Gran Moràvia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaGran Moràvia

Localització
Great moravia svatopluk datailed.png Modifica el valor a Wikidata

CapitalVeligrad Modifica el valor a Wikidata
Població
Idiomaantic eslau Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Limita amb
Dades històriques
AnteriorPrincipality of Nitra (en) Tradueix, Imperi de Samo i The Moravian Principality (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Creació833 (Gregorià)
Dissolució907 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Forma de governpatrimonialism (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Gran Moràvia (en antic eslau eclesiàstic aproximadament, Велья Морава, en eslovac Veľká Morava, en txec Velká Morava, en llatí Magna Moravia) fou el primer imperi eslau en emergir a l'Europa central, i va existir entre 833 i principis del segle x.[1] El seu territori bàsic era als dos costats del riu Morava, a les actuals Eslovàquia, la República Txeca i Àustria.

Els eslaus a la regió[modifica]

La primera referència a les tribus eslaves que vivien a la vall del riu Morava va ser feta per l'historiador bizantí Procopi, que va escriure que un grup d'hèruls van passar travessar el territori quan es dirigien cap a Dinamarca el 512.[2] Els jaciments arqueològics han trobat ceràmica feta a mà, i objectes molt anàlegs als trobats al sud de Polònia i a l’oest d’Ucraïna van aparèixer entre el Morava i el Danubi mitjà, datats al voltant del 550.[3]

Els grans territoris de la conca pannònica foren conquistats després del 568 pels nòmades àvars de les estepes euroasiàtiques,[4]i els eslaus es van veure obligats a retre'ls homenatge i participar en les seves incursions contra l'Imperi bizantí, els francs i els llombards. Tot i que es van assentar al Danubi durant el primer període del Kaganat àvar, una part més petita va quedar sota el seu control militar directe després de la caiguda de l’imperi de Samo.[5] Al final del període del kaganat, els àvars ja s'havien inclinat a un estil de vida més assentat i la seva coexistència amb els eslaus locals ja es pot caracteritzar com una mena de simbiosi cultural.[5]

L'imperi[modifica]

L'últim edifici que queda de Gran Moràvia

L'imperi fou fundat quan el príncep Mojmír I unificava per la força el veí Principat de Nitra amb el seu propi Principat de Moràvia el 833. El desenvolupament cultural sense precedents resultava de la missió dels Sants Ciril i Metodi, que venien durant el regnat del Príncep Rastislau el 863. L'imperi de la Gran Moràvia arribava a la seva màxima extensió territorial sota el regnat de Svatopluk I (871-894). Debilitat per les lluites internes i les freqüents guerres amb l'imperi Franc, era envaïda per invasors magiars a principis del segle x i els seus habitants foren més tard dividits entre el Regne d'Hongria, Bohèmia, Polònia, i el Sacre Imperi Romanogermànic.

Referències[modifica]

  1. Drulák, Petr. «Czech geopolitics: struggling for survival». A: Stefano Guzzini. The Return of Geopolitics in Europe? - Social Mechanisms and Foreign Policy Identity Crises (en anglès). Cambridge University Press, 2012. ISBN 978-1-107-02734-3.. 
  2. Barford, 2001, p. 53, 291.
  3. Barford, 2001, p. 53, 63-64.
  4. Curta, 2006, p. xii,62–63.
  5. 5,0 5,1 Galuška, 1991, p. 21.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gran Moràvia