Gracil·làrids

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Gracillariidae)
Infotaula d'ésser viuGracil·làrids
Gracillariidae Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
SubordreGlossata
SuperfamíliaGracillarioidea
FamíliaGracillariidae Modifica el valor a Wikidata
Stainton, 1854

Els gracil·làrids (Gracillariidae) són una família important de lepidòpters glossats de la superfamília dels gracil·larioïdeus (Gracillarioidea). És la principal família de minadors i inclou diverses espècies amb repercussió en l'agricultura i horticultora. Algunes espècies han estat recentment introduïdes a altres llocs, com ara Cameraria ohridella (minador del castanyer d'Índia) i Phyllocnistis citrella (minador de fulles dels cítrics).

Taxonomia[modifica]

Hi ha 101 gèneres i 1.866 espècies de Gracillariidae (veure el llistat).[1] Es disposa d'una llista completa de totes les espècies reconegudes.[2] En els tròpics hi ha moltes espècies encara no descrites, però també hi ha un catàleg en línia de les espècies afrotropicals descrites. La fauna de Sud-àfrica és bastant ben coneguda.

Distribució[modifica]

Els gracil·làrids es troba distribuïda en totes les regions terrestres, a excepció de l'Antàrtida. Això la fa una família cosmopolita.

Identificació[modifica]

Són papallones petites (ales esteses: 5–20 mm). Les erugues són minadores de fulles. Sovint és possible identificar-les sobre la base de la planta hoste. És possible identificar a les subfamílies sobre la base de la posició de les ales quan en repòs (Davis i Robinson, 1999). La majoria de les Gracillariinae es posen amb la part anterior del cos lleugerament elevada. Les Lithocolletinae i Phyllocnistinae mantenen el cos paral·lel a la superfície. Les Lithocolletinae sovint mantenen el cap baix.

Cicle vital de Conopomorpha flueggella

Cicle de vida[modifica]

Els estadis primer a cinquè de la larva són aplanats i posseeixen peces bucals adaptades per alimentar-se de la saba. Els següents estadis són cilíndrics i tenen peces bucals masticatories, típiques de larves de Lepidoptera i s'alimenten de teixits de la fulla. També tenen òrgans funcionals de producció de seda. Alguns gèneres tenen un estadi intermedi en aquesta hipermetamorfosis (Davis i Robinson, 1999).

Plantes hoste[modifica]

Es coneixen moltes plantes hostes, generalment arbres o arbusts dicotiledonis [1][Enllaç no actiu].

Phyllocnistis citrella o el minador de fulles dels cítrics s'alimenta de membres de la família Rutaceae i s'ha convertit en plaga de les taronges i altres cítrics.

Fòssils[modifica]

És una família antiga. S'han trobat mines fòssils de Phyllocnistinae en roques de 97 milions d'edat a Kansas i Nebraska (Labandeira et al. 1994). Es coneixen altres fòssils de l'Eocè i Miocè (de Prins i de Prins, 2005). També hi ha dos adults en ambre bàltic de Lituània de l'Eocè. Gracillariites lithuanicus Kozlov, 1987 i G. mixtus Kozlov, 1987) (de Prins i de Prins, 2005).

Subfamílies i gèneres[modifica]

  • Espècies sense classificar
    • "Ornix" blandella Müller-Rutz, 1920, Aquesta espècie ha estat descrita a Suïssa.
    • "Gracilaria" confectella Walker, 1864
    • "Gracilaria" delicatulella Walker, 1864
    • "Phyllonorycter" fennicella Hering, 1924, Aquesta espècie ha estat descrita a Finlàndia. Probable sinònim de Lithocolletis viminetorum o Lithocolletis salictella.
    • "Lithocolletis" graeseriella Sorhagen, 1900, veure Phyllonorycter
    • "Lithocolletis" italica Herrich-Schäffer, 1855, Aquesta espècie ha estat descrita a Itàlia.
    • "Ornix" jyngipennella Heydenreich, 1851, nomen nudum.
    • "Lithocolletis" lativitella Sorhagen, 1900, Aquesta espècie ha estat descrita a Alemanya.
    • "Lithocolletis" norvegicella Strand, 1919, Aquesta espècie ha estat descrita a Noruega.
    • "Gracillaria" pistaciella Róndani, 1876, Aquesta espècie ha estat descrita a Itàlia.
    • "Ornix" quercella Müller-Rutz, 1934, Aquesta espècie ha estat descrita a Suïssa.
    • "Phyllonorycter" sessilifoliella Hering, 1957, Aquesta espècie ha estat descrita a França.

Referències[modifica]

  1. van Nieukerken et al. «Order Lepidoptera Linnaeus, 1758. In: Zhang, Z.-Q. (Ed.) Animal biodiversity: An outline of higher-level classification and survey of taxonomic richness». Zootaxa, 2011, pàg. 212–221.
  2. de Prins, W., and de Prins, J. (.2005). Gracillariidae (Lepidoptera). World Catalogui of Insects, Volume 6. Apollo Book, Stenstrup. ISBN 87-88757-64-1.
  • Davis «New leaf-mining moths from Chile, with remarks on the history and composition of Phyllocnistinae (Lepidoptera: Gracillariidae)» (en anglès). Tropical Lepidoptera, 5, 1, pàg. 65–74 =.
  • Davis, D.R, and Robinson, G.S. (1999). The Tineoidea and Gracillarioidea. In: Kristensen, N.P. (ed.), Lepidoptera, Moths and Butterflies, 1: Evolution, Systematics, and Biogeography. Handbuch der Zoologie 4 (35): 91-117. Walter de Gruyter. Berlin, New York.
  • Labandeira, C. c., Dilcher, D.L., Davis, D.R. and Wagner, D.L. 1994. Ninety-Seven Million Years of Angiosperm-Insect Association: Paleobiological Insights into the Meaning of Coevolution. Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 91(25): 12278-12282. Arxiu pdf
  • Lopez-Vaamonde, C., Godfray, H.C.J. and Cook, J.M. (2003). Evolutionary dynamics of host-plant usi in a genus of leaf-mining moths. Evolution, 57(8): 1804-1821. Resum
  • Lopez-Vaamonde, C., Wikström, N., Labandeira, C., Godfray, H.C.J., Goodman, S.J. and Cook, J.M. 2006. Fossil-calibrated molecular phylogenies reveal that leaf-mining moths radiated millions of years after their host plants. Journal of Evolutionary Biology, 19 (4): 1314-1326.Resum

Enllaços externs[modifica]