Gralla becvermella

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuGralla becvermella
Pyrrhocorax pyrrhocorax Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes312 g (pes adult, mascle)
263 g (pes adult, femella) Modifica el valor a Wikidata
Envergadura82 cm Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries3,9 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou17 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22705916 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaCorvidae
GènerePyrrhocorax
EspèciePyrrhocorax pyrrhocorax Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Distribució

Modifica el valor a Wikidata
Endèmic de
Silueta de la gralla de bec vermell en vol

La gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes.[1]

Morfologia[modifica]

  • Fa uns 40 cm de llargària.
  • És de color negre, només les potes vermelles i el bec vermell trenquen la monotonia cromàtica del seu plomatge.
  • Bec llarg, fi i corbat cap avall (en els exemplars joves el bec és de color groc i, aleshores, poden confondre's amb la gralla de bec groc).

Subespècies[modifica]

  • Pyrrhocorax pyrrhocorax pyrrhocorax
  • Pyrrhocorax pyrrhocorax erythropthalmus
  • Pyrrhocorax pyrrhocorax barbarus
  • Pyrrhocorax pyrrhocorax baileyi
  • Pyrrhocorax pyrrhocorax docilis
  • Pyrrhocorax pyrrhocorax himalayanus
  • Pyrrhocorax pyrrhocorax centralis
  • Pyrrhocorax pyrrhocorax brachypus
  • Pyrrhocorax pyrrhocorax primigenius (extinta)

Reproducció[modifica]

Fa un niu amb palets entre les esquerdes dels penya-segats (a 1000-2100 m d'altitud) i a l'abril-maig hi pon 3 o 6 ous. La femella els cova durant 18-21 dies i alimenten els pollets que en neixen durant 40 dies.[2]

Alimentació[modifica]

Menja cucs, insectes, aràcnids i deixalles dels excursionistes que cerquen als prats alpins.

Amenaces naturals[modifica]

Els seus depredadors més habituals com a adult són el falcó pelegrí, l'àliga daurada i el duc, mentre que durant la seua etapa al niu com a immadur pot arribar a ésser devorat pel corb. És parasitat pel cucut reial.

Hàbitat[modifica]

Viu a gairebé totes les muntanyes d'Euràsia. Generalment, viu per sobre dels 1000 m d'altitud, sempre que hi hagi cingleres i fa moviments de caràcter altitudinal a l'hivern que la poden portar a zones veïnes de menor altitud, i al litoral, on és molt rara o ocasional.

Distribució geogràfica[modifica]

Escut del ducat de Cornualla

N'hi ha vuit subespècies que viuen a Irlanda, Gran Bretanya, l'Illa de Man, sud d'Europa, els Alps, Àfrica del Nord, Etiòpia, Àsia central, Índia i la Xina. Als Pirineus pugen durant l'estiu però, fonamentalment, viuen al Prepirineu. Així mateix, també és present al sud de Lleida i a les muntanyes de l'interior de la província de Tarragona.

Era molt popular a Cornoalla –hi figura a l'escut i la llegenda l'associava amb l'ànima del rei Artús– però la destrucció progressiva del seu hàbitat va provocar-ne l'ocàs des del XVIII fins que va desaparèixer completament a mitjan segle xx. Des dels anys 1980, The National Trust que administra la reserva natural de la península del Lizard va llançar un projecte per tornar a introduir la pastura tradicional i la gestió del sotabosc, sobretot per recrear el biòtop de moltes plantes rares. Fins que el 2001 les primeres gralles van tornar per quedar-s'hi i formar una població estable.[3]

Gralla de bec vermell en vol fotografiada a Himachal Pradesh (Índia)

Costums[modifica]

És sociable, gregària, sedentària i increïblement àgil en el vol acrobàtic arran de les parets on nia, fins i tot durant els cops de vent més huracanats.

Referències[modifica]

  1. «Gralla becvermella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 102. ISBN 84-315-0434-X
  3. «The return of the Cornish chough» (en anglès). The National Trust. [Consulta: 2 desembre 2020].

Enllaços externs[modifica]