Gran Meteor (Μεγάλο Μετέωρο)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Gran Meteor
Megalo Meteoro panorama.jpg
Dades bàsiques
Tipus monestir
Forma part de Els Meteors
39° 42′ 51″ N, 21° 37′ 37″ E / 39.714166666667°N,21.626944444444°E / 39.714166666667; 21.626944444444Coord.: 39° 42′ 51″ N, 21° 37′ 37″ E / 39.714166666667°N,21.626944444444°E / 39.714166666667; 21.626944444444
Modifica dades a Wikidata

Gran Meteor, ( en grec Μεγάλο Μετέωρο, Megálo Metéoro), també anomenat Monestir de la Transfiguració (Μονή Μεταμορφώσεως, Moní Metamorfóseos), és el nom d'una muntanya i també el nom d'un monestir construït en aquesta muntanya, la més gran de la regió geogràfica de Grècia anomenada "Els Meteors".

Entorn i localització[modifica]

Aquesta roca s'alça 613 m sobre el nivell del mar i 415 m sobre la llera del riu Peneu, i la seva superfície en l'altura, on s'eleva el monestir, és d'uns 50.000 m². El vessant per a l'ascensió és practicable i fa 250 m d'alt: aquest pendent és travessat per 115 graons irregulars que porten fins a l'entrada del monestir anomenat del Gran Meteor. S'han eliminat les escales penjants i la xarxa que penja d'una de les torres, serveix per al transport d'objectes i de tant en tant per a pujar algun asceta ancià. Ascendint els graons, a l'esquerra, trobem l'ermita del fundador del monestir, sant Athanasi, que és una petita cova completament adherida a la penya. Continuant camí amunt, s'arriba al monestir. Fins al 1923, es pujava per una successiva filera d'escales clavades en la roca o amb la xarxa. Més tard, es tallaren obscurs senders i esglaons i, d'aquesta forma, avui dia, els visitants poden assolir amb facilitat l'ingrés al monestir. Les primeres construccions que hom pot albirar són: la vella torre amb el penell, el forn i una que altra cel·la.

El Katholikon[modifica]

Magnifica vista exterior del monestir

És una magnífica construcció que constitueix l'església central anomenada Katholikon i està consagrada a la transfiguració de Crist. Superba i imponent, es troba al centre d'un grup d'edificacions, amb 42 m de longitud per 24 m d'alçada. Des del punt de vista arquitectònic, es tracta d'una església cruciforme, amb cúpula en la nau central, en el centre de la creu; en l'exterior formada per 12 costats, absis i dues absidioles.

El Katholikon es divideix en avantnàrtex, nàrtex, nau central i girola. Considerat com un exemple regi del segon o tercer període de l'arquitectura bizantina, la girola, que fou en altres temps el primer katholikon del monestir, és una petita capella cruciforme, amb cúpula i dues columnes que perdé el nàrtex quan es construí la nova nau. Té 10 m de llarg. Edificada abans del 1382 aC per sant Athanasi, el fundador del monestir. Anys més tard, el 1388, fou acabat per Ioasaf i decorat amb frescos el 1484. D'aquesta història, es deixa constància en una inscripció que està sobre el mur oriental de la girola, a sobre de la qual, en altra època, es trobava una porta:

« Aquesta santa i sagrada església de Nostre Senyor Jesucrist ha estat edificada i construïda a partir dels fonaments i per obstinació dels nostres germans els pares beneïts Athanassius i Ioasaph en l'any 1388. Els fundadors foren commemorats pels esforços i treball de tots i cadascun dels frares, fins del més humil, el 1484, a dos del mes d'indicció, a saber, 9 de novembre. »

L'església pròpiament dita és lluminosa i resta coberta d'hagiografies; a partir de les inscripcions i diverses altres dades, es pot certificar que fou construïda i decorada el 1522, en l'època de l'actiu abat Symeon. El retaule del Katholikon està esculpit en fusta i cobert de pols d'or. Realitzat el 1791, amb figures del regne animal i vegetal. Sota de la creu que domina el conjunt del retaule i a sota del Bell Portal s'hi pot llegir la inscripció següent:

« En temps de l'abat Parthenios i per obra de les mans de Constantin Anatopitis i Costas Messovitis 1791, 6 d'agost. »

Sota aquesta llegenda, n'hi ha una altra, que diu que els monjos havien pagat per la construcció del Bell Portal i que l'artesà s'anomenava Ioannis.

Finalment, certs epígrafs sobre el retaule mencionen l'arquebisbe Paisios i a l'abat Parthenios dirigiren el període del muntatge del retaule. Les imatges del retaule són de rara bellesa i estan pintades a l'ou. En la creació d'alguna d'aquestes, s'ha emprat el famós mètode de pintura a la cera. El tron episcopal és de fusta i data del 1617, està decorat amb motius del regne vegetal. Aquest decorat està efectuat amb nacre i ivori amb la tècnica anomenada d'inserció.

Lamentació de la Verge de la Trinitat (segle XVI)

Els dos faristols són de fusta, amb diverses incrustacions de nacre i ivori. Sobre un d'aquests, s'indica que la seva elaboració es remunta a l'època de l'abat Parthenius i del primer dels chantres, Kallinikos. El nàrtex del Katholikon amb les seves nou petites cúpules és ampli i airejat, sostingut per quatre columnes. Al fons, a la dreta, s'hi troben les tombes dels fundadors sant Athanasi i sant Ioasaf. En la part inferior dels sarcòfags, els sants estan representats apuntalant el temple amb les seves dues mans. L'avantnàrtex també és vast, decorat amb frescos i de tryvlia, és a dir, amb seients de disseny divers. L'entrada a l'església pròpiament dita se situa en el centre de l'avantnàrtex. A sota, a l'esquerra de l'entrada, s'hi pot llegir la llegenda següent:

« Aquesta santa i sagrada església de la Transfiguració de Nostre Senyor Jesucrist ha estat edificada per la contribució de despeses i la labor del conjunt de la comunitat monàstica en l'any 1544/5. »

Els frescos[modifica]

L'església està recoberta per composicions iconogràfiques inspirades en els cicles dogmàtics i litúrgics de l'Església ortodoxa. Aquestes composicions es caracteritzen per la seva gran qualitat artística, per la seva plasticitat i mestria. En aquestes obres pictòriques s'ha de reconèixer una fina apreciació dels colors i un afany pel detall. Ja en la girola, també s'ofereix una esplèndida decoració gràfica: les escenes que hom pot veure constitueixen bells exemples d'una hagiografia experimentada, d'igual qualitat estètica que la resta dels frescos de l'església. Les icones de l'església pròpiament dita, incloses les del nàrtex, amb les seves famoses imatges de màrtirs i sants, reflecteixen fervor religiós i expressivitat artística. Desgraciadament, es desconeix l'autoria d'aquestes imatges. Els experts encara no s'han posat d'acord en aquest punt, però tendeixen a concloure que els frescos del Katholikon dels Meteors (de la Transfiguració) seria l'última obra del famós hagiògraf cretenc Teòfanes de Creta.

A més del Katholikon, el monestir de la Gran Meteora conté tres petites esglésies construïdes en èpoques diferents. La primera està consagrada a Sant Joan Baptista, que ostenta un retaule esculpit en fusta i frescos que es remunten al segle XVI. La segona és l'església dels sants Constantí i Helena, que inclou un retaule esculpit en fusta, del 1789. Aquesta església està desproveïda de frescos. Hi ha una inscripció cavada en el mur, a la sortida, que al·ludeix a la seva construcció. Finalment, la tercera, és la de sant Atanasi, que està al costat de l'entrada al monestir.

Pantocràtor de la Trinitat

El refectori – museu[modifica]

Quan el monestir tenia un gran nombre de monjos residents, utilitzaren l'espaiós refectori, que en el present està transformat en museu. Aquest antic refectori es conserva en molt bon estat. Té 35 m de llarg per 12 m d'ample. Subjecten el cel ras cinc columnes que el divideixen en 4 absis simples i dos de dobles, decorats per ziga-zagues i altres figures geomètriques. En el nínxol del refectori hi ha la Verge Maria i els arcàngels Gabriel i Miquel. Una inscripció, a l'entrada, a la dreta, informa el visitant:

« Aquest refectori fou edificat des dels seus fonaments pels esforços i afanys conjunts dels monjos i de l'abat Symeon, en agost de 1557. »

El refectori, amb una superfície de 190 m², convertit en museu, alberga precioses relíquies, obres de gran paciència i constància. Entre els objectes exposats, que el visitant pot admirar, destaquen: un crucifix i el seu estoig, els sepulcres dels ritus de Pasqua i icones. Evangelis i calzes, bàculs i vestimentes d'arquebisbe, miniatures, butlles (segells) en or, sigil·lis en plom i diversos documents de gran valor històric i artístic. Mereix especial atenció un crucifix tallat en fusta, laboriosa tasca de deu anys, de l'escultor monjo Daniel. Solament un dels seus cantons abraça deu polifacètiques representacions, i 24 amb una sola figura. Entre les nombroses icones de gran vàlua, es distingeixen el de la Humiliació de Tomàs, els Evangelis, etc.

Darrere el refectori se situa la infermeria del monestir.

Referències[modifica]

  • Provatakis, Theochars M. τα μετέωρα (La regió dels Meteors) (en grec). Atenes: Editorial Mijalis Toubis S. A., 2003, p. 32-35. ISBN 960-540-099-5.