Graftonita
 Graftonita | |
|---|---|
 Graftonita amb triplita, de la mina Palermo, Nou Hampshire, Estats Units | |
| Fórmula química | Fe2+Fe₂(PO₄)₂ |
| Epònim | Grafton  |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.AB.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.AB.20 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/A.04 |
| Dana | 38.3.3.1 |
| Heys | 19.12.36 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | massiu, làmines |
| Estructura cristal·lina | a = 8.87Å, b = 11.57Å, c = 6.17Å, β = 99.2° |
| Color | rosa a marró |
| Exfoliació | perfecta |
| Fractura | desigual, rugosa |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5 |
| Lluïssor | vítria, grassa |
| Color de la ratlla | blanca, rosa clara |
| Diafanitat | translúcid |
| Densitat | 3,67 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i mineral heretat (G) |
| Símbol | Gft |
| Referències | [1] |
La graftonita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany i dona nom al grup de la graftonita. Rep el seu nom de la localitat on va ser descoberta el 1900, Grafton, a l'estat de Nou Hampshire, Estats Units. Un sinònim poc usat és el de repossita.
Característiques[modifica]
La graftonita és un fosfat de ferro, que forma una sèrie de solució sòlida amb la beusita.[2] En el mes de febrer de 2017 l'espècie va ser redefinida, desapareixent el calci, molt poc present anteriorment, i el manganès de la seva fórmula química.[3] Generalment presenta un hàbit massiu, en forma de làmines paral·leles quan apareix en al costat de trifilites o ocasionalment amb altres fosfats primaris en roques pegmatites de granit. Els cristalls ben formats d'aquest mineral són desconeguts. Els cristalls pseudomòrfics d'heterosita formats a partir de "cristalls" de graftonita són fortament prismàtics, d'on es dedueix com és la seva estructura cristal·lina.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la graftonita pertany a «08.AB: Fosfats, etc. sense anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: farringtonita, ferrisicklerita, heterosita, litiofil·lita, natrofilita, purpurita, sicklerita, simferita, trifilita, karenwebberita, sarcòpsid, chopinita, beusita, xantiosita, lammerita, lammerita-β, mcbirneyita, stranskiita, pseudolyonsita i lyonsita.
Formació i jaciments[modifica]
És un mineral fosfat de formació primària, és a dir, format quan es va formar la roca, que apareix en complexos pegmatítics de granit. Sol trobar-se associada a altres minerals com: trifilita, litiofilita, sarcòpsid, ferrisicklerita, heterosita, arrojadita, fairfieldita, barbosalita, almandina, zircó, albita, moscovita o biotita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita al Cap de Creus (Alt Empordà),[4] al massís de l'Albera,[5] a Argelers (Rosselló)[6] i al camp de pegmatites de Cotlliure (Rosselló).[7]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Graftonita |
- ↑ «Graftonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r agost 2014].
- ↑ «Graftonite» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 1r agost 2014].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «New minerals and nomenclature modifications approved in 2017» (en anglès). Mineralogical Magazine. DOI: 10.1180/minmag.2017.081.022. [Consulta: 16 abril 2017].
- ↑ Bareche, Eugeni. Els minerals de Catalunya: segle XX. Barcelona: Grup Mineralògic Català, 2006, p. 269. ISBN 84-609-9071-0 [Consulta: 21 gener 2024].
- ↑ Keller, Paul; Fontan, François; Velasco Roldan, Francisco; Melgarejo I Draper, Joan Carles «Staněkite, Fe3+(Mn,Fe2+,Mg)(PO4): a new phosphate mineral in pegmatites at Karibib (Namibia) and French Pyrénées (France)». European Journal of Mineralogy, 9, 3, 02-06-1997, pàg. 475–482. DOI: doi:10.1127/ejm/9/3/0475 [Consulta: 20 gener 2024].
- ↑ Christian Berbain, Georges Favreau, Jacques Aymar. Mines et minéraux des Pyrénées-Orientales et des Corbières. Association française de microminéralogie, 2005. ISBN 9782952660105 [Consulta: 21 gener 2024].
- ↑ BERBAIN. C, RILEY. T, FAVREAU. G,. Phosphates des pegmatites du massif des Albères. Ed Association française de Microminéralogie, 2012 [Consulta: 21 gener 2024].