Gramàtica genovesa
El genovés és el dialecte lígur, una llengua romànica com el català, francès, portuguès o italià, més extens i amb més importància històricament per ser el dialecte de la ciutat de Gènova. La gramàtica genovesa compartix molts trets amb les llengües romàniques, sobretot amb aquelles de la seua família.
L'article
[modifica]Hi ha tres tipus d'articles: definit, indefinit i els partitius. Els articles definits indiquen un element específic dins d'una oració, mentre que els articles indefinits, un element genèric.
Articles definits
[modifica]- Masculí singular: o, lo, l' (davant de vocal).
- Femení singular: a, la l' (davant de vocal).
- Masculí plural: i.
- Femení plural: e, le l' (davant de vocal).
L'article definit, a més, coincidix amb el pronom clític de subjecte de tercera persona del singular «Lê o/a», que s'utilitza per a diferenciar-ne el gènere.
- L’ægua a sciòrte da-o bronzin.
- O l’ea un comprimento.
En genovés, com en català, s'utiliza tradicionalment l'article davant els noms propis, així: O Zane, a Cristinn-a, l'Anna.
Articles indefinits
[modifica]- Masculí: un, 'n (després de vocal).
- Femení: unna, 'na (després de vocal).
Sovint, de manera parlada trobem afèresi en ambdós articles, no només després d'una vocal. És per això que es pot trobar escrit d'ambdues maneres en molts contextos. En genovés urbà, on la /y/ àtona ha esdevingut /i/, també es pot vore escrit: in i inna.[1]
Article partitiu
[modifica]El partitiu és bàsicament la preposició «de» més l'article definit que pertoque segons gènere i nombre, donant les següents combinacions:
| Masculí | Femení | |
|---|---|---|
| Singular | do | da |
| Plural | di | de |
El nom
[modifica]El substantiu en genovés, com el català, es caracteritza per dos gèneres i dos nombres, mentre que no presenta ni neutre i ni dual. Per la proximitat geogràfica i la influència històrica, hi ha moltes correspondències amb els noms italians, tot i que s'hi troben excepcions: artâ (altar), sciô (flor) i giassa (església), totes tres femenines.[2]
A continuació, trobem les principals decinències per a marcar el gènere i nombre dels substantius[3]:
| Masculí singular | Femení singular | Masculí plural | Femení plural | Traducció |
|---|---|---|---|---|
| meistro | meistra | meistri | meistre | mestre |
| poeta | poetessa | poeti | poetesse[4] | poeta |
| leitâ | leitæa | leitæ | leitæe | lleter |
| figgeu | figgeua | figgeu | figgeue | jove |
| professô | professôa | professoî | professôe[5] | professor |
| cugnou | cugnâ | cugnæ | cugnæ | cunyat |
| pescou | pescheuia | pescoei | pescheuie | pescador |
| baccan | baccaña | baccañi | baccañe | patró |
| can | — | chen [kɛŋ] | — | gos/ca |
| gambao [ˈgaŋbɔw] | — | gambai [ˈgaŋbaj~ej] | — | gamba |
| — | canson | — | cansoin | cançó |
| zeneise | zeneise | zeneixi | zeneixi | genovés |
| paise | — | paixí | — | país |
| naso | — | naxi | — | nas |
Plurals invariables
[modifica]Com ja s'ha vist en algun cas de la taula anterior, hi ha certes paraules que mantenen la forma en singular i plural. Aquests son els casos generals:
- -eu (o figgeu → i figgeu)
- -in (o scappin → i scappin)
- -æ (a veitæ → e veitæ)
- -ê (a mogê → e mogê)
- -e femení (a ciave → e ciave)
- -en (o terren → i terren)
- -un (o/a commun → i/e commun)
L'adjectiu
[modifica]L'adjectiu és una categoria gramatical on cauen aquelles paraules que expressen qualitats d'un nom. En genovés, seguixen les mateixes normes de gènere i nombre que aquests i es solen col·locar després del nom que acompanyen, encara que no sempre.
Les preposicions
[modifica]Preposicions simples
[modifica]- de = de
- a = a
- da = des / des de
- in, inte (abans de l'article) = en
- con = amb
- in sce = sobre / damunt
- pe = per / per a
- tra / fra = entre
Preposicions compostes
[modifica]Quan les preposicions cauen abans d'un article definit, aquests es combinen donant les següents formes:
| o | a | l' | i | e | |
|---|---|---|---|---|---|
| de | do | da | de l' | di | de |
| a | a-o [ɔw] | a-a | a l' | a-i | a-e [ɛː] |
| da | da-o [dɔw] | da-a | da l' | da-i | da-e [dɛː] |
| in/inte | into | inta | inte l' | inti | inte |
| con | co-o [kuː] | co-a [kwaː] | con l' | co-i [kwiː] | co-e [kweː] |
| in sce | in sciô | in sciâ | in sce l' | in scî | in scê |
| pe | pe-o [pɔw] | pe-a [pja] | pe l' | pe-i | pe-e |
Com es pot observar, la preposició «con» perd la -n en contacte amb l'article, el que provoca l'allargament de la vocal d'aquest. Excepcionalment, açò també ocorre amb l'article indefinit «un/unna»:
- Vëi l'ò visto co-un amigo. [ˈveːi lɔ ˈvistu kwiːŋ aˈmiːɣu]
- A l'é apreuvo a çenâ co-unna compagna do travaggio. [aˈle apɾøːvu a senaː kwiːna kuŋˈpaɲa du tɾaˈvad͡ʒu]
Cal destacar que hi ha preposicions articulades que deriven de la preposició «in»: ne-o, ne-a, ne-l', ne-i, ne-e; però són formes introduïdes al s. XVIII seguint el model italià. Tot i això, hui en dia conviuen amb les tradicionals derivades de la preposició «inte». En qualsevol cas, també és possible trobar, en alguns topònims, formes patrimonials derivades de «in» com ara ino Campo o ino Prion.[6]
En genovés, és possible l'ús pleonàstic de les preposicions, sobretot de «de», el que les fa més comunes que a unes altres llengües[6]:
- Comme t'ê bella, Zena, vista de de lasciù.
- Son chinou de d'in letto.
- Ghe n'é de beseugno.
Fonotàctica
[modifica]En genovés, la fonotàctica o "prosòdia" és molt important ja que constituïx l'accent típic en que hom associa en Itàlia al dialecte o, fins i tot, la llengua en general. Inclou canvis en el timbre, la intensitat, la durada o l'entonació.[7] Els més importants son els següents:
- Caiguda de la síl·laba post-tònica en sintagmes o expressions comunes. En conseqüència, ambdues paraules es comporten com si foren una sola: bello òmmo [bɛˈlɔmu], quello öxello [kwelɔːˈʒelu], vaddo in letto [ˈvaðiŋ letu].
- Desplaçament de la tonicitat: doe [duːe] → doe paròlle [dweː paˈɾɔle].
- Mutació de les vocals finals de paraula en contacte amb una altra vocal a continuació:
- L'é ciù bello o strónscio che o [kɔw] cöo.
- Dame a valixe a mi [ˈdamaː vaˈliːʒa mi].
- Quand'o a [ˈkwaŋðwaː] vedde.
- Doî pe un [pøŋ].
- Canvis causats per la ene velar /ŋ/:
- Si va precedida d'un diftong decreixent, la semivocal s'elidix: O l'é negòu into [ŋeˈɣɔŋtu] treuggio.
- Si va precedida per una vocal llarga, s'acurta: æña [ɛŋa] (arena), però Viozæna [vjuˈzɛːna] (La Viosèna).
El pronom
[modifica]El pronom manca de significat propi dins el discurs i s'utilitza en lloc d'un altre element de l'oració, que sovint és un substantiu. Una característica pròpia de les llengües gal·loitàliques és l'ús de pronoms clítics de subjecte que son obligatoris, és a dir, no es poden elidir. En genovés, però, només se'n conserva l'ús per a la segona i tercera persona del singular.
Pronoms forts
| 1ra sing | Mi |
|---|---|
| 2na sing | Ti ti |
| 3ra sing | Lê o/a |
| 1ra plu | Niatri/e, noî |
| 2na plu | Viatri/e, voscià, voî |
| 3ra plu | Liatri/e, lô |
Els pronoms «noî» i «voî» son poc utilitzats, però. La partícula subratllada es correspon al pronom clític obligatori i s'apostrofa si la següent paraula comença per vocal:
- T'ê pròpio 'n besugo.
- O l'ea a casa do Feipin.
Altres pronoms personals son: quarchedun/ña, quarcun/ña (algú); çertidun/ña, dötréi/dötræ (alguns); quarche (algun), nisciun/ña (cap).
Pronoms febles
| Persona | Singular | Plural | |||
|---|---|---|---|---|---|
| procític | enclític | procític | enclític | ||
| 1ra | reflexiu | me / m' | me | se / s' | se |
| acusatiu/datiu | me / m' | me | ne / n' | ne | |
| 2na | te / t' | te | ve / v' | ve | |
| 3ra | reflexiu | se / s' | se | se / s' | se |
| acusatiu | ô, â / l' | lo, la | î, ê | li, le | |
| datiu | ghe / gh' | ||||
| Adverbials | ne / n' | ne | — | — | |
| ghe / gh' | ghe | — | — | ||
Al contrati que en català, els pronoms febles en genovés no es combinen entre sí, pel que combinacions del tipus "m'hi" o "l'hi" no succeïxen, però s'apliquen les normes fonotàctiques corresponents. La forma elidida dels pronoms només ocorre quan el verb que acompanyen comença per vocal.
S'ha de parar compte amb el pronom «ghe», que només substituïx complements de lloc i no qualsevol complement encapçalat per la preposició "a" com en català.
Possessius
[modifica]Els possessius han patit les mateixes evolucions fonètiques que els substantius pel que fa al nombre i el gènere. Com que això els fa sovint invariables, es col·loca l'article determinat com en català:
| Posseïdor | Singular | Plural | ||
|---|---|---|---|---|
| Masculins | Femenins | Masculins | Femenins | |
| 1ra sing. | o mæ | a mæ | i mæ | e mæ |
| 2na sing. | o teu/tò | a teu/tò | i teu/tò | e teu/tò |
| 1ra pl. | o nòstro | a nòstra | i nòstri | e nòstre |
| 2na pl. | o vòstro | a vòstra | i vòstri | e vòstre |
| 3ra sing./pl. | o seu/sò | a seu/sò | i seu/sò | e seu/sò |
Demostratius
[modifica]| A prop | Lluny | |||
|---|---|---|---|---|
| Singular | Plural | Singular | Plural | |
| Masculí | sto / questo | sti / questi | quello | quelli |
| Femení | sta / questa | ste / queste | quella | quelle |
Les formes «sto» i «questo» coexistixen tot i que la primera és més comuna. El genovés no té pronoms neutres com el català "això" o l'italià "ciò", pel que utilitza els demostratius. No obstant això, al pronom «sto» se li afegix un chì (aquí): sto chì (açò/això); i és invariable.
El pronom mæximo (mateix) és un cas particular dins les llengües de la família del lígur, ja que s'ha conservat. Aquest pronom, que també es pot utilitzar d'adjectiu, té flexió de gènere i nombre com en català i segueix les mateixes normes ja descrites. També es pot substantivar: o mæximo o a mæxima (el mateix), depenent del parlant. Tradicionalment, el neutre en lígur es construïx amb el femení, però el dialecte genovés té tendència a fer-lo des del masculí.
| Singular | Plural | |
|---|---|---|
| Masculí | mæximo | mæximi |
| Femení | mæxima | mæxime |
Interrogatius, exclamatius i relatius
[modifica]- Chi = Qui
- Cöse = Què
- Perché/pe cöse = Per què → perché = perquè
- Quande = Quan
- Comme = Com
- Quæ = Que/quins... → o/a/i/e quæ = el/la/els/les quals
El pronom «quande» és generalment invariable, però alguns parlants el flexionen en gènere i nombre.
Els pronoms relatius che (que), chi (qui) s'utilitzen de la mateixa manera que els catalans.
El verb
[modifica]El verb en genovés es conjuga generalment segons el gènere i nombre del subjecte, però no sempre. Quan el verb precedeix el subjecte, es conjuga en masculí singular malgrat el subjecte siga plural o femení, com en:
- Gh'é de parolle, i no ghe son de parolle.
- Chi ghe vegniva e famigge, i no ghe vegnivan e famigge.
- O l'é arivòu l'ôa, i no a l'é arrivâ l'oa.
- O me scciupou 'na coæ de leze, i no a me scciupâ 'na coæ de leze.
Respecte l'ús dels auxiliars, seguix les normes generals de les llengües romàniques que en tenen dos, excepte quan un complement o objecte directe és substituït per un pronom i aquest hi interactua. Així, encara que el verb preferent siga ëse (ser), es conjugarà amb avei (haver):
- Me l'ò accattou, i no me o son accattou.
- A-o cheu o se l'a piggiâ, i no a-o cheu o se l'é piggiâ.
Verb ëse
[modifica]| Indicatiu | |
|---|---|
| Present | Perfet |
| Mi son
Ti t'ê Lê o/a l'é Niatri semmo Viatri sei Liatri son/en |
Mi son stæto/a
Ti t'ê stæto/a Lê o/a l'é stæto/a Niatri semmo stæti/e Viatri sei stæti/e Liatri son/en stæti/e |
| Imperfet | Plusquamperfet |
| Mi ea / eo
Ti t'ëi Lê o/a l'ea Niatri eimo / emo Viatri ëi Liatri ean |
Mi ea / eo stæto/a
Ti t'ëi stæto/a Lê o/a l'ea stæto/a Niatri eimo / emo stæti/e Viatri ëi stæti/e Liatri ean stæti/e |
| Futur | Futur perfet |
| Mi saiò
Ti ti saiæ / sæ Lê o/a saià / sâ Niatri saiemo / sæmo Viatri saiei / sai Liâtri saian / san |
Mi saiò stæto/a
Ti ti saiæ / sæ stæto/a Lê o/a saià / sâ stæto/a Niatri saiemo / sæmo stæti/e Viatri saiei / sai stæti/e Liâtri saian / san stæti/e |
| Condicional | Condicional perfet |
| Mi saieiva / sæ
Ti ti saiësci / sæsci Lê o/a saieiva / sæ Niatri saiëscimo / sæscimo Viatri saiësci / sæsci Liatri saieivan / sæn |
Mi saieiva / sæ stæto/a
Ti ti saiësci / sæsci stæto/a Lê o/a saieiva / sæ stæto/a Niatri saiëscimo / sæscimo stæti/e Viatri saiësci / sæsci stæti/e Liatri saieivan / sæn stæti/e |
| Subjuntiu | |
| Present | Perfet |
| che mi segge / sæ
che ti ti seggi che lê o/a segge / sæ che niatri seggemmo / seggimo che viatri seggei / seggiæ che liatri seggian / seggen |
che mi segge / sæ stæto/a
che ti ti seggi stæto/a che lê o/a segge / sæ stæto/a che niatri segemmo / seggimo stæti/e che viatri seggei / seggiæ stæti/e che liatri seggian / seggen stæti/e |
| Imperfet | Plusquamperfet |
| che mi foïse / fïse
che ti ti foïsci / fïsci che lê o/a foïse / fïse che niatri foïscimo / fïscimo che viatri foïsci / fïsci che liatri foïsan / fïsan |
che mi foïse / fïse stæto/a
che ti ti foïsci / fïsci stæto/a che lê o/a foïse / fïse stæto/a che niatri foïscimo / fïscimo stæti/e che viatri foïsci / fïsci stæti/e che liatri foïsan / fïsan stæti/e |
| Imperatiu | |
| seggi ti
ch'o/a segge lê seggemmo / seggimo niatri seggei / seggiæ viatri che seggian / seggen liatri | |
| Infinitiu | |
| Present | Passat |
| ëse | ëse stæto/a/i/e |
| Gerundi | |
| Present | Passat |
| essendo | essendo stæto/a/i/e |
| Participi | |
| Present | Passat |
| essente | stæto/a/i/e
stou/â/éi/æ statto/a/i/e |
Verb avei
[modifica]| Indicatiu | |||
|---|---|---|---|
| Present | Perfet | ||
| Mi ò
Ti t'æ Lê o/a l'à Niatri emmo Viatri ei Liâtri an |
Mi ò avuo
Ti t'æ avuo Lê o/a l'à avuo Niatri emmo avuo Viatri ei avuo Liâtri an avuo | ||
| Imperfet | Plusquamperfet | ||
| Mi aveiva / aiva
Ti t'aveivi / aivi Lê o/a l'aveiva / aiva Niatri aveivimo / aivimo Viatri aveivi / aivi Liâtri aveivan / aivan |
Mi aveiva / aiva avuo
Ti t'aveivi / aivi avuo Lê o/a l'aveiva / aiva avuo Niatri aveivimo / aivimo avuo Viatri aveivi / aivi avuo Liâtri aveivan / aivan avuo | ||
| Futur | Futur perfet | ||
| Mi aviò / aiò
Ti t'aviæ / aiæ Lê o/a l'avià / aià Niatri aviemo / aiæmo Viatri aviei / aiei Liâtri avian / aian |
Mi aviò / aiò avuo
Ti t'aviæ / aiæ avuo Lê o/a l'avià / aià avuo Niatri aviemo / aiæmo avuo Viatri aviei / aiei avuo Liâtri avian / aian avuo | ||
| Condicional | Condicional perfet | ||
| Mi avieiva / aviæ
Ti t'aviësci / aiesci / æsci Lê o/a l'avieiva / aviæ / aiæ Niatri aviëscimo / aiescimo / æscimo Viatri aviësci / aiesci / æsci Liâtri avieivan / aviæn / aviescio |
Mi avieiva / aviæ avuo
Ti t'aviësci / aiesci / æsci avuo Lê o/a l'avieiva / aviæ / aiæ avuo Niatri aviëscimo / aiescimo / æscimo avuo Viatri aviësci / aiesci / æsci avuo Liâtri avieivan / aviæn / aviescio avuo | ||
| Subjuntiu | |||
| Present | Perfet | ||
| che mi agge
che ti t'aggi che lê o/a l'agge che niatri aggemmo / aggimo che viatri aggei / aggiæ che liatri aggian / aggen |
che mi agge avuo
che ti t'aggi avuo che lê o/a l'agge avuo che niatri aggemmo / aggimo avuo che viatri aggei / aggiæ avuo che liatri aggian / aggen avuo | ||
| Imperfet | Plusquamperfet | ||
| che mi avesse / aise / æse
che ti t'avesci / aisci / æsci che lê o/a l'avesse / aise / æse che niatri avescimo / aiscimo / æscimo che viatri avesci / aisci / æsci che liatri avessan / aisan / æsan |
che mi avesse / aise / æse avuo
che ti t'avesci / aisci / æsci avuo che lê o/a l'avesse / aise / æse avuo che niatri avescimo / aiscimo / æscimo avuo che viatri avesci / aisci / æsci avuo che liatri avessan / aisan / æsan avuo | ||
| Imperatiu | |||
| aggi ti
ch'o/a l'agge lê aggemmo / aggimo niatri aggei / aggiæ viatri che aggian liatri | |||
| Infinitiu | |||
| Present | Passat | ||
| avei | avei avuo | ||
| Gerundi | |||
| Present | Passat | ||
| avendo | avendo avuo | ||
| Participi | |||
| Present | Passat | ||
| avente | avuo/a/i/e | ||
Les quatre conjugacions dels verbs genovesos
[modifica]Els verbs es classifiquen segons la terminació del seu infinitiu:
Primera conjugació
[modifica]Els verbs de la primera conjugació es caracteritzen per l'infinitiu acabat en -â
Verb model: parlâ (parlar)
[modifica]| Indicatiu | |||
|---|---|---|---|
| Present | Perfet | ||
| Mi parlo
Ti ti parli Lê o/a parla Niatri parlemmo Viatri parlæ Liâtri parlan |
Mi ò parlou
Ti t'æ parlou Lê o/a l'à parlou Niatri emmo parlou Viatri ei parlou Liâtri an parlou | ||
| Imperfet | Plusquamperfet | ||
| Mi parlava
Ti ti parlavi Lê o/a parlava Niatri parlavimo Viatri parlavi Liâtri parlavan |
Mi aveiva / aiva parlou
Ti t'aveivi / aivi parlou Lê o/a l'aveiva / aiva parlou Niatri aveivimo / aivimo parlou Viatri aveivi / aivi parlou Liâtri aveivan / aivan parlou | ||
| Futur | Futur perfet | ||
| Mi parliò
Ti ti parliæ Lê o/a parlià Niatri parliemo Viatri parliei Liâtri parlian |
Mi aviò / aiò parlou
Ti t'aviæ / aiæ parlou Lê o/a l'avià / aià parlou Niatri aviemo / aiæmo parlou Viatri aviei / aiei parlou Liâtri avian / aian parlou | ||
| Condicional | Condicional perfet | ||
| Mi parlieiva / parliæ
Ti ti parliësci Lê o/a parlieiva / parliæ Niatri parliëscimo Viatri parliësci Liâtri parlieivan / parliæn |
Mi avieiva / aviæ parlou
Ti t'aviësci / aiesci / æsci parlou Lê o/a l'avieiva / aviæ / aiæ parlou Niatri aviëscimo / aiescimo / æscimo parlou Viatri aviësci / aiesci / æsci parlou Liâtri avieivan / aviæn / aviescio parlou | ||
| Subjuntiu | |||
| Present | Perfet | ||
| che mi parle
che ti ti parli che lê o/a parle che niatri parlemmo che viatri parlæ che liatri parlan |
che mi agge parlou
che ti t'aggi parlou che lê o/a l'agge parlou che niatri aggemmo / aggimo parlou che viatri aggei / aggiæ parlou che liatri aggian / aggen parlou | ||
| Imperfet | Plusquamperfet | ||
| che mi parlesse
che ti ti parlesci / parlessi che lê o/a parlesse che niatri parlescimo che viatri parlesci / parlessi che liatri parlessan / parlen |
che mi avesse / aise / æse parlou
che ti t'avesci / aisci / æsci parlou che lê o/a l'avesse / aise / æse parlou che niatri avescimo / aiscimo / æscimo parlou che viatri avesci / aisci / æsci parlou che liatri avessan / aisan / æsan parlou | ||
| Imperatiu | |||
| parla ti
ch'o/a parle lê parlemmo niatri parlæ viatri che parlan / parlen liatri | |||
| Infinitiu | |||
| Present | Passat | ||
| parlâ | avei parlou | ||
| Gerundi | |||
| Present | Passat | ||
| parlando | avendo parlou | ||
| Participi | |||
| Present | Passat | ||
| parlante | parlou/â/æ | ||
Cal remarcar que, tot i la segona persona singular de l'imperatiu acaba amb -a, quan s'hi afegixen pronoms enclítics, canvia a -i-: parla (parla), però parlighe (parla-li).
Segona conjugació
[modifica]Els verbs de la segona conjugació es caracteritzen per l'infinitiu que acaba en -ei .
Verb model: taxei (callar)
[modifica]| Indicatiu | |||
|---|---|---|---|
| Present | Perfet | ||
| Mi taxo
Ti ti taxi Lê o/a taxe Niatri taxemmo Viatri taxei Liâtri taxan |
Mi ò taxuo
Ti t'æ taxuo Lê o/a l'à taxuo Niatri emmo taxuo Viatri ei taxuo Liâtri an taxuo | ||
| Imperfet | Plusquamperfet | ||
| Mi taxeiva
Ti ti taxeivi Lê o/a taxeiva Niatri taxeivimo Viatri taxeivi Liâtri taxeivan |
Mi aveiva / aiva taxuo
Ti t'aveivi / aivi taxuo Lê o/a l'aveiva / aiva taxuo Niatri aveivimo / aivimo taxuo Viatri aveivi / aivi taxuo Liâtri aveivan / aivan taxuo | ||
| Futur | Futur perfet | ||
| Mi taxiò
Ti ti taxiæ Lê o/a taxià Niatri taxiemo Viatri taxiei Liâtri taxian |
Mi aviò / aiò taxuo
Ti t'aviæ / aiæ taxuo Lê o/a l'avià / aià taxuo Niatri aviemo / aiæmo taxuo Viatri aviei / aiei taxuo Liâtri avian / aian taxuo | ||
| Condicional | Condicional perfet | ||
| Mi taxieiva / taxiæ
Ti ti taxiësci Lê o/a taxieiva / taxiæ Niatri taxiëscimo Viatri taxiësci Liâtri taxieivan / taxiæn |
Mi avieiva / aviæ taxuo
Ti t'aviësci / aiesci / æsci taxuo Lê o/a l'avieiva / aviæ / aiæ taxuo Niatri aviëscimo / aiescimo / æscimo taxuo Viatri aviësci / aiesci / æsci taxuo Liâtri avieivan / aviæn / aviescio taxuo | ||
| Subjuntiu | |||
| Present | Perfet | ||
| Mi taxe
Ti ti taxi Lê o/a taxe Niatri taxemmo Viatri taxei / taxæ Liâtri taxan |
che mi agge taxuo
che ti t'aggi taxuo che lê o/a l'agge taxuo che niatri aggemmo / aggimo taxuo che viatri aggei / aggiæ taxuo che liatri aggian / aggen taxuo | ||
| Imperfet | Plusquamperfet | ||
| che mi taxesse
che ti ti taxesci / taxessi che lê o/a taxesse che niatri taxescimo che viatri taxesci / taxessi che liatri taxessan |
che mi avesse / aise / æse taxuo
che ti t'avesci / aisci / æsci taxuo che lê o/a l'avesse / aise / æse taxuo che niatri avescimo / aiscimo / æscimo taxuo che viatri avesci / aisci / æsci taxuo che liatri avessan / aisan / æsan taxuo | ||
| Imperatiu | |||
| taxi ti
ch'o/a taxe lê taxemmo niatri taxei viatri che taxan liatri | |||
| Infinitiu | |||
| Present | Passat | ||
| taxei | avei taxuo | ||
| Gerundi | |||
| Present | Passat | ||
| taxendo | avendo taxuo | ||
| Participi | |||
| Present | Passat | ||
| taxente | taxuo/a/i/e | ||
Tercera conjugació
[modifica]Els verbs de la tercera conjugació es caracteritzen per l'infinitiu acabat en -e.
Verb model: vende (vendre)
[modifica]| Indicatiu | |||
|---|---|---|---|
| Present | Perfet | ||
| Mi vendo
Ti ti vendi Lê o/a vende Niatri vendemmo Viatri vendei Liâtri vendan |
Mi ò venduo
Ti t'æ venduo Lê o/a l'à venduo Niatri emmo venduo Viatri ei venduo Liâtri an venduo | ||
| Imperfet | Plusquamperfet | ||
| Mi vendeiva
Ti ti vendeivi Lê o/a vendeiva Niatri vendeivimo Viatri vendeivi Liâtri vendeivan |
Mi aveiva / aiva venduo
Ti t'aveivi / aivi venduo Lê o/a l'aveiva / aiva venduo Niatri aveivimo / aivimo venduo Viatri aveivi / aivi venduo Liâtri aveivan / aivan venduo | ||
| Futur | Futur perfet | ||
| Mi vendiò
Ti ti vendiæ Lê o/a vendià Niatri vendiemo Viatri vendiei Liâtri vendian |
Mi aviò / aiò venduo
Ti t'aviæ / aiæ venduo Lê o/a l'avià / aià venduo Niatri aviemo / aiæmo venduo Viatri aviei / aiei venduo Liâtri avian / aian venduo | ||
| Condicional | Condicional perfet | ||
| Mi vendieiva / vendiæ
Ti ti vendiësci Lê o/a vendieiva / vendiæ Niatri vendiëscimo Viatri vendiësci Liâtri vendieivan / vendiæn |
Mi avieiva / aviæ venduo
Ti t'aviësci / aiesci / æsci venduo Lê o/a l'avieiva / aviæ / aiæ venduo Niatri aviëscimo / aiescimo / æscimo venduo Viatri aviësci / aiesci / æsci venduo Liâtri avieivan / aviæn / aviescio venduo | ||
| Subjuntiu | |||
| Present | Perfet | ||
| Mi vende
Ti ti vendi Lê o/a vende Niatri vendemmo Viatri vendei / vendæ Liâtri vendan |
che mi agge venduo
che ti t'aggi venduo che lê o/a l'agge venduo che niatri aggemmo / aggimo venduo che viatri aggei / aggiæ venduo che liatri aggian / aggen venduo | ||
| Imperfet | Plusquamperfet | ||
| che mi vendesse
che ti ti vendesci / vendessi che lê o/a vendesse che niatri vendescimo che viatri vendesci / vendessi che liatri vendessan |
che mi avesse / aise / æse venduo
che ti t'avesci / aisci / æsci venduo che lê o/a l'avesse / aise / æse venduo che niatri avescimo / aiscimo / æscimo venduo che viatri avesci / aisci / æsci venduo che liatri avessan / aisan / æsan venduo | ||
| Imperatiu | |||
| vendi ti
ch'o/a vende lê vendemmo niatri vendei viatri che vendan liatri | |||
| Infinitiu | |||
| Present | Passat | ||
| vende | avei venduo | ||
| Gerundi | |||
| Present | Passat | ||
| vendendo | avendo venduo | ||
| Participi | |||
| Present | Passat | ||
| vendente | venduo/a/i/e | ||
Quarta conjugació
[modifica]Els verbs de la quarta conjugació es caracteritzen per tindre l'infinitiu en -î .
Verb model: sentî (sentir, escoltar)
[modifica]| Indicatiu | |||
|---|---|---|---|
| Present | Perfet | ||
| Mi sento
Ti ti senti Lê o/a sente Niatri sentimmo Viatri sentî Liâtri sentan |
Mi ò sentio
Ti t'æ sentio Lê o/a l'à sentio Niatri emmo sentio Viatri ei sentio Liâtri an sentio | ||
| Imperfet | Plusquamperfet | ||
| Mi sentiva
Ti ti sentivi Lê o/a sentiva Niatri sentivimo Viatri sentivi Liâtri sentivan |
Mi aveiva / aiva sentio
Ti t'aveivi / aivi sentio Lê o/a l'aveiva / aiva sentio Niatri aveivimo / aivimo sentio Viatri aveivi / aivi sentio Liâtri aveivan / aivan sentio | ||
| Futur | Futur perfet | ||
| Mi sentiò
Ti ti sentiæ Lê o/a vendià Niatri sentiemo Viatri sentiei Liâtri sentian |
Mi aviò / aiò sentio
Ti t'aviæ / aiæ sentio Lê o/a l'avià / aià sentio Niatri aviemo / aiæmo sentio Viatri aviei / aiei sentio Liâtri avian / aian sentio | ||
| Condicional | Condicional perfet | ||
| Mi sentieiva / sentiæ
Ti ti sentiësci Lê o/a sentieiva / sentiæ Niatri sentiëscimo Viatri sentiësci Liâtri sentieivan / sentiæn |
Mi avieiva / aviæ sentio
Ti t'aviësci / aiesci / æsci sentio Lê o/a l'avieiva / aviæ / aiæ sentio Niatri aviëscimo / aiescimo / æscimo sentio Viatri aviësci / aiesci / æsci sentio Liâtri avieivan / aviæn / aviescio sentio | ||
| Subjuntiu | |||
| Present | Perfet | ||
| Mi sente
Ti ti senti Lê o/a sente Niatri sentimmo Viatri sentî Liâtri sentan |
che mi agge sentio
che ti t'aggi sentio che lê o/a l'agge sentio che niatri aggemmo / aggimo sentio che viatri aggei / aggiæ sentio che liatri aggian / aggen sentio | ||
| Imperfet | Plusquamperfet | ||
| che mi sentisse
che ti ti sentisci / sentissi che lê o/a sentisse che niatri sentiscimo che viatri sentisci / sentissi che liatri sentissan |
che mi avesse / aise / æse sentio
che ti t'avesci / aisci / æsci sentio che lê o/a l'avesse / aise / æse sentio che niatri avescimo / aiscimo / æscimo sentio che viatri avesci / aisci / æsci sentio che liatri avessan / aisan / æsan sentio | ||
| Imperatiu | |||
| sentii ti
ch'o/a sente lê sentimmo niatri sentî viatri che sentan liatri | |||
| Infinitiu | |||
| Present | Passat | ||
| sentî | avei sentio | ||
| Gerundi | |||
| Present | Passat | ||
| sentindo | avendo sentio | ||
| Participi | |||
| Present | Passat | ||
| sentinte | sentio/a/i/e | ||
Originalment, hi havia, com en totes les llengües romàniques, el passat simple, però el genovés també va seguir la tendència de la majoria d'aquestes i l'abandonà a partir del s. XIX[8] . Hui en dia, només s'utilitzen el perfet i l'imperfet de forma habitual.
Referències
[modifica]- ↑ «Cómme scrîve l'artìcolo indeterminatîvo». Académia Ligùstica do Brénno.
- ↑ «TIG - Altare».
- ↑ «Formaçión do feminîle». Académia Ligùstica do Brénno.
- ↑ fàn eceçión i italianîximi cómme colêga ò giòmetra
- ↑ a parlâ corente a tende a'deuviâ ascì profesoressa e profesoresse
- 1 2 «Prepoxiçioìn pròpie». Académia Ligùstica do Brénno.
- ↑ «Prozodîa». Académia Ligùstica do Brénno.
- ↑ «O pasòu remöto». Académia Ligùstica do Brénno.
Enllaços externs
[modifica]- «Gramàtica do Zenéize de Zêna». Académia Ligùstica do Brénno.
- «Grammatica». Conseggio ligure.
- «Grammatica genovese».