Gorgonòpids

Els gorgonòpids (Gorgonopidae), sovint anomenats erròniament^[1] gorgonòpsids (Gorgonopsidae), són una família extinta de sinàpsids del clade dels gorgonops que visqueren durant el Permià. Se n'han trobat restes fòssils a Malawi, el Níger, Rússia, Sud-àfrica, Tanzània i Zàmbia.^[1] A més d'un grapat de gèneres incertae sedis, es reparteixen en tres subfamílies: els gorgonopins, que eren el grup més divers; els rubidgeïns, que tenien el crani especialment ample i robust; i els inostrancevins, que incloïen el gorgonop més gros conegut, Inostrancevia.^[2]

Taxonomia

Ordre Therapsida
Subordre Gorgonopsia
- Nochnitsa
- Phorcys
- Viatkogorgon
- Família Gorgonopidae
  - Aelurosaurus
  - Aloposaurus
  - Arctops
  - Broomisaurus
  - Cerdorhinus
  - Leontocephalus
  - Lycaenops
  - Paragalerhinus
  - Ruhuhucerberus
  - Suchogorgon
  - Subfamília Gorgonopinae
    - Arctognathus
    - Cyonosaurus
    - Gorgonops
    - Sauroctonus
    - Scylacops
  - Subfamília Rubidgeinae
    - Aelurognathus
    - Clelandina
    - Dinogorgon
    - Leontosaurus
    - Rubidgea
    - Ruhuhucerberus
    - Smilesaurus
    - Sycosaurus
  - Subfamília Inostranceviinae
    - Inostrancevia
    - Pravoslavlevia

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 Entrada «Gorgonopidae» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
↑ Kemp, 2005, p. 52.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gorgonòpids

Kemp, T. S. The Origin and Evolution of Mammals (en anglès). Oxford University Press, 2005. ISBN 9780198507611.