Gran Riuada de València

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Història de València
València abans del Regne
València romana
València musulmana
Conquesta de la ciutat de València
València durant el Regne
València capital d'un regne
L'Època de l'Esplendor
València a l'Imperi Espanyol
L'expulsió dels moriscos
La instauració borbònica
València després del Regne
València al segle XIX
València republicana
València franquista
La Gran Riuada
Època contemporània
Batalla de València
Vegeu també: Història del País Valencià
Un pont sobre el Túria durant la Riuada

La Gran Riuada de València o col·loquialment, La Gran Riuà, va ser l'última inundació del Túria a la ciutat de València i va ocórrer el 14 d'octubre de 1957 quan el riu es va desbordar com a conseqüència de les fortes pluges.[1]

Van ser dues crescudes, la primera de matinada i la segona, més violenta encara, a les dues del migdia. La primera onada de crescuda va ser estimada en 2.700 m3/s i una velocitat de 3,25 m/s (va superar els 2.300 m3/s del 28 de setembre de 1949). La segona onada es va calcular en 3.700 m3/s de cabal màxim instantani i una velocitat de 4,16 m/s

La causa d'aquesta gran riuada van ser les pluges torrencials que van caure els dies 13 i 14 d'octubre a la conca mitjana i baixa del riu Túria. En la població de Begís es van arreplegar 361 mm i en quasi tota la superfície de l'Horta de València, el Camp de Túria i els Serrans es van superar els 100 mm.

La riuada arribà a altures de més de tres metres en punts del centre de València i molts edificis (fins i tot alguns històrics) van ser afectats greument. També es va saldar amb moltes pèrdues humanes. En moltes finques antigues de la ciutat de València encara hi ha molts cartells i marques amb frases "Fins ací aplegà la riuà".

Els danys a la indústria suposaren un 38% de pèrdues per al País Valencià eixe mes, afectant sobretot a les comarques implicant un total de 825 establiments, sent aquestos el 80% de la província de València.[2]

El físic Fernando Senent Pérez realitzà un estudi sobre l'efecte de la riuada envers la radioactivitat i va concloure que no implicà cap canvi significatiu tot i el funcionament de la Central Nuclear de Cofrents.[3]

Com a conseqüència d'això es van plantejar tres solucions: desviar el riu pel nord o el sud de la ciutat o ampliar la capacitat del llit tradicional. Finalment es va optar pel "Pla Sud" i es va ampliar la seua capacitat a 5.000 m3/s en una gran obra que es coneix amb el nom de "nou llit del Túria". Aquesta obra va ser sufragada pels valencians a base d'imposts especials, per exemple, els segells durant uns anys eren més cars a València que a la resta de l'Estat Espanyol. El nou llit s'inaugurà el 19 de gener de 1972.

Al vell llit del Túria, es va fer un jardí als anys 80 (Jardí del Túria), i als últims anys s'ha construït la Ciutat de les Arts i les Ciències, a més de nous ponts que creuen el llit.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Rivera, Antonio «La riada de Valencia del 14 de octubre de 1957». Las Provincias, 14-10-2015 [Consulta: 21 març 2016].
  2. Botella Gómez, Ana; Salom Carrasco, Julia «Las inundaciones del Xúquer en 1982: repercusiones en el sector industrial». Cuadernos de geografía, 32-33, 1983, pàg. 187-212.
  3. Senent Pérez, Fernando. Efectos de la Riada de 1982 sobre la radiactividad natural del río Júcar. València: Unversitat de València. Secretariat de Publicacions, 1985. ISBN 84-370-0263-X. 
Portal

Portal de la ciutat de València

Coord.: 39° 28′ 13″ N, 0° 22′ 36″ O / 39.4702°N,0.376805°O / 39.4702; -0.376805