Grażyna Bacewicz

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGrażyna Bacewicz
Grazyna bacewicz.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 febrer 1909 Modifica el valor a Wikidata
Łódź (Polònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 gener 1969 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Varsòvia (Polònia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Militar de Powązki Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Música Fryderyk Chopin (–1932)
École Normale de Musique de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositora, pianista, concertino, professora de música, coreògrafa, musicòloga, violinista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Música Fryderyk Chopin Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera, simfonia i música clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsNadia Boulanger Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1948Jocs Olímpics d'estiu de 1948 Modifica el valor a Wikidata
Família
PareVincas Bacevičius Modifica el valor a Wikidata
GermansVytautas Bacevičius, Kęstutis, Bacevičius i Wanda Bacewicz Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Grażyna Bacewicz - signature.png Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm2344171 Spotify: 3NcNY4xIKsMItzdecOxWrB Musicbrainz: 1bd0db84-fa04-480e-ba68-b4b1d2ff3bb1 Discogs: 1758065 IMSLP: Category:Bacewicz,_Grażyna Allmusic: mn0001605379 Modifica el valor a Wikidata

Grażyna Bacewicz, AFI [ɡraˈʐɨna baˈt͡sɛvit͡ʂ], (Łódź, Polònia, 5 de febrer de 1909Varsòvia, 17 de gener de 1969) fou una compositora, pianista i violinista polonesa.[1]

Grażyna Bacewicz és la principal compositora de la seva generació, així com la dona que més lluny havia arribat fins llavors en aquest camp en tota la història de la música occidental. La seva música no s'ha difós molt a l'estranger, però en el seu país va ser una importantíssima referència i va constituir un vincle entre la figura de Szymanowski i les de Lutosławski i Penderecki.[2]

Va conrear a la màxima alçada tres branques de la música. A més de compositora, va ser una estupenda violinista, fent gires per tot Europa. La seva interpretació del Primer concert de Szymanowski a París, el 1946, va ser molt comentada. També es va produir com a pianista, tocant obres pròpies i d'altres compositors. A part de la música, Bacewicz va tenir temps per escriure diverses novel·les, nombrosos contes i alguna obra de teatre.[2]

Biografia[modifica]

Educació musical[modifica]

Pertanyent a una família de músics, el seu pare Vincas Bacevičius (1875-1952), i els seus germans, Kęstutis (1904-1993) i Vytautas (1905-1970), també eren músics. Després d'haver après a tocar el piano i el violí amb el seu pare, Grażyna va continuar la formació musical el 1919 al Conservatori Musical Helena Kijenska-Dobkiewiczowa a Łódź,[3] juntament amb el seu germà Kęstutis al qual estava molt unida. Més tard, com a violinista de concert, va estrenar moltes de les seves pròpies sonates amb Kęstutis al piano.[1] El 1923 la família es va traslladar a Varsòvia, on Grażyna va continuar la seva formació al Conservatori, composició amb Kazimierz Sikorski, violí amb Józef Jarzębski i piano amb Józef Turczyński. A més va començar la carrera de Filosofia a la Universitat de Varsòvia, estudis que va abandonar al cap d'un any i mig. També va deixar de tocar el piano i finalment es va graduar al Conservatori el 1932 amb diplomes de violí i composició.[3] Una influència important en la vida de Bacewicz, que va compartir amb altres joves compositors polonesos, va ser conèixer Karol Szymanowski al Conservatori. Mentre que en el passat els polonesos buscaven la cultura i la musicalitat de la influència alemanya (igual que el mateix Szymanowski), els seus propis viatges i exploracions a altres cultures europees la van fer instar a ampliar els seus horitzons deixant Polònia.[1]

Gràcies a la generositat d'Ignacy Jan Paderewski, el virtuós pianista, compositor i estadista polonès, va rebre una beca aquell mateix any per estudiar composició a l'École Normale de Musique de París. Allà va rebre classes de composició de Nadia Boulanger i, en privat, de violí del violinista André Touret.[4] Durant aquest temps, va compondre Sonatina per a piano, Suite infantil (per a piano) i el Quintet de vent, de 1932, un model de neoclassicisme, que va ser la primera composició que va obtenir un primer premi en un concurs per a joves compositors.[1] Després d'un breu període en el qual va tornar a Łódź per fer de professora, va tornar a París per estudiar amb el violinista hongarès Carl Flesch el 1934.[3]

Solista i professora de violí[modifica]

El primer èxit en solitari de Bacewicz va arribar el 1935, amb la primera menció al I Concurs Internacional de Violí Henryk Wieniawski de Varsòvia.[3] L'any següent va ser concertista de l'Orquestra Simfònica de Ràdio Polònia (1936 - 1938) dirigida per Grzegorz Fitelberg, i també va fer de solista en diverses ciutats d'Europa de Lituània, França, Espanya i altres països, presentant-se sovint amb el seu germà, el reputat pianista Kiejstut, abans de tornar a Polònia just abans de la Segona Guerra Mundial. Durant l'ocupació nazi va fer concerts clandestins, a més de tocar al Main Relief Council.[3] Després de la guerra, va continuar fent recitals fins al 1953, a Bèlgica, Txecoslovàquia, l'URSS, Romania, Hongria i França. Principalment eren concerts de violí, però també de piano.[3]

Mentrestant, el 1945 es va incorporar al Conservatori Nacional (ara l'Acadèmia de la Música) a Łódź com a professora de teoria de la música i professora de violí.[3] Al llarg dels anys cinquanta es va dedicar gairebé exclusivament a la composició i la docència.[5]

Guanyà amb les seves obres diversos premis, entre els quals destaquen el primer premi del concurs internacional Chopin, el 1949, pel Concert per a piano; el premi nacional de Polònia, el 1950, pel seu Concert per a orquestra de corda; el primer premi a la Competició Internacional de Compositors de Lieja (1951) pel seu quartet de corda núm. 4; la Medalla d'Or al concurs Queen Elisabeth de Brussel·les (1965) pel concert de violí núm. 7 i, el 1960, a París, un premi de composició per Música per a violins, trompeta i percussió.

Des de 1966 fins a la seva mort, va treballar a l'Escola Superior de Música (ara l'Acadèmia de la Música) de Varsòvia, on va dirigir una classe de composició i va ser professora el 1967. També va participar sovint en els jurats de concursos de violí i composició arreu d'Europa, inclosos a Lieja, París, Moscou, Nàpols, Budapest, Poznań i Varsòvia. També va ser vicepresidenta de la Unió de Compositors Polonesos de 1955 a 1957, i de nou de 1960 a 1969.[3]

Bacewicz va evitar concedir entrevistes i conferències públiques: només dues entrevistes van aparèixer en forma impresa durant la seva vida. Les seves publicacions literàries es van limitar a Znak Szczególny ('Marca de naixement'), un volum prim d'anècdotes autobiogràfiques, destacable pel seu to d'autocrítica i d'humor irònic. Fins i tot aquest volum, però, es va publicar després de la seva mort publicat per Czytelnik el 1970 (2a edició el 1974).[3] La majoria dels textos de Bacewicz van aparèixer pòstumament, en edicions preparades i anotades pel "guardià" del seu patrimoni artístic, la germana menor, poeta i editora literària, Wanda Bacewicz.[6]

La prematura mort de Grażyna Bascewicz, als seixanta anys, i els seus forts vincles amb el passat, van fer inevitable que cedís el lloc de primacia en el panorama compositiu polonès a dues figures una mica més joves, Lutosławski i Penderecki.[2]

Estil compositiu[modifica]

En la seva obra destaca la incorporació d'elements folklòrics i la llibertat d'escriptura.[7] Se sol dividir l'estil compositiu de Bacewicz en tres períodes.

Durant el primer període (1932-1944) es pot veure el desenvolupament i refinament de l'estil neoclàssic de Bacewicz. Tan sols una petita part de les obres d'aquesta primera època han estat publicades, però en destaca la claredat, enginy i brevetat, i alhora la introducció d'elements folklòrics.[5]

El segon període (1945 -1959), després de la guerra, va començar a evolucionar cap a una música més personal, deixant de banda el chic parisenc. És en aquest període en què compon els concerts per a violí núm. 3 i 5, la sonata per a piano núm. 2, el quartet de corda núm. 3, i el concert per a orquestra de cordes, les obres que més van quallar entre el públic. Igual que altres compositors de l'època, utilitza cançons del folklore, tant directament com indirecta.

En el tercer període (1960-1969), igual que els seus contemporanis va haver de fer front a la nova generació de joves compositors i el flux de les noves avantguardes. En algunes obres, com en el quartet de corda núm. 6, inclou passatges dodecafònics, i experimenta, però va tornar al seu estil.[5]

Obres[modifica]

Violí[modifica]

Amb piano[modifica]

  • Kaprys núm. 1 (1932)
  • Witraż (1932)
  • Andante i allegro (1934)
  • Pieśń litewska (1934)
  • Tema i Variacions (1934)
  • Llegenda (1945)
  • Concertino (1945)
  • Sonata núm. 1 ‘da camera’ (1945)
  • Kaprys (1946)
  • Łatwe utwory [Peces fàcils] (1946)
  • Sonata, núm. 2 (1946)
  • Sonata núm. 3 (1948)
  • Taniec polski 1948
  • Łatwe utwory, 1949
  • Melodia, 1949
  • Oberek núm. 1, 1949
  • Sonata núm. 4, 1949
  • Taniec antyczny [Dansa antiga], 1950
  • Sonata núm. 5, 1951
  • Taniec mazowiecki, 1951
  • Oberek núm. 2, 1951
  • Kołysanka [Cnçó de bressol], 1952
  • Taniec słowiański, 1952
  • Humoresque, 1953
  • Partita, 1955

Per a violí sol[modifica]

  • Sonata, 1929
  • Sonata núm.1, 1941
  • Kaprys polski, 1949
  • Kaprys núm.2, 1952
  • Sonata núm.2, 1958
  • 4 kaprysy, 1968

Per a dos violins[modifica]

  • Suite, 1943
  • Łatwe duety [Duets fàcils], 1945

Orquestra[modifica]

  • 4 simfonies
  • 7 concerts per a violí
  • 2 Concerts per a piano
  • 2 Concerts per a violoncel
  • Concert per a orquestra
  • Concert per a viola
  • Simfonieta per a orquestra de cambra (1929)
  • Suite per a cordes (1931)
  • 3 Caricatures per a orquestra (1932)
  • "Processó d'alegria" per a orquestra (1933)
  • Simfonieta per a orquestra de cordes (1935)
  • Introducció i capritx (1947)
  • Rapsòdia polonesa per a violí i orquestra (1949)
  • Uwemtua polska
  • Partita
  • Wariacje
  • Música per a cordes, trompetes i percussió
  • "Pensieri notturni" per a orquestra de cambra
  • Divertimento per a cordes
  • Música simfònica
  • "Contradizione" per a orquestra de cambra
  • "in una parte"

Música de cambra[modifica]

  • Quintet de fusta (flauta, oboè, clarinet, fagot i trompa) (1932) – Primer premi al Concours de la Société "Aide aux femmes de professions libres", Paris, 1933
  • Variacions sobre una cançó popular Lituana per a violí i piano (1934)
  • Trio per a oboè, violí i violoncel (1935)
  • Sonata per a oboè i piano (1937)
  • Quartet de corda núm. 1 (1938)
  • Quartet de corda núm. 2 (1942)
  • Suit per a dos violins (1943)
  • Sonata da camera, per a violí i piano (1945)
  • Andante sostenuto (4t moviment de la Sonata da camera per a violoncel (o violí) i orgue (1946)
  • Trio per a oboè, clarinet i fagot (1948)
  • Sonata núm. 2 per a violí i piano (1946)
  • Capritx per a violí i piano (1946)
  • Sonata núm. 3 per a violí i piano (1947)
  • Dansa Polonesa per a violí i piano (1948)
  • Capritx Polonès per a clarinet i piano (1949, trans. 1954)
  • Melodia i Capritx per a violí i piano (1949)
  • Sonata núm. 4 per a violí i piano (1949)
  • Quartet per a quatre violins (1949)
  • Oberek núm. 1 per a violí i piano (1949)
  • Quartet de corda núm. 3 (1947)
  • Quartet de corda núm. 4 (1951) – Primer premi al Concours International pour Quatuor a Cordes, Liege, 1951
  • Oberek núm. 2 per violí i piano (1951)
  • Mazovian Dance per a violí i piano (1951)
  • Sonata núm. 5 per a violí i piano (1951)
  • Quintet per a piano núm. 1 (1952)
  • Cançó de bressol per a violí i piano (1952)
  • Dansa eslava per a violí i piano (1952)
  • Humoresque per a violí i piano (1953)
  • Quartet de corda núm. 5 (1955)
  • Sonatina per a oboè i piano (1955)
  • Partita per a violí i piano (1955)
  • Quartet de corda núm. 6 (1960)
  • Quartet per a 4 violoncels (1964)
  • Incrustacions per a trompa i ensemble de cambra (1965)
  • Quintet per a piano núm. 2 (1965)
  • Trio per a oboè, arpa i percussió (1965)
  • Quartet de corda núm. 7 (1965)

Piano[modifica]

  • Tema i variacions, 1924
  • Preludium, 1928
  • Allegro, 1929
  • Sonata, 1930
  • Toccata, 1932
  • 3 peces característiques, 1932
  • Sonatina, 1933
  • Suita dziecięca [Suit dels nens], 1933
  • Scherzo, 1934
  • Sonata, 1935
  • 3 groteski, 1935
  • 3 preludia, 1941
  • Krakowiak koncertowy, 1949
  • Sonata núm.1, 1949
  • Etiuda tercjowa [Estudi a terceres], 1952
  • Sonata núm.2, 1953
  • Sonatina núm.2, 1955
  • 10 etiud koncertowych, 1956
  • Mały tryptyk [Petit tríptic], 1965
  • "Esquisse" per a òrgue, 1966

Música vocal[modifica]

Amb orquestra[modifica]

  • "De profundis", 1932
  • 3 Cançons, 1938
  • Kantata olimpijska, 1948
  • Kantata na 600-lecie Uniwersytetu Jagiellońskiego per a cor i orquestra, 1964

Sense orquestra[modifica]

  • Cançons (amb violí i piano): Róze [Roses], 1934
  • Mów do mnie, o miły [Parla'm a mi, estimada], 1936
  • Oto jest noc [Aquí ve la nit], 1947
  • Rozstani, 1949
  • Smuga cienia [Camí d'ombra], 1949
  • Usta i pełnia [Llavis i plenitud], 1949
  • Boli mnie głowa, 1955
  • Dzwon i dzwonki, 1955
  • Nad wodą wielką i czystą, 1955
  • Sroczka, 1956

Música d'escena[5][modifica]

  • Ballet El Rei camperol
  • L'aventura del Rei Artur per a la ràdio
  • Esik w Ostendzie, ballet còmic
  • Desig, ballet inspirat en el Désir attrapé par la queue de Pablo Picasso
  • Música per a 7 obres de teatre[5]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Rosen, Judith. «Grażyna Bacewicz: Her Life and Works» (en anglès). University of Southern California. [Consulta: 12 maig 2021].
  2. 2,0 2,1 2,2 Guibert, Alvaro. «Programa de mà» (en castellà). Fundació March. [Consulta: 11 maig 2020].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 «Biografia» (en anglès). Centre d'informació de la música polonesa, Unió de compositors polonesos, novembre de 2001. [Consulta: 12 maig 2020].
  4. «Biografia» (en castellà). Instituto de la Mujer. [Consulta: 11 maig 2020].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Grazyna Bacewicz, New Grove, Oxford Music Online» (en anglès). [Consulta: 28 març 2017].
  6. Trochimczyk, Maja. «Vol. 5 No. 1: Bacewicz and Wilk Prizes Bacewicz, Wilk Prizes, and Polish Music Secrets» (en anglès). Polishmusic. [Consulta: 12 maig 2020].
  7. Tom núm. 1 pàg. 33 d'Auditorium, Cinco Siglos de Música Inmortal d'editorial Planeta

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Grażyna Bacewicz
  • Rosen, Judith. Grażyna Bacewicz, her life and works. Friends of Polish Music, University of Southern California School of Music, 1984. ISBN 9780916545024. 
  • Tom núm. 1, pàg. 33 d'Auditorium, Cinco Siglos de Música Inmortal, d'editorial Planeta.