Graèllsia

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaGraèllsia
Graellsia isabellae
Graellsia isabellae1.jpg
Femella
Graellsia isabelae murcia.JPG
Mascle
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Arthropoda
Classe Insecta
Ordre Lepidoptera
Família Saturniidae
Gènere Graellsia
Espècie Graellsia isabellae
(Graells, 1849)
Nomenclatura
Sinònims
  • Actias isabellae
  • Saturnia isabellae
Distribució
Répartition graellsia isabellae.svg
Distribució de G. isabellae
Modifica dades a Wikidata

La graèllsia (Graellsia isabellae) és una papallona nativa de la península Ibèrica i França, pertanyent a la família Saturniidae, d'un gran valor per als col·leccionistes entomològics, motiu pel qual s'ha vist perseguida arreu i amenaçada en algunes regions.[1]

Descripció[modifica]

Adult[modifica]

Gran papallona, amb una envergadura alar d'entre 65 i 100 mm.[2] Fort dimorfisme sexual. Els mascles estan dotats de grans antenes plomoses, mentre que les de les femelles són gairebé filiformes. Les ales són verdes, amb les venes de color castany i unes vistoses taques encerclades de negre al centre. Les dels mascles estan dotades de grans cues (d'uns 3 cm) i les de les femelles tenen les cues molt més curtes.

Larva[modifica]

Poden arribar fins a 80 mm de llargària i passen per quatre estadis.[2] En el moment de nàixer són negres; més tard, gris marró, i al final són verdes amb punts blancs. Tenen alguns pèls llargs, que ajuden a dissimular-les entre les fulles del pins.

Biologia[modifica]

Els adults volen entre l'abril i juny, depenent de la localitat.[3] Les arnes són actives des que comença a vesprejar fins a la mitjanit, de vegades amb baixes temperatures.

Reproducció[modifica]

Eruga de graèllsia al final del desenvolupament larvari

Al cap de poc de sortir del capoll, les femelles, des d'una branqueta, expulsen una feromona que els mascles capten gràcies a les antenes.[3] Després de la còpula, les femelles ponen entre 100 i 150 ous fecundats a les branques dels pins, en grups no superiors a 15. La larva neix entre 18 i 30 dies més tard i comença immediatament a alimentar-se d'agulles de pi.[3] Les erugues passen per cinc fases durant un període d'un mes i mig aproximadament, i es poden trobar fins a finals de juliol.[3] Aleshores, baixen a terra on fan el capoll entre les acícules mortes. En aquesta etapa de crisàlide, passa tota la tardor i l'hivern, fins a la sortida dels adults, la primavera següent; ocasionalment, poden passar una temporada més en estat de pupa.[3]

Alimentació[modifica]

Les erugues s'alimenten d'agulles de pi, en llibertat principalment de pi roig (Pinus sylvestris) i més rarament de pinassa (P. nigra),[3] encara que també es pot alimentar de pinastre (P. pinaster), de pi blanc (P. halepensis) i de pi insigne (P. radiata). Sembla que té dificultats per aprofitar les espècies de pi no natives.[4] La seva dieta a base de pi fa que normalment sigui víctima dels pesticides dirigits sobre la processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa).

No s'alimenta durant l'etapa d'adult, fet pel qual rarament viuen més de 8 dies.[3]

Referències[modifica]

  1. «graèllsia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 «Graellsia isabellae» (en anglès). Saturniidae of the Western Palaearctic. A.R. Pittaway. [Consulta: 7 febrer 2013].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 «Graellsia isabelae» (en castellà). Bases ecológicas preliminares para la conservación de las especies de interés comunitario en España: invertebrados. HELENA ROMO, ENRIQUE GARCÍA-BARROS, JOSÉ MARTÍN CANO, JOSEP YLLA, MIGUEL LÓPEZ MUNGUIRA. 2012. [Consulta: 31 agost 2015].
  4. Ylla I Ullastre, J. 1997. Història Natural del Lepidòpter Graellsia isabellae (Graells, 1849), Pàgina 131. Institut d'estudis catalans, Barcelona

Enllaços externs[modifica]