Grace Oladunni Taylor

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGrace Oladunni Taylor

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 abril 1937 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Afganistan Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióQueen's School, Ibadan‎ (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbioquímica, acadèmica, professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
Activitat1970 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorUniversitat d'Ibadan Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Grace Oladunni Taylor (Afganistan, 24 d'abril de 1937) també coneguda com Grace Oladunni Lucia Olaniyan-Taylor és una bioquímica, antiga universitat d'Ibadan, Nigèria. Va ser la segona dona ingressada a l'Acadèmia de Ciències de Nigèria i la primera africana guardonada amb el premi L'Oréal-UNESCO per a les dones en ciència.[1]

Primera vida i educació[modifica]

Grace Oladunni Lucia Olaniyan va néixer a Efon-Alaiye, a l’Estat d’Ekiti, Nigèria. Entre 1952 i 1956, va ser alumna de la Queen's School d'Ede, a l'estat d'Osun. Es va matricular als estudis terciaris el 1957 al Nigerian College of Arts and Science d’ Enugu i el 1959 es va traslladar al University College of Ibadan (actual Universitat Ibadan). Olaniyan es va graduar amb honors el 1962 amb una llicenciatura en química.[2]

Carrera i recerca[modifica]

Després de completar el seu títol, va anar immediatament a treballar a l'Estació Regional d'Investigació Agrícola[2] (actual Institut Nacional d'Investigació de Cultius Arrelals) [3] a Moor Plantation a Ibadan.

El 1963 va ser contractada com a ajudant d’investigació al Departament de Patologia Química de la Universitat Ibadan i es va doctorar en Patologia Química el 1969. El 1970 va ser contractada per la universitat com a professora i, després, el 1975, va ser investigadora visitant al Northwest Lipid Research Laboratory de Seattle, Washington. Va tornar a la Universitat Ibadan i va ser ascendida a professora titular el 1975 i el 1979 ascendida a lectora. El 1979, quan va començar a publicar, s’havia casat amb la professora Ajibola Taylor. El 1980, va treballar com a científica visitant a la Unitat de Recerca Metabòlica de la Universitat de les Índies Occidentals a Kingston, Jamaica i, després, el 1984, Taylor va ser ascendit a professor titular de Patologia Química a la Universitat Ibadan. El mateix any, va tornar per una segona beca d’investigació al Laboratori d’Investigació de Lípids del Nord-oest a Seattle i també va completar un càrrec com a científica visitant a Port of Spain, Trinidad, al Departament de Patologia Química. El 1990, Taylor va ser contractat com a professor associat a la Facultat de Medicina de la Universitat de Zimbabwe a Harare i va ensenyar al Departament de Patologia. El 1991 va tornar a la Universitat d’Ibadan, on del 1991 al 1994 va ser cap del departament de patologia química i va exercir de consultora honorífica a l’Hospital University College, Ibadan. Es va retirar el 2004 [2] però va continuar fent conferències a Ibadan al Departament de Patologia Química.[4]

La seva especialitat va ser l’anàlisi de lípids en malalties cardiovasculars i la seva comparació del metabolisme lipídic va confirmar que els nivells de colesterol no són producte de la raça, sinó de dieta i exercici.[5] Va rebre nombrosos honors per la seva investigació, inclosa la beca Shell-BP en química, una beca de l’ Organització Mundial de la Salut, la beca Fulbright – Hays, una beca Ciba-Geigy i la beca Association of African Universities.[2] Taylor va ser ingressada a l'Acadèmia de Ciències de Nigèria el 1997,[6] com la segona dona que va ser homenatjada com a ingressada. El 1998 es va llançar el premi L’Oréal-UNESCO per atorgar una dona de cadascuna de les cinc regions —Àfrica i estats àrabs, Àsia-Pacífic, Europa, Amèrica Llatina, Amèrica del Nord— pels seus èxits científics i contribucions a la millora de la humanitat. Taylor va ser el guanyador africà en els premis inaugurals del premi L'Oréal-UNESCO per a les dones en ciència,[7] convertint-se en la primer africana a rebre el premi.[8] El 2012, va ser guardonada pel govern de l'Ekiti per les seves contribucions a l'assessorament i l'ensenyament dels estudiants de medicina.[9]

Obres seleccionades[modifica]

  • Taylor, Grace Oladunni; Bamgboye, Afolabi E. The American Journal of Clinical Nutrition, 32, 12, desembre 1979, pàg. 2540–2545. DOI: 10.1093/ajcn/32.12.2540. PMID: 506976.
  • Taylor, G. Oladunni; Agbedana, E. O.; Johnson, A. O. K. British Journal of Nutrition, 47, 3, maig 1982, pàg. 489–494. DOI: 10.1079/BJN19820061. PMID: 6805501 [Consulta: gratuïta].
  • Taylor, Oladunni Grace; Ahaneku, Joseph Eberendu; Agbedana, Olu Emmanuel «Còpia arxivada». Acta Medica Okayama, 49, 5, octubre 1995. Arxivat de l'original el 2016-02-01. ISSN: 0386-300X [Consulta: 11 febrer 2021].
  • Taylor, Grace O.; Orimadegun, Bose E.; Anetor, John I.; Adedapo, Deborah A.; Onuegbu, Jude A. Pakistan Journal of Medical Sciences, 23, 4, July–September 2007, pàg. 518–522. ISSN: 1681-715X.
  • Taylor, Grace Oladunni; Ebesunun, Maria Onomhaguan; Agbedana, Emmanuel Oluyemi; Oladapo, Olulola O. Biokemistri, 25, 2, September–December 2013. ISSN: 0795-8080.
  • Taylor, GO (1971). Triglicèrids sèrics i àcids grassos a kwashiorkor. La revista americana de nutrició clínica, 24 (10), 1212–1215.[10]
  • Taylor, J. Comunitats de pràctica: una manera de dirigir. Ensenyament i aprenentatge, 40.
  • Cheraskin, E. "Si el colesterol alt en sang és dolent, és baix? . " Revista de medicina ortomolecular 1.3 (1986): 176–183.[11]
  • Bock, U. (2000). La institucionalització dels estudis sobre les dones a les universitats alemanyes a finals de segle. European Education, 32 (4), 14-32.[12]

Referències[modifica]

  1. ↑ Adetunji Akinyotu. Who's who in Science and Technology in Nigeria. Federal University of Technology, 1989. ISBN 978-978-2475-00-8. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Emeritus Professor G. Oladunni Olaniyan-Taylor, FAS». Association of Clinical Chemists of Nigeria. [Consulta: 5 novembre 2015].
  3. ↑ «History». The National Root Crops Research Institute. Arxivat de l'original el 4 març 2016. [Consulta: 5 novembre 2015].
  4. ↑ «Còpia arxivada». , 18-10-2008 [Consulta: 11 febrer 2021]. Arxivat 3 de desembre 2017 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-09-08. [Consulta: 11 febrer 2021].
  5. ↑ «L'Oréal-UNESCO Awards 1998–2008». L’Oréal-UNESCO Awards, 2010. [Consulta: 5 novembre 2015].
  6. ↑ «2014 Annual Report/ Year Book». The Nigerian Academy of Science, gener 2015. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 5 novembre 2015].
  7. ↑ «News in Brief». Reuters, 08-01-1998.[Enllaç no actiu]
  8. ↑ «Govt. of Ekiti State». Twitpic. Arxivat de l'original el 4 març 2016. [Consulta: 5 novembre 2015].
  9. ↑ «Ekiti goes tough over unapproved houses». Vanguard [Apapa Lagos, Nigeria], 26-03-2012.
  10. ↑ Taylor, Grace Oladunni The American Journal of Clinical Nutrition, 24, 10, 01-10-1971, pàg. 1212–1215. DOI: 10.1093/ajcn/24.10.1212. ISSN: 0002-9165. PMID: 5110540.
  11. ↑ . DOI 10.1016/b978-0-08-021533-4.50035-9. ISBN 978-0-08-021533-4. 
  12. ↑ Bock, Ulla European Education, 32, 4, desembre 2000, pàg. 14–32. DOI: 10.2753/eue1056-4934320414. ISSN: 1056-4934.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Grace_Oladunni_Taylor&oldid=32871452»