Graham Johnson

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGraham Johnson
Biografia
Naixement10 juliol 1950 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Bulawayo Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióRoyal Academy of Music Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballInterpretació de piano Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Gran Londres Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópianista clàssic, pedagog musical, pianista Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficHyperion Records (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Spotify: 31RaT1FwiadCsY9LLpdLGw Musicbrainz: 79c3088e-8b34-402d-83d9-12e94704610f Discogs: 1286773 Allmusic: mn0000109220 Modifica el valor a Wikidata

Graham Johnson (Bulawayo, 10 de juliol de 1950) és un pianista clàssic britànic i acompanyant de Lieder.

Bibliografia[modifica]

Johnson va néixer a Bulawayo, al sud de Rhodèsia el 10 de juliol de 1950. El seu pare tocava el piano i el saxo.[1] El 1967, Johnson va començar estudis a la Royal Academy of Music (RAM), on els seus professors foren Harry Isaacs i John Streets. Johnson ha reconegut un recital en viu de 1972 del tenor Peter Pears i Benjamin Britten com a clau per dirigir les seves ambicions de carrera musical cap a ser acompanyant.[2] Després de deixar la memòria RAM el 1972, va continuar estudis amb Gerald Moore i Geoffrey Parsons.

Johnson va ser el pianista oficial de les primeres classes magistrals de Peter Pears als "Snape Maltings", cosa que el va posar en contacte amb Benjamin Britten. El 1976 va formar "The Songmakers" 'Almanac per explorar àrees abandonades de la música vocal acompanyada de piano, juntament amb els cantants fundadors Felicity Lott, Ann Murray, Anthony Rolfe Johnson i Richard Jackson. "The Songmakers"" 'Almanac ha donat més de 200 programes al llarg de la seva història i ha enregistrat comercialment per a segells com Hyperion Records.[3]

Johnson té una llarga relació artística amb el "Wigmore Hall", com a acompanyant i en la programació de sèries de concerts. Va idear i va acompanyar concerts a la sèrie de reobertura de la sala el 1992 i a les celebracions del centenari del 2001. Ha estat membre del jurat del "Wigmore Hall Song Competition" des dels seus inicis.

Johnson és especialment destacat pels seus enregistraments comercials de Lieder, en particular per al segell Hyperion, i per la seva beca en les seves notes de línia per a aquests enregistraments.[4] El seu primer enregistrament per a Hyperion va ser l'àlbum Voices of the Night (1980).[1] El seu projecte més gran i reconegut per a Hyperion va ser una sèrie de 37 CD del Lieder complet de Franz Schubert. Hyperion va reeditar la seva edició completa Schubert el 2005 amb 3 CD suplementaris de Lieder de contemporanis i amics de Schubert.[5] Abans de finalitzar la Hyperion Schubert Edition, Johnson va emprendre la gravació, la idea dels programes per a cada disc i la redacció de les notes de les cançons completes de Robert Schumann,[6] i va iniciar un cicle gravat del Lieder de Johannes Brahms.[7] També ha estat acompanyant de gravacions de cançons franceses.[8] Johnson també ha enregistrat comercialment per a Sony Classical, BMG, harmonia mundi, Forlane, Collins Classics (posteriorment reeditat a Naxos),[9] EMI Classics i Deutsche Grammophon .

Johnson és professor sènior d'acompanyament a la "Guildhall School of Music and Drama" i ha dirigit un programa biennal per a "Young Songmakers" des de 1985. És autor de diversos llibres, inclòs "The Songmakers ’Almanac: Twenty Years of Recitals" a Londres ("Thames Publishing"),[10] "The French Song Companion" (Oxford University Press; 2000), Britten, Veu i piano: conferències sobre la música vocal de Benjamin Britten (Guildhall; 2003)[11] i Gabriel Fauré - The Songs and Their Poets (Guildhall; 2009).[12] El 2014, la "Yale University Press" va publicar l'estudi de Johnson en tres volums sobre cançons i conjunts vocals de Schubert i els seus poetes.[13]

El 1997 Johnson va conèixer el baríton nord-americà Brandon Velarde, amb qui va establir una associació civil el 2005.[2]

Honors[modifica]

  • Johnson va ser creat Oficial de l'Ordre de l'Imperi Britànic (OBE) a la llista de 1994 amb honors d'aniversari.[14] Va ser l'instrumentista de l'any de la Royal Philharmonic Society. El juny del 2000 va ser elegit membre de la Reial Acadèmia de Música de Suècia. El 2002 va ser creat Chevalier a l'Ordre de les Arts i les Lletres pel govern francès. El 2010 se li va concedir la condició d'Honor a la Royal Philharmonic Society.[15]

Entre els seus enregistraments s'inclouen el premi vocal Gramophone en solitari el 1989 (amb Dame Janet Baker), el 1996 ("Die schöne Mullerin" amb Ian Bostridge), el 1997 (per la inauguració de la sèrie Robert Schumann amb Christine Schäfer) i el 2001 (amb Magdalena Kožená).

El febrer de 2013, Graham Johnson va rebre una cita especial i una medalla del "Jerusalem Music Center" de Jerusalem, Israel, on també va impartir classes magistrals d'acompanyament de piano i va participar en diversos concerts de Lieder de Franz Schubert.

Bibliografia[modifica]

  • L'almanac dels cançoners. Vint anys de recitals a Londres. Editorial Tàmesi, 1997
  • The French Song Companion. Oxford University Press, 2000
  • Britten, veu i piano. Conferències sobre la música vocal de Benjamin Britten . Guildhall, 2003
  • Gabriel Fauré. Les cançons i els seus poetes. Guildhall, 2009
  • Franz Schubert. Les cançons completes. Yale University Press, 2014

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 David Mermelstein (24 January 1999). "An Accompanist Steps to the Fore". The New York Times. Retrieved 17 March 2011.
  2. ↑ 2,0 2,1 Graham Johnson (10 March 2011). "Schubert: lieder of the pack". The Guardian. Retrieved 17 March 2011.
  3. ↑ John Steane ('J.B.S.') (July 1984). "Souvenirs de Venise (review of Hyperion CDA66112)". Gramophone. Retrieved 17 March 2011.
  4. ↑ Matthew Gurewitsch (4 June 2006). "Schubert's Contemporaries Get Their Due in New Collection". The New York Times. Retrieved 17 March 2011.
  5. ↑ Andrew Clements (28 October 2005). "Schubert: The Complete Songs, 60 soloists/Johnson (Hyperion, 40 CDs)". The Guardian. Retrieved 17 March 2011.
  6. ↑ Tim Ashley (9 January 2009). "Schumann Lieder; Müller-Brachmann/McGreevy/Doufexis/ Thompson/Loges/Johnson (Hyperion)". The Guardian. Retrieved 17 March 2011
  7. ↑ Tim Ashley (10 June 2010). "Brahms: Songs (Kirchschlager/Johnson) (Hyperion)". The Guardian. Retrieved 17 March 2011
  8. ↑ Andrew Clements (28 January 2005). "Fauré: Cinq Mélodies 'de Venise'; Mirages; L'Horizon Chimérique, etc, Lott/ Smith/ McGreevy/ Doufexis/ Ainsley/ Maltman/ Varcoe/ Johnson (Hyperion)". The Guardian. Retrieved 17 March 2011
  9. ↑ Edward Greenfield (24 June 2005). "Britten: Folk-Song Arrangements, Lott/ Langridge/ Johnson/ Bonell/ van Kampen (Naxos, two CDs)". The Guardian. Retrieved 17 March 2011
  10. ↑ John Steane (July 1997). "Going for a song". Gramophone: 29. Archived from the original on 1 August 2012. Retrieved 3 April 2011.
  11. ↑ McTyre, Ruthann Boles McTyre (March 2005). "Britten, Voice, & Piano: Lectures on the Vocal Music of Benjamin Britten (review)". Notes. 61 (3): 737–738. doi:10.1353/not.2005.0026. Retrieved 3 April 2011
  12. ↑ James William Sobaskie, James William Sobaskie (September 2010). "Gabriel Fauré: The Songs and Their Poets (review)". Notes. 67 (1): 123–126. doi:10.1353/not.2010.0027. Retrieved 3 April 2011
  13. ↑ Franz Schubert by Graham Johnson". Yale University Press. 22 September 2014. Retrieved 25 July 2017
  14. ↑ No. 53696". The London Gazette (Supplement). 10 June 1994. p. 13.
  15. ↑ Graham Johnson awarded Honorary Membership of the Royal Philharmonic Society" (Press release). Wigmore Hall. 8 December 2010. Retrieved 17 March 2011
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Graham_Johnson&oldid=29986789»