Govern electrònic

De Viquipèdia

El govern electrònic és aquell que aplicant i usant les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) aspira a la millora de la prestació de serveis, a la participació ciutadana i a la transformació de les relacions internes i externes.[1] És a dir, implica participació i relacions bidireccionals.[2] El govern electrònic també es coneix com a e-govern i engloba des de la Administració electrònica a la democràcia electrònica.[3]

Història[modifica]

El govern electrònic va emergir sorgir a finals de la dècada de 1990 impulsat per conferències i revistes científiques,[4] per millorar la gestió dels assumptes públics en termes d'economia, eficiència, eficàcia i productivitat, i la consolidació de la societat de la informació i el coneixement ha acabat modificant substancialment l'activitat de les administracions públiques, que han hagut d'adaptar-s'hi, donant lloc a noves estructures organitzatives i noves formes de relació amb els ciutadans, destinant cada cop més recursos econòmics i personals a la provisió de serveis públics en línia i l'ús de les TIC en els processos administratius interns.[5]

En 2007, Àustria va aconseguir el 100 % de disponibilitat en línia, seguida de prop per diversos països.[6] A Catalunya, la llei 29/2010 regula tot el que fa referència al govern electrònic.[7]

Tipus de govern electrònic[modifica]

L'administració electrònica és una àrea important de la informàtica administrativa. Implica l'aspecte tècnic d'aportació de solucions de programari adequades, que ha de prestar especial atenció a l'augment de la seguretat de les dades i a la possibilitat d'arxivar i fer el seguiment dels processos. La creació d'interoperabilitat entre institucions, instal·lacions, països i estats sobre l'harmonització de la terminologia, l'adaptació de sistemes i la creació associada d'interoperabilitat. La disponibilitat per utilitzar l'administració electrònica ha de procurar augmentar la participació dels col·lectius vulnerables.

L'OCDE organitza els tipus de govern electrònic segons el grau d'implicació en temes relacionats amb els valors de govern:[8]

  • Tipus 1: Models de prestació de serveis: Entre 2000 i 2007, el model de la UE utilitzat per a l'avaluació comparativa a Europa contenia quatre etapes seqüencials: informació, interacció unidireccional, interacció bidireccional i caixa electrònica, als que en 2007 es va afegir la personalització (la prestació de serveis proactiva i/o automàtica d'un servei atorgat per llei).
  • Tipus 2 i 3: Models de canvi organitzatiu: Els models d'aquesta categoria tracten la interoperabilitat i la integració de serveis entre departaments governamentals.
  • Tipus 4: Models de millora de govern: relacionen l'ús de les TIC amb factors específics de govern a govern.

Participació ciutadana[modifica]

Un dels objectius d'algunes iniciatives d'administració electrònica és una major participació ciutadana a través d'internet i crear un govern més transparent, incorporant la societat civil a la presa de decisions públiques[9] i permetent als votants veure immediatament com i per què els seus representants a la capital voten tal com ho fan. Un govern teòricament podria avançar més cap a una veritable democràcia amb l'aplicació adequada de l'administració electrònica. La transparència del govern donarà informació al públic sobre com es prenen les decisions i farà que els funcionaris electes o els funcionaris públics siguin responsables de les seves accions. El públic podria esdevenir una influència directa i destacada en la legislatura del govern fins a cert punt.[10]

Avantatges ambientals[modifica]

Els serveis governamentals en línia redueixen la necessitat de formularis en paper, i si els ciutadans poden sol·licitar serveis o permisos governamentals en línia, no han de dirigir-se a una oficina governamental, cosa que podria condueix a una menor contaminació atmosfèrica dels vehicles de gas i gasoil.[11]

Referències[modifica]

  1. «E-government - political science» (en anglès). [Consulta: 7 abril 2021].
  2. «About e-Government». [Consulta: 7 abril 2021].
  3. Hosein Jafarkarimi, Alex Sim, Robab Saadatdoost, Jee Mei Hee. «The Impact of ICT on Reinforcing Citizens' Role in Government Decision Making». International Journal of Emerging Technology and Advanced Engineering, Jan 2014. [Consulta: 15 Dec 2014].
  4. Åke Grönlund, Thomas A Horan «Introducing e-Gov: History, Definitions, and Issues» (en anglès). Communications of the Association for Information Systems, 15, 39, 2004, pàg. 713-729 [Consulta: 24 juliol 2022].
  5. MEMORIA para la solicitud de VERIFICACIÓN DE TÍTULO. MÁSTER UNIVERSITARIO EN ADMINISTRACIÓN Y GOBIERNO ELECTRÓNICO (en castellà). UOC, 2019. 
  6. Grönlund, Åke. Ten Years of E-Government: The ‘End of History’ and New Beginning (en anglès). Swedish Business School Fakultetsgatan, 2010, p. 13 [Consulta: 24 juliol 2022]. 
  7. Llei 29/2010 d'ús dels mitjans electrònics en el sector públic de Catalunya PAE Ministerio de Asuntos Económicos y Transformación Digital
  8. Grönlund, Åke. Ten Years of E-Government: The ‘End of History’ and New Beginning (en anglès). Swedish Business School Fakultetsgatan, 2010, p. 17-20 [Consulta: 24 juliol 2022]. 
  9. «Què és Participació ciutadana a gencat». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 24 juliol 2022].
  10. Sinrod, Eric J. «A look at the pros and cons of e-government». USA Today, 30-06-2004.
  11. «Report to Congress on the Benefits of the President's E-Government Initiatives ("Business Gateway," p. 50)», 2009. Arxivat de l'original el 26 de febrer 2009.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Govern electrònic