Goseki Kojima
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 novembre 1928  Yokkaichi (Japó) |
| Mort | 5 gener 2000 (71 anys) Tòquio (Japó) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Manga, còmic i il·lustració |
| Ocupació | mangaka, dibuixant de còmics, guionista, il·lustrador |
| Gènere | Gekiga |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Premis | |
    | |
Goseki Kojima (japonès: 小島剛夕) (Yokkaichi, 3 de novembre de 1928 - Tòquio, 5 de gener de 2000) fou un autor de còmics japonès, creador junt amb el guionista Kazuo Koike de sèries de manga d'època com Kozure Ōkami («llop solitari»)[1] o Hanzō no Mon,[2] per la qual cosa eren coneguts com «el Duo Daurat».[3]
Originari de la prefectura de Mie, Kojima es formà com a dibuixant i pintor de cartells;[4] només acabar la Segona Guerra Mundial es mudà a Tòquio, on treballà com a dibuixant de teatre de paper kamishibai i d'historietes per al mercat de lloguer kashi-bon,[5] abans d'estrenar-se en el manga amb Onmitsū yureijo (1957), Yagyū ningun (1959) i unes adaptacions de novel·les clàssiques, Chōhen dai roman (1961-67);[4] el 1967 publicà la seua primera sèrie periòdica, Dojinki, i començà la sèrie Oboro junincho en la revista Shukan Manga Action.[6]
El 1970 començà la seua col·laboració amb Koike en la sèrie Kozure Ōkami, novel·lada en Manga Action fins 1967 i publicada parcialment en anglés com a Lone Wolf and Cub (First Comics, 1987):[4] abans ja havia influït en autors occidentals com Frank Miller,[7] el qual els entrevistà el mateix any de la publicació a l'Amèrica del Nord.[8] En l'entrevista, Kojima reconeix com a influències les pintures suiboku-ga de Gyokudo Kawai i el cinema occidental.[9]
El Duo Daurat creà altres sèries com Kawaite soro, Kubikiri Asa, Hanzō no mon, Bohachi bushido o Tatamidori Kasajirō:[4] en esta última, obra derivada de Kozure Ōkami i Asa, els protagonistes són dos policies rurals i llur ajudant en el Japó del segle xix.[10]
El 1994, Goseki esdevingué editor consultiu d'una revista nova, Manga Japan, en la qual exercí de mentor per als autors més jóvens; durant els últims anys, es dedicà a adaptar a novel·la gràfica algunes pel·lícules del seu director preferit, Akira Kurosawa.[5]
El 2004 li fou atorgat un Eisner Award a títol pòstum.[11]
Referències
[modifica]- ↑ Rosa Montañà «Deu apunts per a perdre la por al manga». Biblioteques de Girona. Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, 2006, p. 142,148-149 [Consulta: 23 novembre 2017].
- ↑ Iker Zarallo Peretó. «[Kojima Gōseki Hanzō. El camino del asesino]». La Finestra Digital, 19 novembre 2014. [Consulta: 23 novembre 2017].
- ↑ «KOJIMA Goseki» (en anglés). Manga Updates. [Consulta: 29 novembre 2017].
- 1 2 3 4 «Goseki Kojima» (en anglés). Lambiek Comiclopedia, 14 desembre 2007. [Consulta: 29 novembre 2017].
- 1 2 «Goseki Kojima» (en anglés). Art Bomb. Arxivat de l'original el 29 d'octubre 2018. [Consulta: 29 novembre 2017].
- ↑ «Kojima, Goseki» (en castellà). ECC. [Consulta: 27 novembre 2017].
- ↑ Manuel Barrero. «Goseki Kojima» (en castellà). Tebeosfera, 2009. [Consulta: 29 novembre 2017].
- ↑ El tio Berni. «Koike & Kojima» (en castellà). Entrecomics, 1 març 2011. Arxivat de l'original el 1 de desembre 2017. [Consulta: 29 novembre 2017].
- ↑ Ramon Vitral. «Frank Miller entrevista Kazuo Koike e Goseki Kojima» (en portugués). Vitralizado, 3 gener 2013. [Consulta: 30 novembre 2017].
- ↑ Ramon Serrano. «Kasajirō, el clava-tatamis». La Finestra Digital, 22 maig 2016. Arxivat de l'original el 1 de desembre 2017. [Consulta: 23 novembre 2017].
- ↑ «Goseki Kojima» (en anglés). Penguin Random House Canada. [Consulta: 30 novembre 2017].