Gordònia (districte)

Plantilla:Infotaula geografia políticaGordònia

Localització
Map
 28° 30′ 17″ S, 20° 16′ 04″ E / 28.504662°S,20.267816°E / -28.504662; 20.267816
Població humana
Idioma oficialneerlandès Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creació1900 Modifica el valor a Wikidata
Dissolució1901 Modifica el valor a Wikidata

Gordònia (Gordonia) fou un districte al territori de Betxuanalàndia (Bechuanaland).

Els districtes de la part oriental de la colonia del Cap de Bona Esperança a l'est de De Aar i Hopetown, estaven poblats per bòers; davant la imminència de la guerra (1899) el govern sud-africà de Transvaal i el govern de l'Estat Lliure d'Orange van enviar a aquestos districtes armes, diners i instructors. En esclatar la guerra foren enviats comandos que van dominar els districtes entre l'Orange i el Molopo, districtes que aviat foren annexionats a Orange i Transvaal. Durant uns mesos l'agitació va dominar la riba dreta del riu Orange. Lord Roberts va deixar de banda aquestos districtes poc importants per por que un atac obligués als boers a travessar el riu de manera ofensiva.

El febrer de 1900 l'agitació es va estendre a la riba esquerra del riu; els britànics es van replegar a De Aar i Hopetown; els bòers van ocupar els districtes de Prieska i Hebert que foren annexionats. El remot districte de Gordònia, a l'angle entre l'Orange i el Molopo, dominat pels basters i mestissos (coloured), es va erigir en República[1] que va demanar ser incorporada a Transvaal. L'annexió es va produir poc després.[2]

Referències[modifica]

  1. Adolfo Duran, Banderas
  2. Gale and Polden, A Handbook of the Boer War