Gracillariidae

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuGracillariidae
Gracillaria.syringella.7325.jpg
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
SuperfamíliaGracillarioidea
FamíliaGracillariidae
Modifica les dades a Wikidata

Gracillariidae és una família important d'insectes de l'ordre Lepidoptera, i la principal família dels minadors. Inclou diverses espècies, amb repercussió en l'agricultura i horticultora. Algunes espècies han estat recentment introduïdes a altres llocs, tals com la Cameraria ohridella (minador del castanyer d'Índies) i Phyllocnistis citrella (minador de fulles dels cítrics).

Taxonomia[modifica]

Hi ha 98 gèneres de Gracillariidae (veure el llistat). Es disposa d'una llista completa de totes les espècies reconegudes (de Prins i de Prins 2005). En els tròpics hi ha moltes espècies encara no descrites, però també hi ha un catàleg en línia de les espècies afrotropicales descrites. La fauna de Sudàfrica és bastant ben coneguda.

Distribució[modifica]

Gracillariidae es troba distribuïda en totes les regions terrestres, a excepció de l'antàrtica. Això la fa una espècie cosmopolita.

Identificació[modifica]

Són papallones petites ( ales esteses: 5–20 mm). Les erugues són minadores de fulles. Sovint és possible identificar-les sobre la base de la planta hoste. És possible identificar a les subfamílies sobre la base de la posició de les ales quan en repòs (Davis i Robinson, 1999). La majoria de les Gracillariinae es posen amb la part anterior del cos lleugerament elevada. Les Lithocolletinae i Phyllocnistinae mantenen el cos paral·lel a la superfície. Les Lithocolletinae sovint mantenen el cap baix.

Cicle vital de Conopomorpha flueggella

Cicle de vida[modifica]

Els estadis primer a cinquè de la larva són aplanats i posseeixen peces bucals adaptades per alimentar-se de la saba. Els següents estadis són cilíndrics i tenen peces bucals masticatories, típiques de larves de Lepidoptera i s'alimenten de teixits de la fulla. També tenen òrgans funcionals de producció de seda. Alguns gèneres tenen un estadi intermedi en aquesta hipermetamorfosis (Davis i Robinson, 1999).

Plantes hoste[modifica]

Es coneixen moltes plantes hostes, generalment arbres o arbusts dicotiledonis [1].

Phyllocnistis citrella o el minador de fulles dels cítrics s'alimenta de membres de la família Rutaceae i s'ha convertit en plaga de les taronges i altres cítrics.

Fòssils[modifica]

És una família antiga. S'han trobat mines fòssils de Phyllocnistinae en roques de 97 milions d'edat a Kansas i Nebraska (Labandeira et al. 1994). Es coneixen altres fòssils de l'Eocè i Miocè (de Prins i de Prins, 2005). També hi ha dos adults en ambre bàltic de Lituània de l'Eocè. Gracillariites lithuanicus Kozlov, 1987 i G. mixtus Kozlov, 1987) (de Prins i de Prins, 2005).

Subfamílies i gèneres[modifica]

  • Espècies sense classificar
    • "Ornix" blandella Müller-Rutz, 1920, Aquesta espècie ha estat descrita a Suïssa.
    • "Gracilaria" confectella Walker, 1864
    • "Gracilaria" delicatulella Walker, 1864
    • "Phyllonorycter" fennicella Hering, 1924, Aquesta espècie ha estat descrita a Finlàndia. Probable sinònim de Lithocolletis viminetorum o Lithocolletis salictella.
    • "Lithocolletis" graeseriella Sorhagen, 1900, veure Phyllonorycter
    • "Lithocolletis" italica Herrich-Schäffer, 1855, Aquesta espècie ha estat descrita a Itàlia.
    • "Ornix" jyngipennella Heydenreich, 1851, nomen nudum.
    • "Lithocolletis" lativitella Sorhagen, 1900, Aquesta espècie ha estat descrita a Alemanya.
    • "Lithocolletis" norvegicella Strand, 1919, Aquesta espècie ha estat descrita a Noruega.
    • "Gracillaria" pistaciella Rondani, 1876, Aquesta espècie ha estat descrita a Itàlia.
    • "Ornix" quercella Müller-Rutz, 1934, Aquesta espècie ha estat descrita a Suïssa.
    • "Phyllonorycter" sessilifoliella Hering, 1957, Aquesta espècie ha estat descrita a França.

Referències[modifica]

  • Davis «New leaf-mining moths from Chile, with remarks on the history and composition of Phyllocnistinae (Lepidoptera: Gracillariidae)» (en anglès). Tropical Lepidoptera, 5, 1, pàg. 65–74 =.
  • Davis, D.R, and Robinson, G.S. (1999). The Tineoidea and Gracillarioidea. In: Kristensen, N.P. (ed.), Lepidoptera, Moths and Butterflies, 1: Evolution, Systematics, and Biogeography. Handbuch der Zoologie 4 (35): 91-117. Walter de Gruyter. Berlin, New York.
  • de Prins, W., and de Prins, J. (.2005). Gracillariidae (Lepidoptera). World Catalogui of Insects, Volume 6. Apollo Book, Stenstrup. ISBN 87-88757-64-1.
  • Labandeira, C. c., Dilcher, D.L., Davis, D.R. and Wagner, D.L. 1994. Ninety-Seven Million Years of Angiosperm-Insect Association: Paleobiological Insights into the Meaning of Coevolution. Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 91(25): 12278-12282. Arxiu pdf
  • Lopez-Vaamonde, C., Godfray, H.C.J. and Cook, J.M. (2003). Evolutionary dynamics of host-plant usi in a genus of leaf-mining moths. Evolution, 57(8): 1804-1821. Resum
  • Lopez-Vaamonde, C., Wikström, N., Labandeira, C., Godfray, H.C.J., Goodman, S.J. and Cook, J.M. 2006. Fossil-calibrated molecular phylogenies reveal that leaf-mining moths radiated millions of years after their host plants. Journal of Evolutionary Biology, 19 (4): 1314-1326.Resum

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gracillariidae Modifica l'enllaç a Wikidata
Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.