Gracillariidae

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuGracillariidae
Gracillaria.syringella.7325.jpg
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
SuperfamíliaGracillarioidea
FamíliaGracillariidae
Modifica les dades a Wikidata

Gracillariidae és una família important d'insectes de l'ordre Lepidoptera, i la principal família dels minadors. Inclou diverses espècies, amb repercussió en l'agricultura i horticultora. Algunes espècies han estat recentment introduïdes a altres llocs, tals com la Cameraria ohridella (minador del castanyer d'Índies) i Phyllocnistis citrella (minador de fulles dels cítrics).

Taxonomia[modifica]

Hi ha 98 gèneres de Gracillariidae (veure el llistat). Es disposa d'una llista completa de totes les espècies reconegudes (de Prins i de Prins 2005). En els tròpics hi ha moltes espècies encara no descrites, però també hi ha un catàleg en línia de les espècies afrotropicales descrites. La fauna de Sud-àfrica és bastant ben coneguda.

Distribució[modifica]

Gracillariidae es troba distribuïda en totes les regions terrestres, a excepció de l'antàrtica. Això la fa una espècie cosmopolita.

Identificació[modifica]

Són papallones petites ( ales esteses: 5–20 mm). Les erugues són minadores de fulles. Sovint és possible identificar-les sobre la base de la planta hoste. És possible identificar a les subfamílies sobre la base de la posició de les ales quan en repòs (Davis i Robinson, 1999). La majoria de les Gracillariinae es posen amb la part anterior del cos lleugerament elevada. Les Lithocolletinae i Phyllocnistinae mantenen el cos paral·lel a la superfície. Les Lithocolletinae sovint mantenen el cap baix.

Cicle vital de Conopomorpha flueggella

Cicle de vida[modifica]

Els estadis primer a cinquè de la larva són aplanats i posseeixen peces bucals adaptades per alimentar-se de la saba. Els següents estadis són cilíndrics i tenen peces bucals masticatories, típiques de larves de Lepidoptera i s'alimenten de teixits de la fulla. També tenen òrgans funcionals de producció de seda. Alguns gèneres tenen un estadi intermedi en aquesta hipermetamorfosis (Davis i Robinson, 1999).

Plantes hoste[modifica]

Es coneixen moltes plantes hostes, generalment arbres o arbusts dicotiledonis [1].

Phyllocnistis citrella o el minador de fulles dels cítrics s'alimenta de membres de la família Rutaceae i s'ha convertit en plaga de les taronges i altres cítrics.

Fòssils[modifica]

És una família antiga. S'han trobat mines fòssils de Phyllocnistinae en roques de 97 milions d'edat a Kansas i Nebraska (Labandeira et al. 1994). Es coneixen altres fòssils de l'Eocè i Miocè (de Prins i de Prins, 2005). També hi ha dos adults en ambre bàltic de Lituània de l'Eocè. Gracillariites lithuanicus Kozlov, 1987 i G. mixtus Kozlov, 1987) (de Prins i de Prins, 2005).

Subfamílies i gèneres[modifica]

  • Espècies sense classificar
    • "Ornix" blandella Müller-Rutz, 1920, Aquesta espècie ha estat descrita a Suïssa.
    • "Gracilaria" confectella Walker, 1864
    • "Gracilaria" delicatulella Walker, 1864
    • "Phyllonorycter" fennicella Hering, 1924, Aquesta espècie ha estat descrita a Finlàndia. Probable sinònim de Lithocolletis viminetorum o Lithocolletis salictella.
    • "Lithocolletis" graeseriella Sorhagen, 1900, veure Phyllonorycter
    • "Lithocolletis" italica Herrich-Schäffer, 1855, Aquesta espècie ha estat descrita a Itàlia.
    • "Ornix" jyngipennella Heydenreich, 1851, nomen nudum.
    • "Lithocolletis" lativitella Sorhagen, 1900, Aquesta espècie ha estat descrita a Alemanya.
    • "Lithocolletis" norvegicella Strand, 1919, Aquesta espècie ha estat descrita a Noruega.
    • "Gracillaria" pistaciella Rondani, 1876, Aquesta espècie ha estat descrita a Itàlia.
    • "Ornix" quercella Müller-Rutz, 1934, Aquesta espècie ha estat descrita a Suïssa.
    • "Phyllonorycter" sessilifoliella Hering, 1957, Aquesta espècie ha estat descrita a França.

Referències[modifica]

  • Davis «New leaf-mining moths from Chile, with remarks on the history and composition of Phyllocnistinae (Lepidoptera: Gracillariidae)» (en anglès). Tropical Lepidoptera, 5, 1, pàg. 65–74 =.
  • Davis, D.R, and Robinson, G.S. (1999). The Tineoidea and Gracillarioidea. In: Kristensen, N.P. (ed.), Lepidoptera, Moths and Butterflies, 1: Evolution, Systematics, and Biogeography. Handbuch der Zoologie 4 (35): 91-117. Walter de Gruyter. Berlin, New York.
  • de Prins, W., and de Prins, J. (.2005). Gracillariidae (Lepidoptera). World Catalogui of Insects, Volume 6. Apollo Book, Stenstrup. ISBN 87-88757-64-1.
  • Labandeira, C. c., Dilcher, D.L., Davis, D.R. and Wagner, D.L. 1994. Ninety-Seven Million Years of Angiosperm-Insect Association: Paleobiological Insights into the Meaning of Coevolution. Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 91(25): 12278-12282. Arxiu pdf
  • Lopez-Vaamonde, C., Godfray, H.C.J. and Cook, J.M. (2003). Evolutionary dynamics of host-plant usi in a genus of leaf-mining moths. Evolution, 57(8): 1804-1821. Resum
  • Lopez-Vaamonde, C., Wikström, N., Labandeira, C., Godfray, H.C.J., Goodman, S.J. and Cook, J.M. 2006. Fossil-calibrated molecular phylogenies reveal that leaf-mining moths radiated millions of years after their host plants. Journal of Evolutionary Biology, 19 (4): 1314-1326.Resum

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gracillariidae Modifica l'enllaç a Wikidata
Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.