Gottfried Semper

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaGottfried Semper
Gottfried-semper.jpg
Gottfried Semper
 Professor Dresden Academy of Fine Arts

17 maig 1834 - 9 maig 1849
Dades biogràfiques
Naixement 29 de novembre de 1803
Hamburg
Mort 15 de maig de 1879(1879-05-15) (als 75 anys)
Roma
Sepultura Protestant Cemetery
Nacionalitat Alemanya
Alma mater Universitat de Göttingen
Gelehrtenschule des Johanneums
Universitat de Munic
Activitat professional
Ocupació Historiador de l'art, arquitecte, mestre, catedràtic d'universitat i compositor
Ocupador Dresden Academy of Fine Arts (1834–1849)
Franz Christian Gau
Jacques Hittorff
Gènere Historicisme arquitectònic i neorenaixement
Deixebles Oskar Mothes i Adolf Heinrich Lier
Obra
Obres destacades Semperoper
Museum of Natural History
Museu d'Història de l'Art de Viena
Semper Synagogue
Schwerin Castle
Principals edificis Semperoper
Villa Rosa
Universitat de Zuric
Museu d'Història de l'Art de Viena
Museu d'Història Natural de Viena
Dades familiars
Fills
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Gottfried Semper (Hamburg, 29 de novembre de 1803 – Roma, 15 de maig de 1879). Arquitecte alemany, crític d'art i professor d'arquitectura. Va ser un dels màxims exponents de l'arquitectura historicista i eclèctica de mitjans del segle XIX a Europa, tal com reflecteixen, particulament, els seus edificis públics de Dresden i de Viena. També tingué una gran influència com a professor i teòric, i les seves idees inspiraren arquitectes famosos de la generació següent, creant les bases de la futura arquitectura moderna.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Primers anys (fins al 1834)[modifica | modifica el codi]

Semper era el cinquè fill d'una família d'industrials d'Altona (avui un barri d'Hamburg). Estudia a la Gelehrtenschule des Johanneums d'Hamburg i el 1823 accedeix a la universitat de Göttingen per estudiar historiografia i matemàtiques. Posteriorment, el 1825, estudia arquitectura a la Universitat de Munic amb el professor Friedrich von Gärtner. El 1826, Semper viatja a París per treballar sota les ordres de l'arquitecte Franz Christian Gau, i encara hi viu quan esclata la Revolució francesa de Juliol de 1830. Entre 1830 i 1833 viatja a Itàlia i Grècia per estudiar l'arquitectura i disseny de l'antiguitat clàssica. El 1832 participa durant quatres mesos en una excavació arqueològica a l'Acròpoli d'Atenes. En aquesta època s'interessa en el debat de l'arquitectura i la policromia inspirada en el Biedermeier, centrant-se en la controvèrsia de si l'arquitectura de l'antiga Grècia i l'antiga Roma era pintada o no. Els dibuixos que reproduïen la decoració de les antigues vil·les inspiraren Semper en els seus dissenys posteriors a Dresden i Viena. El 1834 publica Vorläufige Bemerkungen über bemalte Architektur und Plastik bei den Alten (Observacions preliminars sobre l'arquitectura i l'escultura a l'antiguitat), on defensa fermament la seva teoria sobre la policromia en l'arquitectura clàssica, basant-se en la investigació dels pigments de la columna de Trajà a Roma. Aquest estudi li comporta el reconeixement sobtat en els cercles arquitectònics i estètics de l'època a Europa.[1].

Període a Dresden (1834 - 1849)[modifica | modifica el codi]

Dresden, interior del primer Hoftheater (Semper Oper)

El 30 de setembre de 1834 Semper obté la plaça de professor d'arquitectura a la Hochschule für Bildende Künste Dresden (Acadèmia de Belles Arts de Dresden) en gran part gràcies als esforços i el suport del seu antic professor Franz Christian Gau i fa un jurament de lleialtat al rei de Saxònia, Antoni I de Saxònia. Aquesta època, coincideix amb el floriment arquitectònic i artístic de Dresden, cosa que afavoreix l'èxit de l'obra de Semper, com el disseny que realitza de l'interior del que posteriorment s'anomenà la Sinagoga Semper, d'estil neoàrab.[2] L'exterior de la sinagoga es construeix en estil romànic, per no cridar l'atenció, però l'interior inclou decoració morisca: en concret, un llum de plata de la llum eterna, del qual en Richard Wagner i la seva dona Còsima Wagner n'encarreguen una còpia.[3][4] L'alumne de Semper, Otto Simonson, construïria el 1855 la magnífica sinagoga de Leipzig d'estil neoàrab.

El 1841 construeix el primer teatre d'òpera Semperoper, destruït per un incendi el 1869. La seva obra a Dresden es completa amb la galeria Semper del Palau Zwinger, l'Hospital de la Maternitat, el Palau Oppenheim Palace i la Villa Rosa, un encàrrec del banquer Martin Wilhelm Oppenheim. Aquesta última obra esdevingué el prototipus de les cases senyorials alemanyes.

L'1 de setembre de 1835 Semper es casa amb Bertha Thimmig. I formaren una família amb sis fills.

Com a republicà convençut, Semper té un paper destacat, juntament amb el seu amic Richard Wagner, a l'alçament de maig de Dresden el 1849. Ell era membre de la Guàrdia Cívica (Kommunalgarde) i ajuda a erigir barricades als carrers. Quan la rebel·lió fracassa Semper passa a ser considerat un dels líders dels agitadors que reclamen un canvi democràtic i es veu obligat a fugir de la ciutat.

El govern saxó manté una ordre d'arrest fins al 1863. Malgrat això, l'arquitectura de Dresden sempre més ha estat lligada a Semper. Fins al punt que el Joan I de Saxònia li encarrega la reconstrucció del Semperoper, tot i que després d'elaborar-ne els plànols cedeix la construcció al seu fill Manfred.

"Què he fet en 48 anys que la construcció d'una barricada em va perseguir per sempre, declarà, perquè era pràctic, i com que era pràctic va ser bonic", va escriure Semper consternat.[5]

Període postrevolucionari (1849 - 1855)[modifica | modifica el codi]

Després d'estades a Zwickau, Hof, Karlsruhe i Estrasburg, Semper finalment acaba tornant a París, igual que molts altres republicans desil·lusionats de les revolucions de 1848 (com Heinrich Heine i Ludwig Born). A la tardor de 1850 viatja a Londres, Anglaterra. Va ser una època de contractes ocasionals - incloent la participació en el disseny de la carrossa fúnebre per al Duc de Wellington i els dissenys de les seccions canadenca, danesa, sueca i otomana de l'Exposició de 1851 al Crystal Palace. Si la seva estada a Londres va ser decebedora professionalment, va resultar ser un període fèrtil per al desenvolupament teòric, creatiu i acadèmic de Semper. El 1851 publica Die Vier Elemente der Baukunst (Els quatre elements de l'arquitectura) i el 1852 Wissenschaft, Industrie und Kunst (Ciència, indústria i art). Aquestes obres serien la base per a la seva posterior i àmpliament reconeguda, Der Stil in den technischen und tektonischen Künsten oder Praktische Aesthetik (L'estil en les arts tècniques i tectòniques o l'estètica pràctica), que es publica en dos volums el 1861 i 1863.[6]

Període a Zuric (1855 - 1871)[modifica | modifica el codi]

Gottfried Semper
Polytechnikum in 1865
ETH Zürich Hauptgebäude (edifici principal)
Stadthaus (ajuntament) Winterthur

Amb l'inici de la revolució industrial l'Antiga Confederació Suïssa planeja establir una escola politècnica a Zuric. El govern anomena Semper president del jurat que ha de seleccionar el projecte. Però Semper no troba cap candidat apte i acabàadissenyant l'edifici ell mateix. L'edifici (construït del 1853 al 1864) està situat en un punt privilegiat de la ciutat, i tot i les remodelacions posteriors continua evocant el concepte de Semper. Actualment és la seu de la Universitat de Zuric i de l'ETH Zürich.

El 1855 Semper esdevé professor d'arquitectura de la nova escola, i el seu llegat el veiem en l'èxit posterior de molts dels seus alumnes, com l'arquitecte suís Emil Schmid. Amb el seu ingrés com a professor, Semper reuneix la seva família, portant-los a Zuric des de Saxònia. L'ajuntament de Winterthur es troba entre altres edificis dissenyats per Semper a Suïssa.

Entre 1864 i 1866, per encàrrec del rei Lluís II de Baviera, Semper dissenya un teatre dedicat a Wagner que s'havia de construir a Munic. Però tot i que aquest no s'arriba a realitzar, molts dels seus elements s'usaren en la construcció posterior del teatre de Bayreuth.

Últims anys (des de 1871)[modifica | modifica el codi]

Retrat de Gottfried Semper poc abans de la seva mort, de Franz von Lenbach

Durant la dècada de 1860 a Viena es discutia si calia posar ordre a la dispersió de la col·lecció d'art imperial en diferents edificis. El 1869 Semper presenta una proposta de reordenació de la Ringstraße, on edificaria els nous museus, formant part del projecte d'un gegantí "Fòrum Imperial" que no es va realitzar completament, però sí que es construeixen l'anomenat Neue Burg, el Museu d'Història de l'Art de Viena i el Museu d'Història Natural, edificats a banda i banda de la Plaça de Maria Teresa. També dissenya el Burgtheater. El 1871 Semper es trasllada a Viena per emprendre els projectes. Durant la construcció té grans desacords amb l'arquitecte associat (Karl Freiherr von Hasenauer), fet que el porta a renunciar al projecte el 1876. L'any següent, la seva salut comença a deteriorar-se. Mor dos anys més tard, durant una visita a Itàlia, i està enterrat al Cementiri Protestant de Roma.[7]

Neues Hoftheater (Semperoper)

Obra (selecció)[modifica | modifica el codi]

La Sinagoga Semper ca. 1860

Escrits[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. The Dictionary of art.New York : Grove; London : Macmillan, 1996. P. 397
  2. H.A. Meek, The Synagogue, Phaidon, 1995, p. 188
  3. Colin Eisler "Wagner's Three Synagogues", Artibus et Historiae 2004, Vol. 25/Nr. 50
  4. Eytan Pessen, Zusammenhängende Reliquien, eine Geschichte über Richard Wagner und Gottfried Semper, pp. 1-22, Semperoper Dresden, Erchien in Wagnerjahr 2013, Spielzeit 2012-2013 & 2013-2014
  5. Letter to Heinrich Hübsch, January 1852
  6. Curl, James Stevens. A Dictionary of Architecture and Landscape Architecture. Second Edition. Oxford University Press, 2006, p. 880. ISBN 0-19-860678-8. 
  7. Non-Catholic Cemetery in Rome databases Semper Goffredo

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Berry, J. Duncan. The Legacy of Gottfried Semper. Studies in Späthistorismus (Ph. D. Diss., Brown University, 1989).
  • Breitschmid, Markus. Can architectural art-form be designed out of construction? Carl Boetticher, Gottfried Semper, and Heinrich Woelfflin: a sketch of various investigations on the nature of "Tectonic" in nineteenth-century architectural theory, (Blacksburg: Architecture Edition, 2004). ISBN 978-0-9702820-8-8
  • Hvattum, Mari. Gottfried Semper and the Problem of Historicism (Cambridge, 2004). ISBN 0-521-82163-0
  • Herrmann, Wolfgang. Gottfried Semper: In Search of Architecture (Cambridge, MA/London, 1984). ISBN 0-262-08144-X
  • Karge, Henrik (ed.). Gottfried Semper. Die moderne Renaissance der Künste (Berlin, 2006). ISBN 3-422-06606-3
  • Mallgrave, Harry Francis. Gottfried Semper - Architect of the Nineteenth Century (New Haven/London, 1996). ISBN 0-300-06624-4
  • Mallgrave, Harry Francis. Modern Architectural Theory: A Historical Survey, 1673-1968 (Cambridge, 2005). ISBN 0-521-79306-8
  • Mallgrave, Harry Francis. Architectural Theory: An Anthology from Vitruvius to 1870 (Malden, MA/Oxford, 2006). ISBN 1-4051-0258-6
  • Muecke, Mikesch W. Gottfried Semper in Zurich - An Intersection of Theory and Practice (Ames, IA, 2005). ISBN 978-1-4116-3391-9
  • Nerdinger, Winfried and Werner Oechslin (eds.). Gottfried Semper 1803-1879 (Munich/Zurich, 2003). ISBN 3-7913-2885-9
  • Semper, Gottfried. Escritos fundamentales de Gottfried Semper : el fuego y su protección (Barcelona : Fundación Arquia, cop. 2014). ISBN 9788494034329.
  • Semper, Gottfried. The Four Elements of Architecture and Other Writings. Trans. Harry F. Mallgrave and Wolfgang Herrmann (Cambridge, 1989). ISBN 0-521-35475-7
  • Semper, Gottfried. Semper, el estilo : el estilo en las artes técnicas y tectónicas, o, Estética práctica y textos complementarios. Trans. Trad. Juan Ignacio Azpiazu (Buenos Aires : Azpiazu, 2013). ISBN 9789872876616
  • Semper, Gottfried. Style in the Technical and Tectonic Arts; or, Practical Aesthetics. Trans. Harry F. Mallgrave (Santa Monica, 2004). ISBN 0-89236-597-8

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gottfried Semper Modifica l'enllaç a Wikidata