Gottfried Benn

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaGottfried Benn
Bundesarchiv-Bild-183-1984-1116-500,-Gottfried-Benn-Arzt-und-Schriftsteller cropped.jpg
Biografia
Naixement 2 maig 1886
Putlitz
Mort 7 juliol 1956 (70 anys)
Berlín Oest
Causa de mort Càncer
Lloc d'enterrament Waldfriedhof Dahlem Tradueix
Grup ètnic Alemanys
Educació Universitat de Bonn
Activitat
Ocupació Poeta, metge escriptor, assagista i novel·lista
Moviment Expressionisme
Conflicte Primera Guerra Mundial i Segona Guerra Mundial
Obra
Obres destacables Morgue and other poems Tradueix
Família
Parella Else Lasker-Schüler
Premis
Signatura

Lloc web Lloc web oficial
IMDB: nm3083748
Modifica les dades a Wikidata

Gottfried Benn (Mansfeld, avui Putlitz, Brandenburg, 2 de maig de 1886 - Berlín, 7 de juliol de 1956)[1] va ser principalment poeta, però també va practicar la prosa en diferents gèneres: assaig, narració, relat. És considerat el poeta alemany més important de la primera meitat del segle XX. Va ser un dels escriptors de major influència abans i després del Tercer Reich.

Biografia[modifica]

Fill d'un pastor protestant, va estudiar medicina i va formar part del cos mèdic de l'exèrcit alemany.[2] El 1912 va publicar el seu primer opuscle, Morgue und andere Gedichte (Morgue i altres poemes), en una edició restringida, la qual, però, va generar una àlgida polèmica i li va brindar una fama pública d'escandalós i provocador que no l'abandonaria ja. No obstant això, el llibre va despertar l'entusiasme dels seus contemporanis, escriptors i artistes gràfics, que es movien en els àmbits de la nova avantguarda berlinesa, l'expressionisme, moviment semblant al futurisme italià i a altres expressions d'avantguarda de l'època.[3]

Poesia[modifica]

La poesia de Gottfried Benn sorgeix en el context historicocultural de les avantguardes de principis del segle XX. Morgue und andere Gedichte serà el llibre que marcarà la seva fama en els cercles culturals del Berlín de principis de segle, i aquesta fama el perseguirà fins a mitjan segle. Morgue és un petit cicle de poemes que reflecteix la formació mèdica de l'autor, en el qual es descriuen cossos humans mutilats, cadàvers al dipòsit, un enterramorts, i detallades descripcions de llocs mèdics sense cap mena de romanticisme, en escenes d'una violència lingüística i atmosfèrica no vista en llengua alemanya des del barroc. La seva següent publicació, serà igualment un breu opuscle, Söhne, una mica més extens que l'anterior, en el qual es repeteixen no pocs dels temes i atmosferes, en una mena d'aprofundiment de les aproximacions prèvies. Tots dos llibres reflecteixen no sols una severa crítica a la societat materialista, sinó que reflecteixen el cataclisme que s'aproximava, i més que tractar-se d'obres de tall profètic, com se sol pensar al respecte no sols de la poesia del període sinó de la dels seus contemporanis expressionistes com Ernst Richard Maria Stadler, Georg Trakl, i Georg Heym, amb sorprenents imatges i un poderós sentit de devastació que prové no sols de l'experiència de l'autor com a metge, sinó de l'herència filosòfica nietzscheana, mostra el deute del poeta amb el filòsof.

No obstant això, a partir de Fleisch, el títol del nou material, la poesia de Benn començarà a experimentar una decidida transformació, i això ho mostra aquest volum en dividir els poemes en blocs clarament identificables, els quals detallen el nou desenvolupament de les seves idees, amb la creació de poemes en clau expressionista en què l'autor comença a desenvolupar la seva teoria del complex ligúric, el qual donarà origen a la seva teoria de la Südwort, la paraula meridional o del sud, clau en el desenvolupament de la seva obra i pensament. Els seus poemes comencen a transformar-se molt ràpidament, adquirint un caràcter monològic, de vegades obertament enigmàtics, i de difícil dilucidació.

Després d'un breu període de suport al nazisme el 1933,[4] molt aviat Benn veurà com el nou estat el perseguirà, en descobrir el seu passat expressionista, atacant-lo per entrar en la categoria de l'art degenerat, encara que, paradoxalment, Heinrich Himmler el defensaria assenyalant que el seu passat resultava irrellevant. No obstant això, el 1938 la Cambra d'Escriptors del Reich prohibiria el seu nom i tancaria tota possibilitat de publicar-li, de manera que Benn hauria de realitzar el que ell mateix va anomenar la forma aristocràtica de l'emigració.[5]

Statische Gedichte serà formalment el primer llibre de poemes de l'autor, si es considera que fins a aquest moment només havia publicat petits opuscles, o recopilacions d'obra, els quals li havien atorgat un indubtable prestigi en els cercles culturals, però no entre el gruix dels lectors. Aquest volum farà que no sols aquest sinó l'obra prèvia sigui revalorada fins a ocupar un lloc de privilegi en la història de la literatura alemanya. En els seus anys finals, Benn desenvoluparà una poesia en què la vellesa i la situació de l'artista en la societat es faran cada vegada més evidents, amb un llenguatge ple de frases melòdiques i memorables, combinat amb poemes d'un llenguatge obertament periodístic i col·loquial, en què un pessimisme cada vegada més poderós es fa present. Els seus últims llibres, Destillationen (1951), Fragmenti (1953) i Aprèslude (1955), no sols constitueixen la culminació d'una obra lírica exemplar, sinó que són el testimoni d'un home que aconsegueix transcendir la condició de mitjana marginació en què havia viscut fins llavors, i que continuen el desenvolupament d'idees i reflexions líriques prèvies: el lloc de l'artista en la societat, la transitorietat, la creació de formes per a vèncer tant aquesta com el caos, fins a desembocar en el tema de la vellesa i el destí de l'art, del creador i de la societat burgesa.

Prosa i assaig[modifica]

La pràctica de la prosa li donarà a Benn l'oportunitat de desenvolupar les idees que havia plasmat en els seus primers poemes. De fet, no és casual que en el seu cas es pugui parlar més aviat d'obra en prosa que de narrativa, ja que els primers textos narratius del període expressionista mostren les mateixes característiques de la seva obra lírica. No hi ha una narració en un sentit tradicional, amb personatges i diàlegs identificables, sinó una ruptura de les fronteres, creació d'atmosferes enrarides, i fragmentació de l'estructura narrativa.

El gènere en el qual sens dubte més brillarà Benn, a més del líric, és el de l'assaig. La reflexió sobre temes estètics serà un exercici constant a partir de la dècada de 1930. El 1933, apareixerà un dels seus llibres més polèmics per la seva oberta tendència pronazi, Kunst und Macht (Art i poder). No obstant això, poc s'ha assenyalat que des del títol es tracta d'un aprofundiment d'algunes idees de Nietzsche.

Obra[modifica]

  • Über die Häufigkeit des Diabetes mellitus im Heer. Dissertació (Berlín, 1912)
  • Morgue und andere Gedichte (1912)
  • Söhne. Neue Gedichte (1913)
  • Gehirne. Novellen (Leipzig, 1916)
  • Fleisch. Gesammelte Gedichte (1917)
  • Die Gesammelten Schriften (1922)
  • Schutt (1924)
  • Spaltung. Neue Gedichte (1925)
  • Gesammelte Gedichte (1927)
  • Oratorium. Das Unaufhörliche (1931),
  • Der neue Staat und die Intellektuellen (1933)
  • Kunst und Macht (1934)
  • Ausgewählte Gedichte (1936)
  • Zweiundzwanzig Gedichte (1943)
  • Statische Gedichte (1948
  • Drei alte Männer (1949)
  • Der Ptolemäer (1949)
  • Ausdruckswelt. Essays und Aphorismen (1949)
  • Trunkene Flut. Ausgewählte Gedichte (1949)
  • Roman des Phänotyp (1943)
  • Doppelleben (1950)
  • Fragmente. Neue Gedichte (1951)
  • Probleme der Lyrik (1951)

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gottfried Benn Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Gottfried Benn». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. cf Primal Vision: Selected Poetry and Prose of Gottfried Benn edited by E. B. Ashton (NY: Bodley Head, 1961; Boyars, 1971; Marion Boyars, 1984, p. x. ISBN 0-7145-2500-6
  3. Cf. Twentieth-Century Culture: A Biographical Companion edited by Alan Bullock and R. B. Woodings Harpercollins, 1984, p.61. ISBN 0-06-015248-6
  4. 88 "writers", from Letters of Heinrich and Thomas Mann, 1900–1949, Volume 12 of Weimar and Now: German Cultural Criticism, University of California Press 1998 ISBN 0-520-07278-2, p. 367-8
  5. Cf. Gottfried-Benn-Gesellschaft e.V. Freiburg im Breisgau, Germany: http://www.gottfriedbenn.de/lebenslauf.php

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]