama
Qualificació MPAAR Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióBoston Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

Lloc webmiramax.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0119217 FilmAffinity: 503907 Allocine: 363 Rottentomatoes: m/good_will_hunting Letterboxd: good-will-hunting Mojo: goodwillhunting Allmovie: vm449753 TCM: 324221 Metacritic: movie/good-will-hunting TV.com: movies/good-will-hunting AFI: 60750 TMDB.org: 489
Discogs: 279226 Allmusic: mw0000030450 Modifica el valor a Wikidata

Good Will Hunting és una pel·lícula estatunidenca de Gus Van Sant estrenada el 1997.

Argument

Will Hunting, un noi pobre del barri sud de Boston, que treballa d'agranador al Massachusetts Institute of Technology, escriu a la pissarra la continuació d’un teorema escrit per un professor de matemàtiques, Gérald Lambeau. Després d'una baralla on colpeja un policia, està a punt d’anar a la presó. A petició del professor Lambeau, el jutge accepta, més que la presó, que Will treballi per a aquest, però a condició que un psicòleg segueixi en Will.

Aquesta teràpia farà que venci la seva por a les relacions personals, fruit del maltractament que va patir de nen, i l'ajudarà a acceptar una bona feina i aconseguir una noia. Al mateix temps la seva presència canvia la vida del professor i del psicòleg, que superen la seva rivalitat, el professor supera el seu complex d'inferioritat i el terapeuta torna a viure després d'anys refugiat en la seva feina després de la mort de la seva esposa.[1]

Temes

La pel·lícula tracta diversos temes. En primer lloc és una anàlisi de la relació entre terapeuta i pacient, una relació que afecta a les dues parts, així com de la importància d'una bona teràpia per reconduir traumes. Relacionat també amb la psicologia, apareix el tema de la superdotació, i com aquesta no és garantia de saber moure's a la vida. El protagonista és un geni en matemàtiques i autodidacte, temes que es van desenvolupant en diferents seqüències.

Apareix crítica social, tant a la política estatunidenca, com al mercat de treball o les diferències de classe, exemplificades en el contrast entre Will i els seus amics, treballadors no qualificats, i la seva promesa o els professors, pertanyents a un sector més elevat. La relació entre els dos joves venç aquestes barreres socials.

El fil conductor és l'evplució d'en Will a partir de la teràpia i els diàlegs que manté amb els que l'envolten. Els paisatges ajuden a il·lustrar la transformació del protagonista, contrasta el bar, símbol de la diversió còmoda i adolescent, amb el despatx del doctor, on es tenen diàlegs seriosos, i la natura, on en Will reflexiona fins a arribar a l'autoconeixement.

El focus del film, però, se centra en els sentiments. Will es refugia de la por en relacions conegudes, on no arrisca, perquè està encara definint la seva identitat i el sentit de la vida. La seva ràbia continguda és el desencadenant de la teràpia, de la ruptura de la seva relació i del seu capteniment al carrer. Els seus amics representen la lleialtat, especialment el seu íntim, que posa per davant el desig que en Will estigui bé a ell mateix. L'enveja entre els dos adults, la desorientació de l'Skylar o la frustració del jove ajudant són altres de les emocions que es veuen reflectides.

El missatge final, on l'amor venç, culmina aquest retrat dels sentiments i es va anticipant al llarg de tota la pel·lícula, amb l'explicació de com era la relació entre el psiquiatre i la seva dona, exemple d'amor pur que ho omple tot. Aquest amor dóna la felicitat però cal que abans la persona estigui preparada per assumir riscos i decidir el seu propi destí.

Repartiment

Premis i nominacions

Premis

Nominacions

Al voltant de la pel·lícula

Referències

  1. «Good Will Hunting». The New York Times.

Enllaços externs