Gran Armènia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mapa de la Gran Armènia

La Gran Armènia és l'estat reclamat pels armenis de Rússia i Turquia el 1918 i que va tenir plasmació jurídica al Tractat de Sèvres de 1920, mai ratificat, pel qual l'Imperi Otomà i els aliats van fer la pau, i després en l'arbitratge del president dels Estats Units sobre els límits de l'estat, causa de la Guerra d'alliberament turca, i fins i tot arribant a l'Armènia exsoviètica. Armènia va patir al mateix temps l'atac dels àzeris, turcòfons[Qui?] i comunistes. Els turcs van conquerir Alexandropol o Gyumri (Gumru) a finals de l'any 1920, i es va signar el Tractat de Gumru que posava fi a la guerra i al somni armeni.

L'arbitratge del president estatunidenc sobre les fronteres de la Gran Armènia (que assignava a Armènia la part coneguda com Armènia Wildoniana) no va tenir efectivitat perquè fou emès quan els turcs ja havien ocupat les regions que s'assignaven a Armènia.

Ocasionalment s'ha donat també el nom de Gran Armènia a la part oriental del'Armènia bagràtida, que constituïa la major part del regne, gairebé sempre sota influència o domini persa. A causa d'això i de les connotacions imperialistes del terme "Gran", els nacionalistes armenis ja no parlen avui dia de la Gran Armènia i es refereixen a l'"Armènia Unida" en la que inclouen no solament les antigues Armènia Turca i Armènia russa (fins 1818, després Armènia Soviètica), sinó també el Nagorno Karabagh, el corredor de Lachin (ja units a Armènia de facto) i Nakhtxivan.