Grégoire de Saint-Vincent

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaGrégoire de Saint-Vincent
Grégoire de Saint-Vincent (1584-1667).jpg
Dades biogràfiques
Naixement 8 de setembre de 1584
Bruges, Països Baixos espanyols
Mort 27 de gener de 1667(1667-01-27) (als 82 anys)
Gant, Països Baixos espanyols
Religió Catolicisme
Alma mater Collegio Romano, avui (Pontifícia Universitat Gregoriana)
Activitat professional
Camp de treball Geometria
Ocupació Matemàtiques
Organització Universitat de Lovaina
Influències de Clavius
Va influir a
Orde Companyia de Jesús
Modifica dades a Wikidata

Grégoire de Saint-Vincent, Gregorius de Sancto Vincentio en llatí (Bruges (Països Baixos espanyols), 8 de setembre del 1584 - Gant, 27 de gener del 1667) va ser un matemàtic jesuïta flamenc del segle XVII.

Vida[modifica]

No es coneix gens de la vida de Sant-Vincent abans d'ingressar al col·legi jesuïta de Bruges el 1595. A partir de 1601 va estudiar filosofia i matemàtiques al col·legi de Douai, a nord de França i el 1605 va ingressar a l'orde jesuïta. El 1611 es traslladà a Roma on completà els seus estudis matemàtics al Collegio Romano sota la direcció de Christopher Clavius.[1]

El 1613 fou ordenat sacerdot i els anys següents féu de professor a diverses escoles jesuïtes del seu país (Brussel·les i 's-Hertogenbosch). Després d'un breu període de capellà de les tropes espanyoles estacionades als Països Baixos, a partir de 1616 romangué a la casa jesuïta d'Anvers, de la que era rector un altre matemàtic jesuïta conegut: François d'Agullon.

El 1621 passà a ser professor de matemàtiques de la Universitat de Lovaina on tingué, entre els seus alumnes destacats, Jean-Charles della Faille. Després d'una estança a Roma, on polemitzà amb Grienberger (successor de Clavius al Collegio Romano) per la seva solució a la quadratura del cercle, deixà Lovaina per Praga el 1627.

El 1628 patí un primer atac d'apoplexia del que mai es recuperaria plenament, i que posà fi al seu període més creatiu.[2] El 1632 retornà al seu país i s'instal·là al col·legi de Gant, on patí un nou atac d'apoplexia el 1655. Morí a aquesta ciutat el 1667.

Obra[modifica]

Opus geometricum posthumum, 1668

La seva obra més important és l'Opus Geometricum, publicada a Anvers el 1647, tot i que va ser escrita molt abans, amb tota seguretat (potser vers el 1624).[3] Malgrat la penosa impressió que dóna el llibre pel seu desordre aparent, en ell s'hi poden trobar idees que han estat força fructíferes en el desenvolupament posterior de les matemàtiques. Potser la més interessant d'elles és el descobriment de les propietats de les àrees sota una hipèrbola equilàtera . Va demostrar que si quatre punts de la hipèrbola es troben en la relació , aleshores les àrees sota la hipèrbola en els intervals i són iguals.[4] Dos anys després, el també jesuïta Alfonso Antonio de Sarasa va descobrir les implicacions logarítmiques d'aquesta demostració[5] i una forma per calcular els logaritmes naturals, és a dir, els logaritmes en base .

Referències[modifica]

  1. Naux, pàgina 102.
  2. Naux, pàgina 103.
  3. Naux, pàgina 94.
  4. Katz, pàgines 449-450.
  5. de Sarasa, Alfonos Antonio. Solutio problematis a R.P. Marino Mersenno Propositi. Anvers, 1649. Datis tribus quibuscumque magnitudinibus, rationalibus vel irrationalibus, datisque duarum ex illis Logarithmis, tertiae Logarithmum Geometrice invenire.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]