Gott soll allein mein Herze haben, BWV 169

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióGott soll allein mein Herze haben, BWV 169
Forma musicalCantates de Johann Sebastian Bach
CompositorJohann Sebastian Bach
Idiomaalemany
Movimentmúsica barroca
CatalogacióBWV 169
IMSLP: Gott_soll_allein_mein_Herze_haben,_BWV_169_(Bach,_Johann_Sebastian) Allmusic: mc0002378831
Modifica les dades a Wikidata

Gott soll allein mein Herze haben, BWV 169 (Només Déu tindrà el meu Cor),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al divuitè diumenge després de la Trinitat, estrenada a Leipzig el 20 d'octubre de 1726.

Origen i context[modifica]

D'autor anònim, que agafa però, la tercera estrofa de Nun bitten wir Heiligen Geist de Luter de l'any 1524 per al coral final. El text gira sobre l'amor a Déu i al proïsme, d'acord amb el passatge de l'evangeli del dia Mateu (22, 34-46) que tracta de la pregunta que els fariseus feren a Jesús sobre quin era el primer manament, i Ell els contestà: “Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb tot el pensament. Aquest manament és el més gran i el primer. El segon li és semblant: Estima els altre com a tu mateix".[2] Per a aquest diumenge només es conserva una altra cantata, la BWV 96.

Anàlisi[modifica]

Obra escrita per a contralt i cor; dos oboès d'amor, oboe da caccia, orgue obligat, corda i baix continu. Consta de set números amb el contralt com a única veu solista i el cor només intervé en el coral final.

  1. Simfonia
  2. “Arioso” (contralt): Gott soll allein mein Herze haben (Només Déu tindrà el meu Cor)
  3. Ària (contralt): Gott soll allein mein Herze haben (Només Déu tindrà el meu Cor)
  4. Recitatiu (contralt): Was ist die Liebe Gottes? (Què és l'Amor de Déu?)
  5. Ària (contralt): Stirb in mir (Mor en mi, Món)
  6. Recitatiu (contralt): Doch meint es auch dabei (Però tingueu també present)
  7. Coral: Du süße Liebe, schenk uns deine Gunst (Dolç Amor, concedeix-nos el teu favor)

La simfonia instrumental que fa de pròleg no és original i, com sovint feia Bach, s'aprofita un moviment d'un concert d'oboè o flauta, en aquest cas, de l'època de Köthen, avui perdut però del que es coneix una versió per a clavecí i corda (BWV 1053). El primer número vocal és una combinació d’arioso i de recitatiu que repeteix diverses vegades el vers Gott soll allein mein Herze haben (Només Déu tindrà el meu Cor), el títol i el lema de la cantata. L'ària del tercer número arrenca amb les mateixes paraules, l'orgue obligat amb moments de gran virtuosisme acompanya la veu que transmet la brillantor i l'optimisme del text. Els dos recitatius dels números 4 i 6 no aporten cap contribució musical rellevant, i enquadren l'ària del número 5 que és el moment culminant de l'obra. La música és la del segon moviment del concert indicat abans amb un ritme de siciliana, i el text prové de la Primera carta de Joan (2, 15-16), sobre la necessitat de no estimar les coses del món i consagrar-se exclusivament a l'amor a Déu. El coral final amb el text de Luter indicat cantat amb una melodia del segle XIII clou la cantata que té una durada aproximada d'uns vint-i-cinc minuts. La simfonia instrumental que fa de pròleg no és original i, com sovint feia Bach, s’aprofita un moviment d’un concert d’oboè o flauta, de l’època de Koethen, avui perdut però del que es coneix una versió per a clavecí i corda (BWV 1053). El primer número vocal és una combinació d’”arioso” i de recitatiu que repeteix diverses vegades el vers Gott soll allein mein Herze haben (Només Déu tindrà el meu Cor), el títol i el lema de la cantata. L’ària del tercer número arrenca amb les mateixes paraules, l’orgue obligat amb moments de gran virtuosisme acompanya la veu que transmet la brillantor i l’optimisme del text. Els dos recitatius dels números 4 i 6 no aporten cap contribució musical rellevant, i enquadren l’ària del número 5 que és el moment culminant de l’obra. La música és la del segon moviment del concert indicat abans amb un ritme de siciliana, i el text prové de la Primera carta de Joan (2, 15-16), sobre la necessitat de no estimar les coses del món i consagrar-se exclusivament a l’amor a Déu. El coral final amb el text de Luter indicat cantat amb una melodia del segle XIII clou la cantata que té una durada aproximada d’uns vint-i-cinc minuts.

Discografia seleccionada[modifica]

Referències[modifica]

  1. Traducció de Josep-Miquel Serra. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]
  2. Bíblia Interconfessional Catalana, Barcelona, 2011

Bibliografia[modifica]

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L’âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs[modifica]