Goteta de Flügge

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Una goteta respiratòria o goteta de Flügge és una partícula formada majoritàriament per aigua que és prou gran com per caure a terra ràpidament després de ser produïda, sovint es defineix com a un diàmetre superior a 5-10 μm. Les gotetes respiratòries es poden produir de forma natural com a conseqüència de respirar, parlar, esternudar, tossir o vòmitar, o es poden generar artificialment mitjançant procediments mèdics que generin aerosols. Les gotetes respiratòries són diferents que els nuclis goticulars (de Well), que són menors de 5-10 μm i poden romandre en suspensió a l’aire durant períodes de temps importants.[1]

Les gotetes són el medi habitual de transmissió aèria de malalties.

La seva existència i importància fou demostrada en la dècada de 1890 per el bacteriòleg i higienista Carl Flügge.[2]

Formació[modifica]

Els esternuts, junt amb la tos, són les formes més importants de formació de les gotetes.

Les gotetes respiratòries es poden produir:

Paper de la transmissió de malalties[modifica]

La transmissió de gotetes respiratòries és la ruta habitual per a infeccions respiratòries. La transmissió es pot produir quan les gotetes respiratòries arriben a superfícies mucoses susceptibles, com ara als ulls, al nas o a la boca. Això també pot ocórrer indirectament mitjançant el contacte amb superfícies contaminades quan les mans toquen la cara. Les gotetes respiratòries són grans i no poden romandre en suspensió a l'aire durant gaire temps i s'escampen a distàncies curtes.[4]

Les gotestes transmeten el virus de la grip, rinovirus, virus sincicial respiratori, enterovirus i norovirus;[5] morbillivirus del xarampió;[6] i coronavirus com el de la SARS[5][6] i el que causa la COVID-19.[7] Els agents de la infecció bacteriana i fúngica també es poden transmetre per gotetes respiratòries.[3] Per contra, tan sols un nombre limitat de malalties es poden propagar per transmissió a l'aire després que la goteta respiratòria s'assegui.[6]

Referències[modifica]

  1. Pablo. «¿Y la tos? ¿y los estornudos?». Ebola y Atención Primaria, 14-10-2014. [Consulta: 1r abril 2020].
  2. Haroldo Martínez. «Gotitas de Flügge», 03-2020. [Consulta: 3 abril 2020].
  3. 3,0 3,1 Atkinson, James; Chartier, Yves; Pessoa-Silva, Carmen Lúcia; Jensen, Paul; Li, Yuguo. «Annex C: Respiratory droplets». A: Natural Ventilation for Infection Control in Health-Care Settings (en anglès). World Health Organization, 2009. ISBN 978-92-4-154785-7. 
  4. «Clinical Educators Guide for the prevention and control of infection in healthcare» p. 3. Australian National Health and Medical Research Council, 2010. Arxivat de l'original el 2015-04-05. [Consulta: 12 setembre 2015].
  5. 5,0 5,1 La Rosa, Giuseppina; Fratini, Marta; Della Libera, Simonetta; Iaconelli, Marcello; Muscillo, Michele «Viral infections acquired indoors through airborne, droplet or contact transmission». Annali dell'Istituto Superiore di Sanità, 49, 02, 01-06-2013, pàg. 124–132. DOI: 10.4415/ANN_13_02_03. ISSN: 0021-2571.
  6. 6,0 6,1 6,2 «FAQ: Methods of Disease Transmission».
  7. «Pass the message: Five steps to kicking out coronavirus» (en anglès), 23-02-2020. [Consulta: 24 març 2020].