Gran Riuada de València
Un pont sobre el Túria durant la Riuada
|
|
| Tipus | inundació |
|---|---|
| Data | 14 octubre 1957 |
| Coordenades | 39° 28′ 13″ N, 0° 22′ 36″ O / 39.4702°N,0.376805°O |
| Lloc | València |
| Estat | Espanya |
| Morts | Almenys 81 [1][2] |
| Danys econòmics | Danys a la indústria (38% de pèrdues per al País Valencià el mes d'octubre de 1957) |
| Danys a propietats | 10–16 milions de pessetes |
| Habitatges destruïts | ~ 5.800 (~ 3.500 famílies sense llar)[1] |
 |
|
Història de València |
|---|
| València abans del Regne |
| València romana |
| València musulmana |
| Conquesta de la ciutat de València |
| València durant el Regne |
| València capital d'un regne |
| L'Època de l'Esplendor |
| València a l'Imperi Espanyol |
| L'expulsió dels moriscos |
| La instauració borbònica |
| València després del Regne |
| València al segle XIX |
| València republicana |
| València franquista |
| La Gran Riuada |
| Època contemporània |
| Batalla de València |
| Vegeu també: Història del País Valencià |
La Gran Riuada de València o col·loquialment, La Gran Riuà, va ser l'última inundació del Túria a la ciutat de València i va ocórrer el 14 d'octubre de 1957 quan el riu es va desbordar com a conseqüència de les fortes pluges.[2]
Van ser dues crescudes, la primera de matinada i la segona, més violenta encara, a les dues del migdia. La primera onada de crescuda va ser estimada en 2.700 m3/s i una velocitat de 3,25 m/s (va superar els 2.300 m3/s del 28 de setembre de 1949). La segona onada es va calcular en 3.700 m3/s de cabal màxim instantani i una velocitat de 4,16 m/s
La causa d'aquesta gran riuada van ser les pluges torrencials que van caure els dies 13 i 14 d'octubre a la conca mitjana i baixa del riu Túria. En la població de Begís es van arreplegar 361 mm i en quasi tota la superfície de l'Horta de València, el Camp de Túria i els Serrans es van superar els 100 mm.
La riuada arribà a altures de més de tres metres en punts del centre de València i molts edificis (fins i tot alguns històrics) van ser afectats greument. El districte de Natzaret va quedar aïllat de la resta de la ciutat.[3] També es va saldar amb moltes pèrdues humanes. En moltes finques antigues de la ciutat de València encara hi ha molts cartells i marques amb frases "Fins ací aplegà la riuà". Els danys a la indústria suposaren un 38% de pèrdues per al País Valencià eixe mes, afectant sobretot a les comarques implicant un total de 825 establiments, sent aquestos el 80% de la província de València.[4]
El físic Fernando Senent Pérez realitzà un estudi sobre l'efecte de la riuada envers la radioactivitat i va concloure que no implicà cap canvi significatiu tot i el funcionament de la Central Nuclear de Cofrents.[5]
Com a conseqüència d'això es van plantejar tres solucions: desviar el riu pel nord o el sud de la ciutat o ampliar la capacitat del llit tradicional. Finalment es va optar pel "Pla Sud" i es va ampliar la seua capacitat a 5.000 m3/s en una gran obra que es coneix amb el nom de "nou llit del Túria". Aquesta obra va ser sufragada pels valencians a base d'imposts especials, per exemple, els segells durant uns anys eren més cars a València que a la resta de l'Estat Espanyol. El nou llit s'inaugurà el 19 de gener de 1972.
Al vell llit del Túria, es va fer un jardí als anys 80 (Jardí del Túria), i als últims anys s'ha construït la Ciutat de les Arts i les Ciències, a més de nous ponts que creuen el llit.
Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]
-
Neteja de fang al carrer Pintor Sorolla el 2 de novembre.
-
Vista del riu Túria el dia 15 d'octubre de 1957 des de la finca Ferca, cantó de Passeig de la Petxina amb Avinguda Ferran el Catòlic.
-
Vista del nou llit del Túria des del Pont de Xirivella.
-
Placa mostrant el nivell que assoliren les aigües en l'Assut de l'Or
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ 1,0 1,1 Carrión, R. y Nicasio, B. «Hasta aquí llegó la riada». ABC, 13-08-2007.
- ↑ 2,0 2,1 Rivera, Antonio «La riada de Valencia del 14 de octubre de 1957». Las Provincias, 14-10-2015 [Consulta: 21 març 2016].
- ↑ «El desbordamiento del río Turia». La Vanguardia, 15-10-1957, p. 10-11.
- ↑ Botella Gómez, Ana; Salom Carrasco, Julia «Las inundaciones del Xúquer en 1982: repercusiones en el sector industrial». Cuadernos de geografía, 32-33, 1983, pàg. 187-212.
- ↑ Senent Pérez, Fernando. Efectos de la Riada de 1982 sobre la radiactividad natural del río Júcar. València: Unversitat de València. Secretariat de Publicacions, 1985. ISBN 84-370-0263-X.
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
- Galeria fotogràfica del diari Levante-EMV (castellà)
