Gran Riuada de València
 Un pont sobre el Túria durant la Riuada | ||||
| ||||
| Tipus | inundació | |||
|---|---|---|---|---|
| Data | 14 octubre 1957 | |||
| Estat | Espanya | |||
| Morts | 81 | |||
| Danys | 3.500 sensesostre | |||
| Danys econòmics | 13.000.000 ₧ (1957) | |||
| Destrucció | 5.800 casa | |||
 | ||||
La Gran Riuada de València o col·loquialment, La Gran Riuà, va ser l'última inundació del Túria a la ciutat de València i va ocórrer el 14 d'octubre de 1957 quan el riu es va desbordar a conseqüència de les fortes pluges.[1]
Van ser dues crescudes, la primera de matinada i la segona, més violenta encara, a les dues del migdia. La primera onada de crescuda va ser estimada en 2.700 m3/s i una velocitat de 3,25 m/s (va superar els 2.300 m3/s del 28 de setembre de 1949). La segona onada es va calcular en 3.700 m3/s de cabal màxim instantani i una velocitat de 4,16 m/s
La causa d'aquesta gran riuada van ser les pluges torrencials que van caure els dies 13 i 14 d'octubre a la conca mitjana i baixa del riu Túria. En la població de Begís es van arreplegar 361 mm i en quasi tota la superfície de l'Horta de València, el Camp de Túria i els Serrans es van superar els 100 mm.
La riuada arribà a altures de més de tres metres en punts del centre de València i molts edificis (fins i tot alguns històrics) van ser afectats greument. El districte de Natzaret va quedar aïllat de la resta de la ciutat.[2] També es va saldar amb moltes pèrdues humanes. En moltes finques antigues de la ciutat de València encara hi ha molts cartells i marques amb frases "Fins ací aplegà la riuà". Els danys a la indústria suposaren un 38% de pèrdues per al País Valencià eixe mes, afectant sobretot a les comarques implicant un total de 825 establiments, sent aquestos el 80% de la província de València.[3]
El físic Fernando Senent Pérez realitzà un estudi sobre l'efecte de la riuada envers la radioactivitat i va concloure que no implicà cap canvi significatiu tot i el funcionament de la Central Nuclear de Cofrents.[4]
A conseqüència d'això es van plantejar tres solucions: desviar el riu pel nord o el sud de la ciutat o ampliar la capacitat del llit tradicional. Finalment es va optar pel "Pla Sud" i es va ampliar la seua capacitat a 5.000 m3/s en una gran obra que es coneix amb el nom de "nou llit del Túria". Aquesta obra va ser sufragada pels valencians a base d'imposts especials, per exemple, els segells durant uns anys eren més cars a València que a la resta de l'Estat Espanyol. El nou llit s'inaugurà el 19 de gener de 1972.
Al vell llit del Túria, es va fer un jardí als anys 80 (Jardí del Túria), i als últims anys s'ha construït la Ciutat de les Arts i les Ciències, a més de nous ponts que creuen el llit.
Galeria d'imatges[modifica]
Neteja de fang al carrer Pintor Sorolla el 2 de novembre.
Vista del riu Túria el dia 15 d'octubre de 1957 des de la finca Ferca, cantó de Passeig de la Petxina amb Avinguda Ferran el Catòlic.
Vista del nou llit del Túria des del Pont de Xirivella.
Placa mostrant el nivell que assoliren les aigües en l'Assut de l'Or
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gran Riuada de València |
- ↑ Rivera, Antonio «La riada de Valencia del 14 de octubre de 1957». Las Provincias, 14-10-2015 [Consulta: 21 març 2016].
- ↑ «El desbordamiento del río Turia». La Vanguardia, 15-10-1957, p. 10-11.
- ↑ Botella Gómez, Ana; Salom Carrasco, Julia «Las inundaciones del Xúquer en 1982: repercusiones en el sector industrial». Cuadernos de geografía, 32-33, 1983, pàg. 187-212.
- ↑ Senent Pérez, Fernando. Efectos de la Riada de 1982 sobre la radiactividad natural del río Júcar. València: Universitat de València. Secretariat de Publicacions, 1985. ISBN 84-370-0263-X.
Enllaços externs[modifica]
- Galeria fotogràfica del diari Levante-EMV (castellà)
